En èpoques de bonança econòmica hi ha empre­ses que maqui­llen a la baixa els seus resul­tats per pagar menys impos­tos. En canvi, en anys de crisi, algu­nes empre­ses inflen els resul­tats per ofe­rir una imatge millor de la que real­ment tenen. Tant en un cas com en l'altre es tracta d'enganys. La millor línia de defensa con­tra els maqui­llat­ges la tenim en els audi­tors, que han d'avi­sar quan els comp­tes no reflec­tei­xen la situ­ació econòmica i finan­cera de l'empresa. Cal recor­dar que a l'Estat espa­nyol hi ha uns 4.200 audi­tors exer­cents que fan cada any unes 70.000 audi­to­ries. Aques­tes són objecte de con­trols de qua­li­tat per part de les cor­po­ra­ci­ons d'audi­tors i del mateix Ins­ti­tut de Comp­ta­bi­li­tat i Audi­to­ria de Comp­tes, i no arri­ben al 0,5 per mil les audi­to­ries que tenen algun tipus d'error. Per tant, hi ha un bon nivell de qua­li­tat.

Però mol­tes empre­ses no tenen audi­to­ria. O sigui que hem de lle­gir bé els comp­tes, tot i que és una lec­tura pesada, per si hi ha indi­cis de maqui­llat­ges. Vegem-ne alguns. A la majo­ria d'escàndols finan­cers hi pre­do­mi­nen ope­ra­ci­ons amb què, tot i que no sem­pre són frau­du­len­tes, cal anar amb compte. Em refe­reixo, per exem­ple, a les transac­ci­ons amb enti­tats situ­a­des en para­di­sos fis­cals, a ope­ra­ci­ons sense jus­ti­fi­car amb enti­tats sense ànim de lucre o a la uti­lit­zació d'ins­tru­ments finan­cers com­ple­xos que no entén ningú. També cal mirar amb lupa els cri­te­ris comp­ta­bles uti­lit­zats. Poden ser legals, però a vega­des són massa con­ser­va­dors i fan bai­xar el bene­fici; o passa el con­trari si són massa agres­sius. Cal vigi­lar els cri­te­ris d'acti­vació de des­pe­ses, com les des­pe­ses finan­ce­res, la inves­ti­gació i el desen­vo­lu­pa­ment, o els tre­balls rea­lit­zats per l'immo­bi­lit­zat. I la valo­ració d'immo­bles, per si no recu­llen els dete­ri­o­ra­ments produïts. Un indici clar el tenim quan l'empresa can­via els cri­te­ris uti­lit­zats. Per exem­ple, acti­var més des­pe­ses coin­ci­dint amb anys de cai­guda de bene­fi­cis, podria fer pen­sar que l'empresa pot estar inflant els bene­fi­cis o ama­gant pèrdues. Un altre indici que pot fer mal­fiar dels comp­tes és quan l'empresa can­via sovint d'audi­tor, o no espera que es com­pleixi el ter­mini per al qual va ser nome­nat l'audi­tor de comp­tes.

Final­ment, també podem cal­cu­lar indi­ca­dors de l'empresa per com­pa­rar-los amb els seus com­pe­ti­dors. Si hi ha diferències impor­tants en des­pe­ses, ingres­sos, ter­mi­nis de cobra­ment o d'estocs, per exem­ple, cal anar amb compte.

Aques­tes pre­ven­ci­ons les hem d'extre­mar en moments espe­ci­als de la vida d'una empresa. Per exem­ple, quan hi ha una com­pra­venda, can­vis a la cúpula direc­tiva, con­flic­tes entre acci­o­nis­tes, reno­vació d'ope­ra­ci­ons de finançament, o quan s'han de pagar gra­ti­fi­ca­ci­ons als direc­tius. Aques­tes situ­a­ci­ons poden ani­mar a fer maqui­llat­ges si els estàndards ètics dei­xen
a desit­jar, com passa sovint.