Eines

saber o no saber

La In(inter)dependència de Catalunya

En l'economia global no hi ha cap nació independent, sinó que totes són interdependents. Ni els Estats Units d'Amèrica, l'economia més gran i poderosa del món, són independents. Alguns exemples significatius: el dòlar exportat arreu; la borsa i els mercats financers més importants del planeta; una indústria tecnològica i de continguts de referència global; cotxes importats del Japó, Corea o Alemanya; el deute públic en mans dels xinesos, i universitaris i científics captats d'arreu.

Deia Adam Smith que l'economia política és la recerca sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions. En algun moment o altre totes les nacions del món hauran de fer una reflexió sobre quines són les causes i la naturalesa de la seva riquesa en el nou context que s'albira. D'acord amb això, val la pena que emprenguem una reflexió sobre l'economia política de la independència de Catalunya.

Per estudiar l'economia política d'una Catalunya independent, el primer que hem de fer és preguntar-nos què vol dir que una nació sigui independent al segle XXI. De la mateixa manera que el segle XIX va ser el segle de la construcció de les economies nacionals i que el segle XX va ser el de la construcció de l'economia mundial, tot sembla indicar que el segle XXI serà el segle de la construcció de l'economia global. Ara mateix no sóc capaç d'imaginar gaires concrecions per al segle XXII, però em sembla que evolucionarem cap a l'economia universal. L'economia global és l'economia dels mercats mundials les 24 hores. És l'economia dels mercats de factors i productes que avança cap a la dilució de les barreres d'espai i temps, de les xarxes, de la col·laboració, del coneixement i de la co-innovació. És l'economia de la interdependència.

En l'economia global no hi ha cap nació independent, sinó que totes són interdependents. Ni els Estats Units d'Amèrica, l'economia més gran i poderosa del món, són independents. Alguns exemples significatius: el dòlar exportat arreu; la borsa i els mercats financers més importants del planeta; una indústria tecnològica i de continguts de referència global; cotxes importats del Japó, Corea o Alemanya; el deute públic en mans dels xinesos, i universitaris i científics captats d'arreu. La interdependència econòmica d'avui és tal, que no hi ha cap nació que pugui prendre una decisió en política econòmica, per modesta que sigui, que no tingui en compte aquesta interdependència. I, vet aquí la qüestió: ¿té sentit que una economia petita com la catalana sigui independent en el context interdependent d'una Unió Europea globalitzada? ¿Quines han de ser les causes de la riquesa de la nació catalana interdependent? Sense entrar en números concrets, llanço algunes idees rellevants.

CAP A LA GLOBALITAT.

Primera. És evident que avui l'economia avança cap a la globalitat; i l'esfera institucional i política de resposta a aquest procés encara es dóna en l'àmbit de l'estat nació. També és evident que això no pot ser i que, de la mateixa manera que els estats nació es van crear per donar cobertura institucional i política als mercats nacionals, necessitem institucions i polítiques globals per estructurar l'economia global. Avui, gairebé no disposem d'institucions i polítiques pensades a escala global i que no responguin als interessos d'uns estats reaccionaris a cedir sobirania. La Unió Europea és un bon exemple d'això. Ara bé, la crisi econòmica ens ha ensenyat que la construcció efectiva d'àrees econòmiques i polítiques regionals (de les economies nacionals més interconnectades, properes i convergents) és un bon pas intermedi per avançar cap a les institucions globals. Si Europa vol ser en l'economia global, ho tindrà molt més fàcil a través d'un procés de construcció basat en estats petits, interdependents i integrats a la globalització, que no pas en estats més grans, menys interdependents i clarament reticents a la integració institucional i política.

Segona. Però ser un estat interdependent i integrat a la Unió Europea del segle XXI (la de l'economia global) no serà el mateix que ser un estat independent i integrat a la Unió Europea del segle XX (la de l'economia mundial). D'entrada, la preocupació nacional ha de ser la competitivitat de les empreses, la seva capacitat per néixer i créixer sosteniblement a llarg termini. Sense un teixit d'empreses eficients i inserides a l'economia global no hi ha independència que valgui.

I tercera. L'economia política global de la competitivitat no és fàcil de dur a la pràctica. En primer lloc, perquè la política i les institucions han de renunciar a moltes coses com, per exemple, a la majoria de trams de la política monetària, fiscal, financera i laboral. En general, a totes aquelles polítiques macro que han de passar al nivell europeu. I, en segon lloc, perquè cal repensar de dalt a baix la resta de polítiques i el paper de l'administració, encara molt pensades en clau de demanda interna, i no d'oferta global.

Així doncs, al contrari del que habitualment es pensa i es diu, l'economia política de la interdependència, el nou paper que la Unió Europea hauria d'exercir en l'economia global, juga a favor de l'emancipació de Catalunya. Un argument més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.