L'home del sac que portarà la misèria a Catalunya en cas que el procés sobiranista acabi culminant en un Estat propi sembla que, de moment, farà parada i fonda a Madrid. Els que tant es preocupen d'aixecar la veu per advertir que la independència de Catalunya provocaria, entre molts d'altres mals, el tancament automàtic de l'aixeta de les subvencions europees, han vist aquesta setmana com, de moment, l'única aixeta que es va tancant és la que insufla milions d'euros en concepte d'ajudes comunitàries. La cimera europea per definir els pressupostos 2014-2020 ha posat sobre la taula que, per molt que es parli de la necessitat “d'una Europa unida”, el Consell d'Europa escapça de 80.000 milions d'euros el projecte que la Comissió Europea va considerar com al mínim indispensable per finançar adequadament les polítiques europees i contribuir al creixement i la creació d'ocupació.

La fractura entre l'Europa rica i l'Europa pobra queda més palesa que mai quan es tracta de repartir les virolles. El grup format per la Gran Bretanya, Alemanya, França, Holanda, Suècia, Àustria, Finlàndia i Dinamarca ha defensat una retallada de la despesa per limitar les seves contribucions al pressupost de la UE (que estarà al voltant d'1 bilió d'euros) i, en canvi, els països de l'Est i els països perifèrics (Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda i Grècia) reneguen de la variació del repartiment. Mariano Rajoy, ha insistit a deixar clar que en cap cas acceptaria la primera proposta presentada per Herman Van Rompuy (el president de la UE), perquè Espanya s'exposa a perdre uns 20.000 milions en ajudes (amb la proposta de la Comissió Espanya s'assegurava el 66% dels fons que ha rebut en el període 2007-2013, però el cop de destral que procura el Consell d'Europa el percentatge el rebaixaria al 57%). De matinada Van Rompuy feia una concessió als països que surten més perjudicats per l'escapçada i garantia a l'Estat espanyol una ajuda de 2.800 milions (per atenuar l'impacte que el nou finançament tindrà en l'agricultura). L'acord entre els 27 no serà fàcil i caldrà veure com l'interpreta el Parlament Europeu, que és qui finalment té la potestat per ratificar o per vetar el sostre de la despesa.

Mentrestant, el governador del Banc d'Espanya, Luis Linde, compareixia al Senat i tirava aigua al vi que emborratxa els pronòstics que fa el govern del PP sobre l'evolució de l'economia espanyola. Linde va advertir que “no es veuen millores en l'activitat i en la creació d'ocupació” i que “les perspectives de creixement en els pròxims trimestres no són encara favorables”.

Les noves taxes per accedir a la Justícia han inundat de vinagre els jutjats. Jutges, fiscals, secretaris judicials, procuradors i advocats, tots els partits (excepte el PP) i els sindicats critiquen la mesura imposada per Ruiz-Gallardón perquè condiciona l'accés dels ciutadans als tribunals.

I, si prospera la petició del fiscal, al jutjat haurà d'anar Iñaki Urdangarín per pagar la fiança de 4 milions d'euros (4 milions més per al seu soci Diego Torres) pel frau suposadament practicat per l'Instituto Noos.

L'empresari farmacèutic Víctor Grífols ha fet una dura crítica a la situació que es viu a l'Estat espanyol denunciant que “no em veig amb cor de continuar invertint a Espanya; o canvien les coses o lentament anirem marxant”. Per la seva part, Francisco García Paramés, Xavier Vives, l'OCDE i Amadeu Altafaj seran els guardonats en l'edició d'enguany dels premis a l'Excel·lència Financera que atorga l'IEF. Un empresari model fou Jordi Comas, president de la FOEG, que va resultar mort en un assalt a casa.