El repte de fer esport a la feina
Decreix el nombre d'empreses que faciliten l'accés de la plantilla a l'activitat física
Un treballador actiu físicament falta menys a la feina i és més productiu i feliç
Per sentenciar que l'esport és beneficiós per a la salut no cal ser cap premi Nobel en Medicina. No es tracta de detallar la llista d'avantatges que se li suposen a la pràctica esportiva però sí de destacar que en el món empresarial els beneficis van més enllà de tenir una plantilla amb més bona cara, amb menys panxa i amb una cintura més prima.
En aquest sentit, la Federació Espanyola de Medicina de l'Esport ha publicat un estudi sobre esport en l'àmbit laboral que posa de manifest els avantatges de tenir el personal en forma. El punt principal sobre el qual gira l'apologia de l'esport és que, uns treballadors més sans falten menys a la feina, són més productius, es relacionen millor amb els companys i, en ocasions, donen visibilitat a l'empresa en àmbits relacionats amb la responsabilitat social corporativa.
LA META QUEDA LLUNY.
Només el 6% de la gent que fa esport regularment a l'Estat espanyol ho fa en el lloc de treball. A la Federació Espanyola de Medicina de l'Esport diuen que la dada surt de l'únic estudi que s'ha fet sobre el fet i detalla que, amb el pas dels anys, la pràctica de l'activitat física en dependències del lloc de treball no només no va en augment sinó que decreix, perquè l'any 2000 era d'un 7%.
Igualment, diu que les dades que surten d'una enquesta encarregada per l'Observatori Andalús de l'Esport poden ser perfectament aplicables a la globalitat del territori. Són unes dades que revelen que un 97,4% de les empreses no compten amb cap tipus de programa esportiu organitzat per millorar la salut dels seus treballadors i que més del 90% de les empreses no tenen disponible cap tipus d'instal·lació esportiva.
En el document s'admet que la falta d'incentius -subvencions i exempcions fiscals- no ajuden a fer que l'empresa posi a l'abast del treballador la possibilitat de fer esport i, d'exemple, diu que empreses de facturacions milionàries com Mercadona o Dragados han admès no fer res per facilitar la pràctica d'activitat física dels treballadors.
A l'altre cantó de la balança s'hi explica el cas de la Universitat de Califòrnia, que va retallar la despesa per queixes i dies de malaltia un 39% en 5 anys després d'incorporar una sèrie d'exercicis gimnàstics a l'horari de vuit hores dels treballadors.
No es tracta de convertir el personal en atletes d'elit ni en maratonians sinó d'inculcar que l'activitat física regular és positiva en tots els sentits. I ho és més a partir de dades com les que posen de manifest que un 80% de la població té problemes d'esquema i que, només a Europa, més de vuit milions de persones tenen problemes de salut derivats del seu lloc de treball.
Excessos de pes, caigudes, contusions i contacte amb productes tòxics i corrosius són algunes de les principals causes de lesions relacionades amb el treball, però d'un temps ençà també s'ha disparat el nombre d'incidències relacionades amb una mala postura corporal.
Malgrat que aparentment pugui semblar que treballar assegut a davant d'un ordinador i un telefon no té cap altre risc que caure adormit sobre la taula, les lesions d'esquena per culpa de la repetició de postures van en augment.