En la seva par­ti­cu­lar “ofen­siva diplomàtica”, el pre­si­dent Mas va visi­tar recent­ment la fira Bio 2012 de Bos­ton, en què es va aple­gar una dele­gació cata­lana de 100 per­so­nes i Cata­lu­nya va dis­po­sar d'un estand propi, que també van visi­tar els prínceps d'Astúries. Segu­ra­ment és pura coin­cidència, però el des­ple­ga­ment de mit­jans a Bos­ton pas­sava men­tre al país s'hi apli­cava el tiquet regu­la­dor de les recep­tes i el copa­ga­ment i s'hi deba­tia l'exempció de cober­tura de la Segu­re­tat Social d'un seguit de medi­ca­ments. Pot­ser el futur del sec­tor és pre­ci­sa­ment poten­ciar la seva pro­jecció exte­rior, ja que a casa nos­tra es gas­tarà cada cop menys en sani­tat i farmàcia i segu­ra­ment s'afa­vo­ri­ran proveïdors no autòctons, com els dels genèrics.

Un estudi de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona del 2009 esti­mava el valor afe­git del sec­tor català de la salut en més de 8.000 M €, un 5% del PIB català, una xifra que haurà bai­xat a causa de les “reta­lla­des”. La mateixa font con­fir­mava el més gran pes del sec­tor pri­vat a la salut cata­lana, ja que els ser­veis “de mer­cat” repre­sen­ta­ven un 63% del sec­tor a Cata­lu­nya, en relació amb un 39% al con­junt espa­nyol. Cal recor­dar que a Cata­lu­nya el pes de les mútues pri­va­des de salut també és molt supe­rior i que aques­tes, com les mútues de tre­ball, tenen el seu ori­gen històric al Prin­ci­pat.

El segon ele­ment que aquell estudi posà de mani­fest va ser l'aug­ment impor­tant del per­so­nal del sec­tor de la salut, que aug­mentà per sobre de la mit­jana cata­lana. Del 2001 al 2008 el nom­bre d'afi­li­ats a l'àmbit de la salut s'apujà un 7% anual, en relació amb el 2% del con­junt de Cata­lu­nya. En aquest període, vora 100.000 pro­fes­si­o­nals s'incor­po­ra­ren als ser­veis de salut, a par­tir del crei­xe­ment demogràfic i l'aug­ment de l'oferta sanitària. Aquesta evo­lució labo­ral espec­ta­cu­lar pot jus­ti­fi­car un lògic ajus­ta­ment per la recessió demogràfica i per la opti­mit­zació dels recur­sos públics.

Amb unes pers­pec­ti­ves poc enco­rat­ja­do­res a casa nos­tra, el futur de mol­tes empre­ses i pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris es deci­dirà segu­ra­ment a fora. La par­ti­ci­pació a la fira Bio 2012 és sens dubte una bona ini­ci­a­tiva, però no resol alguns dub­tes que plan­teja la bio­tec­no­lo­gia a Cata­lu­nya i a l'Estat espa­nyol. Es tracta d'un sec­tor força ato­mit­zat, amb mol­tes peti­tes empre­ses, que no ha acon­se­guit crear com­pli­ci­tats amb altres acti­vi­tats afins. Des de fora sorprèn, per exem­ple, la impli­cació limi­tada dels grans labo­ra­to­ris far­macèutics cata­lans en aquest sec­tor emer­gent, que a pri­ori els podria sub­mi­nis­trar fàrmacs de futur. Segu­ra­ment se'n conei­xen les cau­ses, però no sem­bla que se n'hagi tro­bat la solució.

Altres seg­ments de la salut també exi­gei­xen una refor­mu­lació. Els pres­ti­gi­o­sos hos­pi­tals pri­vats seguei­xen el seu negoci tra­di­ci­o­nal de cap­tació de paci­ents estran­gers, però no han emprès el camí de la inter­na­ci­o­na­lit­zació. Fa anys, mag­nats del Pròxim Ori­ent pro­po­sa­ren a alguns hos­pi­tals bar­ce­lo­nins crear-hi esta­bli­ments con­junts, però no els en con­ven­ce­ren i actu­al­ment són esta­bli­ments ale­manys i britànics i els que omplen la Dubai Health­care City. La decepció gene­ra­lit­zada que es viu en el sec­tor de la salut a Cata­lu­nya exi­geix una altra ori­en­tació estratègica i la refor­mu­lació con­sen­su­ada dels model, més enllà del vistós des­plaçament a Mas­sac­hu­setts, la nova referència del cata­la­nisme con­ver­gent amb el Que­bec i Israel.