ecolasetmana

MR. Longuis crispa la UE

Brussel·les reprova que el ministre espanyol vagi a la seva amb una reforma massa laxa de les caixes d'estalvis.

La fiança per a l'home que havia dit que “s'ha de treballar més i cobrar menys” iguala la que va correspondre a
Javier de la Rosa pel cas Torras l'any 1999

Un mestre a fer-se el longuis. El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, s'està doctorant en el sempre difícil art de fer l'orni. La seva darrera interpretació ha consistit a passar per alt els manaments que ha redactat la Comissió Europea per buscar un nou sistema de control de les caixes d'estalvis. El ministre manté que la nova regulació força les caixes sanejades a reconvertir-se en fundacions però que, malgrat això, els deixa poder suficient per exercir un paper de fiscalització i control dels bancs als quals han donat origen.

Brussel·les encara es frega els ulls perquè un dels punts que considera innegociables en la nova regulació del sistema bancari (regulació que imposava en el plec de condicions pel rescat bancari) té a veure amb la pèrdua de poder de les caixes. De fet, el mateix Fons Monetari Internacional (FMI)va publicar el mes de juny un informe en què instava el govern espanyol a vetllar perquè les caixes no tinguessin cap capacitat de poder en els grups bancaris sorgits de la fusió d'aquestes entitats.

El ministre De Guindos, però, planteja ara un tripijoc perquè, segons que va declarar ell mateix a la sortida de la reunió de l'Ecofin (la reunió dels ministres d'Economia de la UE), la reconversió de les caixes en fundacions els fa perdre, precisament, la condició de caixes d'estalvis i, per tant, la seva nova aparença de fundació ja valida que puguin mantenir una posició de control sobre el banc. Sembla complicat que ni la Comissió, ni el Banc Central Europeu ni l'FMI acceptin participar en el joc de paraules que proposa De Guindos. Una maniobra que, en canvi, sí que agrada a les caixes que han traspassat la seva activitat financera a un banc (La Caixa, Kutxa, Unicaja i Ibercaja).

Precisament, Isidre Fainé, president de Caixa Bank, té una “ferma convicció” que l'Estat espanyol es “recuperarà aviat” de la crisi econòmica, gràcies “al fet d'haver après les lliçons crucials d'aquesta dura etapa”. Fainé va fer aquestes declaracions durant una gala celebrada a Nova York en la qual va rebre el premi Business Leader of the Year (Líder Empresarial de l'Any), que concedeix la Cambra de Comerç Espanya-Estats Units. Per Fainé, els anys vinents l'Estat serà “un país millor”, que “tornarà a tenir un paper principal en l'economia mundial”.

Qui no rep guardons sinó fiances milionàries és l'antic president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán. Processat per ocultació patrimonial, estafa, falsedat documental i blanqueig de capitals, la fiança per a l'home que havia dit que “s'ha de treballar més i cobrar menys” iguala la més alta dictaminada fins ara a l'Estat, que va correspondre a Javier de la Rosa pel cas Torras, l'any 1999. El nou rècord, amb 50 milions d'euros, l'ha establert la fiança que el jutge Velasco va manar per al testaferro de Díaz Ferrán i actual propietari de Marsans i Nueva Rumasa, Ángel de Cabo,

També aquesta setmana la Generalitat ha adjudicat a Abertis, per un període de 25 anys, la gestió dels peatges de Vallvidrera i el túnel del Cadí. La Generalitat ingressa 309 milions i la concessionària (convertida en la primera empresa del món en gestió d'autopistes) es queda els dos únics peatges públics que hi havia a Catalunya.

La setmana que la ministra d'Ocupació manifestava que “és un exercici de responsabilitat” no apujar les pensions, també transcendia que la controvertida amnistia fiscal només ha servit per recaptar finalment 1.200 milions d'euros, el 48% dels 2.500 que esperava el govern espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.