Eines

Quan tota professió té una identitat digital

Convé ser conscients que una carrera professional en fase de redreçament vira necessàriament cap al món digital

És important que el professional sàpiga definir les seves necessitats concretes
No es pot utilitzar les xarxes per demanar feina de forma explícita

Cada vegada és més complicat destriar, en l'àmbit professional, el vessant convencional del digital, atès que qualsevol activitat es perllonga en l'univers de la xarxa i les noves tecnologies que s'hi associen. Ja és hora, doncs, que tothom tingui en ment com pot reconduir la seva carrera, des del món tradicional a l'esfera digital.

El centre universitari U-tad, especialitzat en la formació en tot allò que té a veure amb la cadena de valor dels continguts i de l'economia digital, fixa cinc passes fonamentals per fer adequadament la transició cap a l'economia digital, amb el benentès que, tot i que la crisi ha fet baixar la taxa d'ocupació en el sector durant els darrers anys, “els darrers informes sobre el mercat laboral a Espanya apunten per al 2013 que comença un creixement en la demanda de professions vinculades amb l'economia digital”, com assenyala el conseller delegat d'U-tad, Jorge Calderón.

Aquesta inconsciència general sobre què significa realment trobar la identitat digital de la pròpia professió potser es deu que “són molts els que, quan els parles d'economia digital, pensen fonamentalment en màquines, en les xifres d'accés de les pimes a internet o el tant per cent de smartphones que hi ha a Espanya”. No ens hem de fixar tant en el hardware com en el programari i tota mena de serveis digitals.

L'EQUIVALENT.

El primer consell dels experts d'U-tad és qüestionar-se sense complexos si la teva professió és digital. Va desencaminat qui cregui que l'esfera digital és cosa només d'especialistes en tecnologia i experts en programació. Cal tenir molt clar, com diu Calderón, que “l'economia digital és un equivalent de l'analògica i, per tant, necessita una diversitat de rols molt similar: venedors, dissenyadors, artistes, enginyers i metges”. Al marge d'activitats específiques del món digital, que demanen veritables tecnòlegs, el cert és que molts dels treballs 2.0 tenen el seu equivalent previ en el món 1.0, i cal fer la cerca pertinent per identificar-los. A hores d'ara, és difícil de trobar una feina que no tingui la seva variant digital: el repartidor de gas butà usa un GPS per programar-se la ruta; el pagès pot consultar en la seva tauleta un programa que li diu quines són les millors dates per llaurar, o una infermera pot fer anar la seva tauleta per revisar la teràpia que ha de passar un pacient. No es tracta només de dominar un nou estri tecnològic, sinó que “cal conèixer com la potència de l'economia digital determina com treballes, a més de com compres i com et relaciones”, segons diu Calderón. Una potència que serà més tangible en els anys a venir: si el 2010 la contribució de l'economia digital al PIB de la UE a 27 suposava el 3,8%, és previst que el 2016 s'enfili fins al 5,7%, tot passant dels 619.000 milions d'euros a 1,13 bilions d'euros. En aquest període, el consum haurà anat dels 385.000 milions als 810.000 milions, i la inversió, de 171.000 milions a 223.000 milions d'euros.

DEFINIR NECESSITATS.

En la segona fase d'aquest trànsit cap a l'estació digital, el professional ha de definir les seves necessitats, a partir dels coneixements propis. Un cop hom ha fet inventari del que sap i de quina és la seva experiència, “ha d'establir les regles de funcionament que cal dominar per explotar adequadament aquests coneixements dins de l'economia digital”.

A l'hora de fer la tercera passa, la de trobar la formació que millor s'adiu al professional, és important saber que hi ha tot un ventall de possibilitats, des de graus universitaris enfocats a l'entorn digital a màsters i altres modalitats, que ens poden endinsar en el comerç electrònic, la gestió d'empreses que operen des de l'esfera de la xarxa o la creació d'aplicacions mòbils.

I aquí no s'hi valen prejudicis sobre l'edat: “Lamentablement, ens trobem sovint que els mateixos responsables de recursos humans tenen molts prejudicis, i creuen que tot això de l'economia digital és cosa de la gent jove.” Però no és així, “simplement, els joves necessiten coneixement nou, i els més veterans, adaptar el que ja tenen al nou entorn”. Òbviament, les grans xarxes socials, com Facebook i Linkedin, són un bon aparador per mostrar la marca personal, però potser és millor fer un esforç de cerca i anar a petar a grups i fòrums més selectes. Com diu Jorge Calderón, “les grans xarxes són bons marcs per donar-se a conèixer i demostrar proactivitat, però potser és encara millor entrar en fòrums concrets, blocs petits on es realitza una activitat molt important, perquè sovint estan a l'avançada del coneixement”.

Un dels pecats habituals del qui vol redreçar la seva trajectòria professional a la xarxa és demanar feina de bon començament des d'aquestes plataformes, quan el més intel·ligent és aprofitar-les per difondre el nostre coneixement d'una manera prou expressiva, que desperti l'interès d'un possible soci o una empresa que ens vulgui contractar.

L'AUTOOCUPACIÓ.

Capbussar-nos a l'economia digital ens pot dur a perdre tota mena de complexos i esdevenir emprenedors. Justament, l'economia digital és terra fèrtil per concretar qualsevol projecte. Això sí, malgrat que aquest entorn facilita la materialització d'una idea de negoci, en estalviar-nos els costos inicials que demana la creació d'una empresa física, “està subjecte a regles pròpies, diferents però amb el mateix nivell d'exigència, per a les quals cal adquirir formació especialitzada”.

El cert és que estem en un mercat en què hi ha un bon camp a recórrer, si ens fixem fins on han arribat alguns dels nostres socis de la UE. El Regne Unit, un veritable campió digital, contribueix al PIB digital de la UE amb un 30%, seguit per Alemanya a una certa distància, amb un 16,1%; França (11,8%); Itàlia (7,1%); i Holanda (5,7%), que presenta el mateix coeficient que l'Estat espanyol.

La crisi frena la bona progressió d'aquest sector

La crisi econòmica suposa un cert parèntesi en la progressió que estava experimentant l'economia digital de mitjan dels 2000 ençà. A l'Estat espanyol, l'economia digital va anar creixent fins assolir el pic de 115.794 milions d'euros l'any 2008, data a partir de la qual ha sofert una davallada notable, fins 100.828 milions l'any 2011, segons dades de l'Observatori de les Telecomunicacions. Amb tot, aquest darrer any estudiat, la inversió en el sector TIC i de continguts va experimentar una certa recuperació, del 8,9%, fins assolir els 17.877 milions, una cota que el situa en els nivells d'abans de la crisi. L'ocupació en el sector, però, lamentablement no ha correspost a aquest esforç inversor, i el 2011 les empreses TIC i de continguts van donar feina a 444.680 persones, un 1,6% menys que el registrat el 2010. Una tendència minvant que es va confirmar el 2012, ja que fins al mes de juliol de l'any passat el personal ocupat en aquest sector es va reduir un 2,2%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.