Fins ara l'humor es dividia en humor blanc (la gràcia innòcua, innocent, l'acudit d'un nen); l'humor negre (de l'estil “quina mala sort que tenim, a tu se't mor el pare i jo perdo el rellotge”), i l'humor groc (programes televisius de patacades i proverbis, com ara el que afirma que un metge xinès va haver de fugir nedant pel riu després d'haver estat incapaç de sanar un pacient i que, quan va arribar a casa i va trobar el seu fill estudiant manuals d'anatomia de valent, li va recomanar que deixés els llibres i que aprengués a nedar amb urgència). A aquest ventall ara hi cal afegir l'humor Bankia. És un tipus d'hilaritat basada en la provocació i que busca deixar el públic al màxim d'estupefacte possible. Així, fa petar de riure saber que la quantitat que ha d'injectar l'Estat espanyol per reflotar aquesta entitat ha passat de 7.000 milions d'euros a 23.500 milions en menys d'un mes, que l'expresident Rato va cobrar l'any passat 2,34 milions d'euros i que li han ofert 1,2 milions d'indemnització després de dimitir i que, en la mateixa línia, un exdirectiu, Aurelio Izquierdo Gómez, per contracte, té dret a una indemnització de 14 milions d'euros.

A tot això, l'encara governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, diu que no donarà cap explicació sobre el que ha passat a Bankia, “perquè el govern vol que romangui en silenci”. Un silenci en el qual vivia des de feia sis mesos Mariano Rajoy i que va trencar dilluns en comparèixer en roda de premsa i deixar-se fer vint preguntes. El seu diagnòstic:“No crec que influeixi en absolut en la prima de risc la decisió que s'ha pres amb Bankia.” Si ho diu el president escollit per la major part dels espanyols, deu ser veritat, però els mercats no semblen molt proclius a donar credibilitat al que porti l'etiqueta Espanya. La prima s'ha enfilat fins els 540 punts bàsics –la qual cosa suposa pagar un 6,7% pels interessos dels bons espanyols a 10 anys–, la borsa ha caigut d'un 2,3% –ha tornat a nivells mínims de maig del 2003– i la retirada de capital financer de l'economia espanyola ha fet miques tots els rècords –en el primer trimestre de l'any els inversors van recol·locar en mercats estrangers més de 106.000 milions d'euros–. Al mateix temps, Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, ha manifestat que en l'estatització de Bankia el govern de l'Estat ha actuat “de la pitjor manera possible”.

Per la seva banda, Josep Oliu, president de Banc Sabadell, s'ha mostrat favorable al fet que els bancs espanyols que ho necessitin es recapitalitzin a través del fons de rescat europeu. Això sí, “no s'hauria d'estigmatitzar l'Estat espanyol, ja que hauria de quedar prou clar que és prou solvent i pot complir els objectius de dèficit marcats.”

No tot el que ha vingut de Brussel·les han estat males notícies, ja que la Comissió Europea ha donat el seu vistiplau perquè el fons de rescat passi a auxiliar la banca directament, sense petició prèvia de l'Estat. De la mateixa manera, la Comissió també ha llançat un altre baló d'oxigen a l'executiu de Rajoy en posicionar-se a favor que a Espanya se li atorgui un any més de coll perquè redueixi el seu dèficit fins al 3%. Això sí, a canvi d'apujar l'IVA i d'anar per feina amb l'endarreriment de l'edat de jubilació.

Per la seva banda, Catalunya ha vist com el govern i l'oposició comencen la roda de contactes per definir una posició comuna de cara a reclamar el pacte fiscal i, en l'esfera privada, Caprabo ha aconseguit millorar els seus resultats d'un 12%, Gallina Blanca celebra els seus 75 anys escoltant com el president Mas qualifica l'empresa de “contrapunt de l'especulació” i Abacus Cooperativa tanca el 2011 amb 94,5 milions d'euros. Al totxo van mal dades i Ciments Molins ha reduït els seus beneficis d'un 63% –tot i així, ha venut per valor de 24 milions.