El risc recupera l'atractiu
La prima de risc es desploma i allunya els fantasmes dels inversors, que recuperen l'apetit pels actius de risc. L'Íbex-35 s'apropa als 6.700 punts i avança un 2,71% setmanal.
d'ençà que començà
el nou exercici
L'optimisme de la inauguració de l'exercici es manté intacte una setmana més. Les preocupacions que fins ara angoixaven els inversors i llastraven l'evolució dels índexs borsaris han passat a segon pla i els principals parquets van escalant posicions en les primeres sessions de l'exercici, ara que s'està constatant un retorn de la confiança dels mercats cap a la zona euro, en general, i cap als països perifèrics, en particular.
Malgrat no existir dades macroeconòmiques que evidenciïn una millora en la conjuntura econòmica a la zona euro -més aviat el contrari, amb un escenari que s'ha anat deteriorant mentre avançava el 2012-, els inversors perceben que les coses estan millor ara que abans. Del rescat d'Espanya ni se'n parla i els mercats tornen a confiar en el país. Durant la setmana els inversors han donat suport amb una elevada demanda a la subhasta de deute que ha dut a terme el Tresor espanyol i que li ha permès abaixar els tipus pagats i fins i tot superar amb escreix l'import màxim previst. El reflex a la prima de risc no s'ha fet esperar i en una sola jornada va baixar 30 punts bàsics, situant-se al voltant dels 340 punts bàsics. Aquesta situació no ha estat exclusiva d'Espanya, atès que la subhasta de deute italià que va celebrar-se divendres també va tenir una bona demanda de paper.
TIPUS AL 0,75%.
En contraposició a la passivitat del BCE els mercats s'han trobat amb nous estímuls econòmics procedents del Japó que han incrementat l'optimisme inversor. El govern nipó pretén impulsar la seva economia amb una injecció de 170.000 milions d'euros per crear nous llocs de treball en el 2013. Això, i la constatació que l'economia xinesa continua forta amb unes exportacions que han batut les previsions dels experts (s'esperava un augment del 5% i ha estat del 12%), han mantingut els números vermells allunyats dels índexs borsaris.
Aprofitant la millora de la confiança dels mercats el selectiu índex de la borsa espanyola ha sumat una revaloració setmanal del 2,71 %, situant-se divendres en els 8.664,70 punts.
L'escalada alcista de l'Íbex-35 ha tingut a veure amb el bon comportament que han experimentat un bon grapat de valors durant la setmana, festejant notícies que els afecten d'una o altra manera. El sector bancari, castigat en el 2012, torna a disposar del favor dels inversors en el recent estrenat exercici. Durant la setmana la flexibilització dels requisits de capital a la banca decidida pel Comitè de Basilea de Supervisió Bancària ha provocat un augment de les compres de les accions dels bancs. Bankinter va ser el que es va apuntar la pujada més elevada (un 9,24% en la primera sessió setmanal), seguit de Caixabank, que va anar un 2,26% amunt, i del Banco Popular, que va sumar un 2,14%. Però la bona evolució de l'entitat presidida per Ángel Ron no s'ha limitat a la decisió de Basilea, i en el decurs de la setmana ha anat escalant posicions. La col·locació d'una emissió de bons de l'entitat va rebre una forta demanda, sobretot internacional, i la seva cotització va disparar-se un 5,54% dimarts i un 8,37% dimecres. Entre una cosa i una altra, les accions del Banco Popular sumen una revaloració en setmana i mitja que ja s'acosta al 30%.
Per la seva part Caixabank n'ha aportat una de calenta i una de freda als inversors. Les seves accions van rebre positivament la venda d'Isla Mágica (vegeu breu superior) i l'emissió de deute de l'entitat -que també va tenir una abundosa demanda- i dimecres es van enlairar un 11,75%, esdevenint el millor valor de l'Íbex-35 i anotant-se la segona pujada més gran de la seva història. Tanmateix, els inversors van preferir passar per caixa després d'aquestes alces i el valor va desinflar-se en les jornades posteriors.
Fora de l'Íbex, aquesta setmana ha estat la de Grupo San José. En només dos dies les accions d'aquest grup s'han revalorat més d'un 20% en aconseguir un contracte per construir un Louvre a Abu Dabi per més de 500 milions d'euros.
De moment, sembla que els inversors s'han tornat a fixar en les empreses i la seva marxa deixant de banda altres aspectes que durant els darrers mesos els havien preocupat i havien condicionat, en algunes ocasions en excés, la presa de decisions.