Un aplaudit acudit de l'humorista Eugenio (Barcelona, 1941-2001) tenia per protagonista un home que, desesperat, repetia una pregunta al vent: “Oiga, ¿hay alguien?”. Aquest dimecres, en les diferents manifestacions convocades arreu de l'Estat arran de la vaga general, eren unes altres les consignes i proclames que cridaven al vent els manifestants, però, en les dues situacions, sembla haver-hi un desig similar de ser escoltat i d'obtenir alguna resposta al lament.

El crit unànime dels manifestants diu “prou” a les polítiques d'austeritat amb què cargola Europa i que porten, a menys que algú comenci a demostrar el contrari, a un progressiu empobriment de la societat. De fet, Olli Rehn (comissari europeu d'Afers Econòmics) ha provat d'apagar l'incendi (a banda de l'Estat espanyol, també hi va haver vaga i importants mobilitzacions a Portugal, Itàlia i, com ja és quasi una constant, a Grècia) dient que no demanaran més retallades.

Mentrestant, si el ritme no afluixa, sortir a manifestar-se acabarà sent un hobby per als ciutadans -qui sap si l'única distracció assequible-, ja que (deixant de banda la multitudinària manifestació de l'11-S) encara poden conservar ben fresc en el record la darrera crida per a una aturada general: el passat 29 de març. Els sindicats han valorat més positivament aquesta aturada que aquella de no fa ni tan sols vuit mesos. El 29-M la vaga va tenir un seguiment del 82% i, aquest cop, s'han aturat el 85% dels treballadors (sobretot de la gran indústria, perquè, en canvi, al sector comerç ha tingut un seguiment gairebé nul). Catalunya ha estat, juntament amb Galícia, la comunitat on més majoritària ha estat la protesta, però la Generalitat, a través de la conselleria d'Empresa i Ocupació, xifra per sota del 20% el total de treballadors que s'han sumat a la vaga. I és que el ball de xifres continua fent enrojolar igual que tantes vegades. A la manifestació de Barcelona, segons els sindicats hi havia un milió de persones. La Guàrdia Urbana va rebaixar la xifra a 110.000 i la Delegació del govern espanyol parlava de no més de 50.000.

En la mateixa línia, segons els sindicats, el seguiment a l'ensenyament va ser del 90%, mentre que a la funció pública, del 86%. El govern va donar dades a la baixa, i va indicar que es va sumar a la protesta el 24,7% del personal de l'administració de la Generalitat, el 10,4% dels treballadors dels centres públics de salut i el 31% dels professors de centres públics de primària i secundària. Per territoris, a Girona més de 13.000 persones van sumar-se a la manifestació convocada pels sindicats. A Lleida la concentració va sumar de 10.000 a 12.000 manifestants i a Tarragona es van manifestar unes 20.000 persones. Va ser precisament a Tarragona on, durant un acte de protesta paral·lela, es va produir un dels episodis més lamentables de la jornada quan un mosso d'esquadra de la unitat d'antiavalots va colpejar amb la porra el cap d'un menor de 13 anys que passejava.

Aquesta setmana també ha servit perquè l'executiu espanyol apedaci la normativa hipotecària per frenar el drama dels desnonaments. Afeccionat com és el govern espanyol a considerar determinades normes com un cos sagrat i inalterable, la llei hipotecària no es toca. El nou decret (que no és retroactiu ni preveu la dació en pagament) concedeix dos anys de gràcia a qui afronti un desnonament per no ser desallotjat, sempre que la renda de la unitat familiar no superi els 19.200 euros bruts l'any (1.597 euros al mes) i si la hipoteca consumeix més del 50% dels ingressos.