Als polítics no els vagis amb urgències. La realitat —i la crisi— avança a velocitat d'AVE i ells, de corredor del Mediterrani... Les contínues cimeres europees i del G-20 per combatre la recessió solen acabar amb acords de mínims, mentre la crisi i els mercats poden sembrar el pànic en una dècima de segon. S'hi ha hagut de posar dur el president francès, François Hollande, perquè l'última hagi tingut resultats.

Ha calgut que passessin més de dues setmanes entre el pacte del govern espanyol i l'Eurogrup pel rescat i la seva sol·licitud formal. Calia esperar auditories? Doncs a la sol·licitud no hi deia pas les xifres de l'auditoria. I havia de ser per carta? Quines formalitats, quan ens hi va la salut —econòmica, s'entén—. Ja que parlem de la carta de Luis de Guindos a l'Eurogrup, quina mostra d'originalitat i opacitat. Repeteix fins a una dotzena de vegades el terme “financer”, tres vegades “assistència financera” i dues “ajuda financera”. Tot per no dir rescat.

Amb tot això, recorden la cua que duia l'assistència financera quan l'explicaven De Guindos i el mateix Mariano Rajoy? “Condicions avantatjoses”. Doncs al final sembla que no. Es van sabent les condicions, algunes més explícitament que d'altres, i la pujada de l'IVA, sigui via apujar tipus o via canviant productes del tipus reduït (8%) al general (18%), no sembla gaire afavoridora. Ni per als consumidors ni per al comerç ni les empreses. També la creació d'un banc dolent pot anar en el pack, i n'hi haurà més. El mateix Rajoy ha anunciat més mesures difícils, cosa que entra en contradicció amb les condicions “avantatjoses”. Ah, que no hi té res a veure? I per què vindran finalment els homes de negre, deixant novament en evidència Cristóbal Montoro?

Un clàssic de les darreres setmanes que s'ha repetit aquesta ha estat els alts i baixos i rècords de la prima de risc espanyola. I que no falti la rebaixa de ràting de la setmana: aquest cop a càrrec de Moody's, que ha degradat 28 entitats financeres espanyoles. Entre aquestes, Bankia és la que pitjor està, ja que té un forat de 13.600 milions d'euros.

I és que l'economia espanyola no està per tirar coets, al contrari: el Banc d'Espanya creu que el PIB caurà més del previst al segon trimestre, un 0,3%. Tampoc la catalana. Al 2009, però, la renda de les famílies encara augmentava. Segons l'Idescat, la Val d'Aran i el Pallars Jussà eren aquell any les comarques amb la renda familiar més alta, 20.300 i 19.300 euros respectivament. L'Anoia i el Baix Llobregat eren les comarques amb menys renda l'any 2009, amb 15.800 euros i 16.000 euros respectivament.

Des d'aleshores, però, la renda ha baixat molt. Des de dissabte passat els catalans hem de pagar l'euro per recepta, i a partir de diumenge, el copagament farmacèutic estatal. També pujaran la llum, un 4%, i el gas, un 2,3%. Caldrà aprofitar les rebaixes per estalviar-se uns calerons.

Els accionistes de Caixabank han aprovat l'absorció de Banca Cívica, i crearan així el primer banc de l'Estat, amb una quota de mercat del 15%. Miquel y Costas crearà uns 80 llocs de treball directes a la planta que està construint a la Pobla de Claramunt, a l'Anoia, i invertirà 60 milions fins al 2015 per millorar les seves plantes. Henkel invertirà 7 milions en tres nous laboratoris d'R+D a Catalunya, que generaran 55 llocs de treball. La nota negativa és Derbi: la marxa de Piaggio és definitiva i la fàbrica de Martorelles només té feina fins a final d'any, si no troba cap soci industrial. El govern ha engegat la privatització dels túnels de Vallvidrera i del Cadí per un preu de sortida de 430 milions d'euros.