Mariano Rajoy no ha aconseguit afeblir el cor dels seus companys europeus. Si més no d'entrada. L'objectiu de dèficit per al 2012, fixat en el 4,4%, es manté de moment a l'agenda de Brussel·les però el govern del PP ha decidit prendre la iniciativa i ha anunciat un objectiu de dèficit del 5,8%. En el fons, és un joc d'aparences. Brussel·les no vol mostrar flexibilitat d'entrada perquè sap que si es relaxa amb el govern espanyol vindran els altres perifèrics a demanar el mateix. A més necessita donar un missatge als mercats -i als ciutadans del nord del continent, que al cap i a la fi són els que paguen el gruix de les factures- que aquí regna el rigor. Però no ens enganyem, si finalment el maig, quan es coneguin els pressupostos de l'Estat espanyol, Brussel·les segueix sense cedir, no ens quedarà més remei que fer calaix per pagar les sancions.

Mentre el PP fa números per plantejar noves tisorades caldrà que vagi pensant com incrementar els ingressos i, amb permís de les eleccions andaluses, potser haurà de pensar seriosament a incomplir una promesa més i apujar l'IVA.I ja veurem com s'incrementen les tensions socials a mesura que es vagin presentant les noves retallades, sobretot amb l'atur pujant sense parar (ja són 4,7 milions d'aturats a l'Estat). Aquesta setmana n'hem tingut ja una mostra amb les protestes sindicals i, especialment a Catalunya, amb les mobilitzacions dels universitaris. Per cert, més enllà de la crisi, el món universitari en general haurà d'afrontar que el sistema no s'aguanta amb el model de finançament actual.

Els problemes de finançament són també especialment greus a la Generalitat. El govern ja ha confirmat, tal com s'esperava, que hi haurà una nova emissió de bons coincidint amb el venciment de la llançada la primavera passada. A més la Generalitat ha sol·licitat un crèdit a l'ICO de 903 milions d'euros per pagar deute i factures de proveïdors. I mentrestant el president, Artur Mas -que ha estat al Marroc en missió comercial amb dos-cents empresaris catalans-, ha demanat també més temps per complir els objectius de dèficit.

Tornant a Europa, el BCE ha celebrat la segona gran subhasta per injectar diners al sistema financer a l'1% d'interès. En total, mig bilió d'euros que donaran aire als bancs però que difícilment arribaran a l'economia real.

Però la setmana ha estat també marcada pels resultats empresarials. Les farmacèutiques Almirall i Grífols van tenir caigudes de beneficis l'any passat per la baixada de preus dels fàrmacs i la pèrdua de patents així com per l'esforç en la compra de Talecris en el cas de Grífols. Millor va anar per a les immobiliàries. Tant Renta Corporación com Colonial van recuperar els números verds. També van incrementar els beneficis Miquel i Costas (14,9%), Damm (30,5%) i Serhs (5,1%). Per contra, Repsol va guanyar un 53,3% menys pel conflicte de Líbia i els problemes de la filial argentina; també Ciments Molins va tancar l'any amb una caiguda del benefici del 63%, i Fluidra, que va notar els esforços per les compres fetes als EUA, va reduir el benefici un 5,4%. El balanç és millor per a la filial de Nestlé, que va incrementar les vendes un 9,3% gràcies a les exportacions, i per a La Seda, que, tot i seguir en números vermells, va reduir les pèrdues a la meitat. També Ercros va reduir pèrdues un 93,5%, i Vueling va augmentar la facturació però el benefici net va caure un 77% pel preu del cru.