Setmana plàcida per al govern espanyol, amb la presentació de pressupostos inclosa. I precisament això és el que fa increïble que hagi estat plàcida. És clar que amb majoria absoluta es governa sense problemes, però em temo que això se'ns escapi de la mà. M'explico: tinc una filla a Munic i jo hi passo gran part de l'any, i cada dia pateixo més per explicar als meus amics i veïns alemanys el que passa al meu país. Contextualitzem. Alemanya és un lloc on el ministre de Defensa, aristòcrata carregat de diners, ha dimitit perquè hi ha dubtes sobre si les referències bibliogràfiques són correctes en 80 pàgines de la seva tesi doctoral. Això mai passaria a l'Estat espanyol, entre altres coses perquè el polític mitjà d'aquí no era ric abans d'entrar en la política -després ja és una altra història- i una part important de la qual tenen “estudis de...” però de titulació universitària, ni parlar-ne.

Bé, doncs a ves a dir a aquesta bona gent que han de prestar uns centenars de milers de milions de res a un país on el dèficit canvia amb la meteorologia. Ara és una xifra, ara és una altra... ai, perdoneu, que una comunitat autònoma s'ha equivocat amb el deute... És clar, com que només tenen “estudis de...” passen aquestes coses, que no és pas per malícia, eh?

En qualsevol cas, als alemanys els és igual si és malícia o ineptitud, el que els preocupa és prestar diners a algú que no sap sumar ni restar bé. Si no saben calcular el seu dèficit, com em puc refiar que em tornin els diners?

Cap problema, el ministre Montoro genera confiança i diu que els pressupostos en realitat són “suposats”. Vaja, que fins i tot ell sap que no els complirem, però això no importa perquè l'important és posar objectius que ens motivin, veure un futur de color de rosa (fosc, això sí) i no la realitat. Fixa't tu que després d'anys ensenyant en les escoles de negocis i universitats a planificar i pressupostar, mai se'ns havia ocorregut enfocar-ho així. Segur que les empreses que cotitzen a la borsa s'afegiran a aquesta moda i anunciaran els pressupostos com si fos la carta als Reis. Què passarà quan no es compleixin aquests resultats i quan els mercats malvats ens penalitzin? Diran que és una vergonya i que els mercats no pugen al carro de la il·lusió i la motivació, i abandonen la realitat, que no és gens divertida. Perquè els mercats no ho són gens, de divertits, encara sort que nosaltres en aquest país sí hi entenem, d'això.

Perquè si no, em costaria entendre per què han sortit tants de diners de l'Estat perquè no calgui el rescat, perquè Alemanya (que no és gens somiadora i sí massa seriosa) nega la línia de crèdit que no usarem mai però que cal, i la prima de risc ha tornat a pujar. És impossible d'entendre-ho, sobretot si vius en els “mons d'en Yupi”.