Fa cinquanta anys que la família Prats es dedica al cultiu de musclos al delta de l'Ebre. Van ser dels primers de provar la producció de mol·luscos a la badia del Fangar (als Alfacs, el cultiu no va començar fins més tard), un cultiu que es va començar amb molt poc mitjans i que amb els anys ha evolucionat. “El meu avi era molt emprenedor, es dedicava a la compra i distribució d'angula i a la producció d'arròs. Quan va sorgir l'oportunitat de fer musclos no s'ho va pensar”, explica Jonathan Garrigós, gerent de Muscleres Prats. Les primeres muscleres es van instal·lar en una zona del Fangar amb molt poca profunditat, de manera que les cordes es penjaven en horitzontal (ara es fa en vertical). Actualment l'empresa té 7 muscleres als Alfacs, cadascuna ocupa 1.500 metres quadrats i 4 al Fangar, de 3.000 metres quadrats, amb una producció de 350 tones de musclo i 30 d'ostra en l'última campanya. “Ha estat un any dolent, se'ns han mort cap a 40 tones de musclo als Alfacs”, diu Garrigós.

L'alta temperatura de l'aigua de la badia dels Alfacs, que supera els 27 graus centígrads a l'estiu i on pràcticament no hi ha renovació de l'aigua, sovint provoca episodis de mortalitat de musclo. Els propietaris de Muscleres Prats opten per retirar la cria de musclo dels Alfacs al juliol, per evitar-ne la pèrdua. “Portem la cria de musclo al Fangar, on la temperatura és d'uns dos graus menys, i a la tardor la tornem als Alfacs, on el creixement del musclo és més ràpid”, comenta el gerent de Muscleres Prats, que admet que és un procés laboriós però que evita el sobrecost d'haver de comprar la cria a Itàlia. Les cordes penjades a la musclera amb la cria es cobreixen amb una xarxa per protegir-les de depredadors com la dorada. “Quan els musclos es fan grans, el problema dels depredadors disminueix perquè la closca és més dura”, explica Garrigós.

Pel que fa a l'ostra, és més resistent a la temperatura, però la cria té un virus que en provoca una davallada important de la producció. “S'ha revalorat el preu, però el procés d'elaboració de l'ostra és molt manual i costós”, assenyala Garrigós.