La vinya catalana tem la liberalització de cultius que impulsa Brussel·les
L'abolició de l'actual model de drets de plantació afavoriria les grans explotacions
La UE al·lega que és necessària més competitivitat per poder frenar les importacions
El perill és que qui tingui els calés vingui i planti on vulgui
La Comissió Europea està decidida a tirar endavant la liberalització del cultiu de la vinya i liquidar l'actual sistema de drets de superfície. Contrariant la voluntat dels productors, dels sindicats agraris i fins i tot de part de l'administració (hi ha hagut ministeris i conselleries d'agricultura que han manifestat la seva oposició al pla), Brussel·les té en marxa les bases per transformar el vigent model de vinya cap a un altre on només caldrà una autorització administrativa per poder plantar. Les veus crítiques sostenen que liberalitzar el sector traslladarà a la vinya el sistema econòmic de la gran indústria, cosa que posarà plom a les ales dels petits i mitjans productors i derivarà en una minva de la qualitat final del producte.
Les mostres d'oposició han servit perquè la comissió estudiï una prorroga fins al 2019, però el sector tem que, més d'hora que tard, la liberalització serà un fet. Fonts del Departament d'Agricultura de la Generalitat manifesten que la vinya catalana surt perjudicada amb el canvi de model perquè són “les petites explotacions les que resulten molt afectades”.
El darrer informe realitzat per l'Institut Català del Vi (Incavi) per radiografiar el sector vitivinícola a Catalunya revela que la superfície total dedicada a la vinya és de 56.321 hectàrees. Pràcticament la meitat estan a Tarragona (més d'un 48%) però, en termes generals, el cep és símbol de l'agricultura catalana i, per extensió, de l'economia del país, ja que la indústria del vi i el cava fa de combustible per al motor català. Segons dades de Prodeca (Promotora d'Exportacions Catalanes), la vitivinícola representa el tercer gran subsector dins la indústria agroalimentària a Catalunya, amb uns ingressos d'explotació que superen els 1.100 milions d'euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d'euros.
TIREN AIGUA AL VI
HÍBRID.
En el marc europeu, l'OCM (Organització Comuna de Mercat) dicta el text fonamental de regulació dels mercats agraris ja que pauta la producció i la comercialització dels productes agrícoles de tots els estats membres de la UE.
És a l'OCM on s'ha anat recollint que, per millorar la competitivitat del conreu de vinya als estats membres, caldria buscar nous models productius perquè la competència d'altres territoris i l'augment de les importacions posen en perill l'hegemonia europea en el sector vitivinícola.
Unió de Pagesos apunta, però, que el model a buscar no és el de la vinya extensiva perquè “a Austràlia s'ha vist que no funciona”.
Sobre les produccions de vi dels territoris que treballen a l'engròs, Unió de Pagesos fa temps que reclama (tant a l'administració catalana com a Madrid) més controls perquè es compleixin totes les garanties en les importacions de vi procedent de països on els controls i les mesures sanitàries són més laxes.
El sindicat del camp català vol més controls per motius de traçabilitat i també per evitar que aquest vi pugui ser reexportat com a europeu a d'altres països després d'haver-se beneficiat els importadors de les ajudes públiques de promoció.
Vinyes verdes vora el mar, però il·legals
Quan un productor necessita més vinya normalment compra o lloga part dels drets que té concedits (i no necessita) un altre productor. Aquest sistema fa que la terra cobri un doble valor (preu per metre i pels drets que té atorgats). Amb el canvi de model això s'acabarà. De moment, però, el Ministeri d'Agricultura traurà aviat un paquet de 400 hectàrees de vinya a Catalunya. Qui vulgui aprofitar la subhasta de nous drets de plantació (15.000 hectàrees a tot l'Estat) tindrà de termini fins al juliol. Els períodes de licitació de drets de superfície serveixen per promoure noves explotacions (en molts casos, agricultors joves) i també per regular superfícies de vinya que no està degudament registrada. Sobre el paper, de la vinya que no és legal no se'n pot aprofitar ni un raïm per fer vi. Àngels de Febrer, tècnica d'Agricultura de la Generalitat, apunta que a Catalunya en “els darrers 4 o 5 anys s'han arrencat 80 hectàrees de vinya no legal”, però admet que encara queden unes 600 hectàrees pendents de regulació. La regulació suposa pagar una taxa d'inscripció al registre (12,50 euros per hectàrea) i la quota anual al consell regulador que correspongui (de 5 a 10 euros per hectàrea).