El 24 de gener de l'any 41 moria apunyalat Calígula, l'emperador romà que va fer mèrits per passar a la història com el governant més desequilibrat i excèntric. Amb un individu que nomena senador el seu cavall és difícil de competir-hi ja d'entrada però, a més, el dispendi de Calígula era tan exagerat (orgies, tiberis i capricis diversos sembla que eren la seva perdició) que va fer desquadrar la caixa de l'Imperi. Han passat quasi 2.000 anys des de llavors però el dèficit segueix sent un maldecap per a les administracions públiques. La setmana en què el Parlament ha aprovat la declaració de sobirania catalana, el president Artur Mas, escortat dels consellers d'Economia i Presidència, Andreu Mas-Collell i Francesc Homs, presentava els números que revelen que la Generalitat va tancar el 2012 amb un dèficit del 2,3% del PIB, vuit dècimes superior a la línia vermella de l'1,5% que havia fixat Madrid en el Consell de Política Fiscal i Financera. La Generalitat accepta que no ha arribat a la meta però matisa que no ha estat per falta d'esforç: entre 2011 i 2012 les despeses no financeres (que no inclouen el pagament dels interessos del deute) es van reduir un 17,4% (més de 5,7 milions d'euros retallats diàriament). A més, va dir el president, “la gran i permanent deslleialtat del govern espanyol” ha dificultat que la Generalitat complís amb l'objectiu del dèficit. La penalització pel retard en el pagament de la Seguretat Social, l'increment de l'IVA, l'impagament dels 211 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut i la reducció dels ingressos finalistes procedents de l'Estat ha posat pals a les rodes catalanes. Sense les traves, el Govern assegura que el dèficit estaria en l'1,53%. Espanya tampoc no compleix. Olli Rehn, responsable d'afers econòmics de la Comissió Europea, ha avançat que tot i els ajustos de l'executiu de Rajoy (uns ajustos als quals se supedita l'auxili europeu per rescatar la banca espanyola) l'objectiu de limitar el dèficit al 6,3% del PIB no ha estat possible. Malgrat això, la UE sembla tenir voluntat de donar més marge al govern espanyol (caldrà veure si la flexibilitat també és aplicada des de Madrid cap a Catalunya).

Encara en el context espanyol, el PIB va caure un 1,3% el 2012 (segons el Banc d'Espanya) i s'acumulen cinc trimestres seguits de números negatius. No s'acabarà aquí la cosa perquè l'FMI ha previst que el 2013 l'economia s'encongeixi un 1,5% més. La previsió del Fons Monetari Internacional és que el 2014 pugui remuntar un 0,8%, una xifra que es considera massa dèbil per generar ocupació. I això que n'hi ha necessitat perquè, segons l'enquesta de població activa (EPA) a l'Estat espanyol hi ha 5.965.400 persones a l'atur. Un drama que també afecta, i molt, Catalunya, on l'any s'ha tancat amb 885.100 persones aturades, un 23,4% de la població activa.

La carrossera Noge d'Arbúcies, especialitzada en xassissos per a autocars, ha anunciat el tancament definitiu i 93 persones es queden sense feina. També Gallostra, empresa tèxtil de Pineda de Mar amb 120 treballadors, abaixa la persiana.

Per contra, Simon anuncia la creació de l'empresa Fluvia, que se centrarà en el negoci de la il·luminació amb tecnologia LED.

D'altra banda, l'amnistia fiscal ha permès els evasors legalitzar 40.000 milions d'euros pagant menys d'un 3%.

Les bones notícies vénen via mòbil. Aquesta setmana s'ha presentat la propera edició del Mobile World Congress, que es prtarà a terme del 25 al 28 de febrer en el recinte firal de Gran Via. El congrés atraurà més de 70.000 visitants de 200 països, la majoria alts càrrecs. I es preveu que generi un impacte de 300 milions d'euros i doni feina temporal a 7.000 persones.