Els mercats i el govern espanyol tenen una cosa en comú: són insaciables quan s'ha d'escanyar aquells que tenen ben collats. Tot i la morositat de l'executiu de Mariano Rajoy amb Catalunya, Artur Mas va acatar les ordres i dimarts va presentar els nous ajustos de la Generalitat, que retallarà 1.500 milions més per saciar la sed de Madrid. És el tercer capítol en el llibre de les tisorades del govern, i se centrarà en salut, ensenyament i universitats, seguint els dictats de l'executiu del PP. Mas també ha reduït les subvencions, les transferències a les empreses públiques i planeja vendre patrimoni públic. El president de la Generalitat va culpar el govern de l'Estat pel seu setge a les autonomies i l'amenaça d'intervenir-les si no complien el dèficit imposat de l'1,5%.

Aquestes retallades eren els deures que Rajoy i el seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, van posar a les comunitats, previs a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de dijous. Montoro i els seus van aprovar el pla d'ajust català i els de la resta de governs autonòmics excepte el d'Astúries, que ha estat setmanes amb un govern de transició. L'ajust total imposat a les comunitats ha estat de 18.349 milions.

Després de fer els deures, de retallar sobre el que ja estava retallat i afegir nous sacrificis als catalans, l'aprovat d'Hisenda era indiscutible. Però mentre el govern espanyol aprova Catalunya, Moody's la suspèn. L'agència de qualificació nord-americana ha rebaixat el deute de la Generalitat fins a bo porqueria, de Baa3 a Ba1, així com el de tres comunitats autònomes més, ja que considera que no compliran els objectius de dèficit. Es veu que ningú els va explicar la nova onada de retallades, que no han evitat que l'economia catalana hagi baixat una dècima el primer trimestre. Moody's també va rebaixar setze bancs espanyols, entre els quals Caixabank (d'Aa3 a A3) i el Banc Sabadell (d'A3 a Baa1).

El sector financer espanyol no ha estat víctima aquesta setmana de l'ira del govern espanyol però sí la dels mercats. I no només de Moody's. La borsa ha continuat en caiguda lliure aquesta setmana –fins dijous, ja que ahir va rebotar– i la prima de risc ha superat un nou rècord, fins als 507 punts bàsics. El trist protagonista de la setmana ha estat Bankia, que en només un dia, dijous, va perdre més d'un 14% després d'arribar a baixar d'un 30%. Va encadenar deu sessions de descensos, en què va perdre un 40%, i ahir, per fi, va rebotar. Després de la nacionalització, s'han estès els dubtes sobre la solvència del banc i els rumors de corralito. I no només de Bankia. El Nobel d'Economia Paul Krugman creu que l'economia espanyola pot arribar a aquesta situació. També pronostica la sortida de Grècia de l'euro, la qual cosa podria passar depenent de qui guanyi les eleccions vinents, d'aquí a un mes, que han hagut de convocar després que cap partit hagi pogut formar govern.

Facebook ha estat l'empresa estrella de la setmana amb la seva sortida a borsa, a un preu de 38 dòlars l'acció (29,9 euros), quantitat que suposa valorar la xarxa social en 81.900 milions d'euros. A casa nostra, el president de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), Antoni Marsal, ha deixat el càrrec –que ocupa temporalment Joaquim Boixareu– fins que s'auditin els comptes de la patronal, després de la denúncia d'uns treballadors que acusen Marsal d'apropiar-se de fons de la UPM. Sharp i Mesoestetic Pharma han inaugurat seus a Catalunya, i Panrico tanca la fàbrica de Sevilla. Quant a resultats, Damm va facturar 180 milions al primer trimestre, un 8% més, i La Seda ha perdut 22,6 milions.