Innovar en el sector de l'arròs i obrir línies noves de mercat són els objectius de la Cambra Arrossera del Montsià, constituïda com a cooperativa fa 85 anys, tot i que actualment la seua gestió està totalment professionalitzada. “Encara conservem alguns magatzems que van construir els mateixos socis. L'objectiu inicial era millorar les condicions de vida del pagès; ara, a més, busquem el negoci”, explica el president de la Cambra, Miquel Fàbregas. Després de la fusió amb la cooperativa de Sant Jaume d'Enveja, agrupa bona part dels arrossaires del marge dret del delta de l'Ebre. Produeix entre 50.000 i 60.000 tones d'arròs closca, que es converteixen en unes 40.000 tones d'arròs blanc. No tot l'arròs que comercialitza la Cambra es cultiva al delta de l'Ebre, sinó que la capacitat de les seues instal·lacions li permeten comprar prop de 20.000 tones d'arròs a productors d'altres zones, principalment el País Valencià i Aragó.

Prop d'un 30% de l'arròs de la Cambra es ven amb la marca Montsià, i la resta es comercialitza amb marca blanca. I aproximadament un 15% de la producció s'exporta, principalment a Europa però també als Estats Units. “És important ser present al mercat exterior, però la varietat d'arròs que produïm al Delta no es consumeix gaire a fora de l'Estat”, diu Fàbregas. La majoria de varietats d'arròs que es conreen al delta de l'Ebre són de gra redó, amb una demanda important l'Estat, mentre que als mercats internacionals es reclama molt més l'arròs llarg. “L'arròs redó es cotitza a un preu més elevat”, manifesta el president de la Cambra Arrossera del Montsià. Tot i que hi ha productors de la Cambra que cultiven arròs llarg, són una minoria. La facturació de la cooperativa arrossera està a l'entorn dels 35 milions d'euros. “Nosaltres no fixem el preu de l'arròs, depèn dels mercats internacionals, de si hi ha reserves mundials d'arròs”, diu Fàbregas. Enguany es preveu que es mantindrà la mateixa liquidació al pagès que l'any passat.