El miracle dels pans i els peixos
Ajuntaments amb superàvit pressupostari expliquen com es pot fer més amb menys
Els ajuntaments són la primera línia de trinxeres de la crisi i l'últim esglaó en el repartiment dels recursos públics. Els ajuntaments, molts dels quals tenen herències enverinades del passat, són segurament les administracions que més noten l'actual context de restriccions pressupostàries i necessitats creixents. Sobre la seva administració, hi pesen més que sobre cap altra les amenaces d'intervenció, i fins i tot s'han plantejat fusions entre consistoris.
Quan les sospites de poc rigor en la gestió pública ho contaminen tot, es fa difícil destriar el gra de la palla, però el cert és que hi ha municipis que afronten el context de dificultats amb més tranquil·litat perquè en un moment de la seva història van decidir posar en el centre de les seves prioritats la disciplina pressupostària i la vigilància de cada euro que es gasta.
ESPLUGUES.
L'alcaldessa reconeix que l'impacte de l'esclat de la bombolla del totxo no ha estat tan determinant com en altres indrets. Esplugues de Llobregat té un terme municipal “petit” i no hi ha hagut gaire espai disponible per a la construcció. Sí que és cert que el pla Caufec, un gran projecte immobiliari que s'havia de fer en l'extrem més proper a Barcelona, va ser víctima de la crisi abans de posar-se en marxa. “No som un municipi d'alt risc, tenim la mateixa població que als anys vuitanta, i si bé els nostres ingressos no van créixer de manera important els anys de bonança, ara tampoc no en notem de manera tan dramàtica la caiguda”, afirma.
Però més enllà de la conjuntura, Díaz pensa que la clau de la salut pressupostària del consistori és l'aposta que a principi de la dècada dels noranta va fer l'equip de govern de l'època per introduir models de qualitat en la gestió pública. Esplugues, assegura Díaz, és un dels pocs ajuntaments que segueixen el model d'excel·lència de l'European Foundation for Quality Management (EFQM). En aquest sentit, Pilar Díaz destaca les figures del gerent i l'interventor, que considera clau per a la implementació de les polítiques.
El pressupost del 2012, de 39,2 milions d'euros, és un 2% inferior al de l'any passat, i mentre que han crescut les partides socials i de promoció econòmica i d'ocupació, s'han reduït les de comunicació i lleure. La inversió també n'ha resultat afectada. El pagament als proveïdors és de prop de 60 dies i no s'han hagut d'acollir al pla de pagament de proveïdors del govern espanyol.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
OLOT.
Des de fa un any, a Olot tenen la figura del gerent, que amb l'interventor, Corominas, considera que són “dues figures clau” per gestionar amb rigor.