El nucli de Gelats Alemany es va gestar en l'obrador d'un pastisser del centre de Malgrat format a Manresa. Joan Alemany era un home inquiet i espavilat, especialista de la xocolata, que també treballava l'elaboració del gelat segons la recepta tradicional italiana. Un contacte fortuït amb el propietari d'una pensió de Calella li va obrir el camí de la producció de gelats per a l'incipient sector del turisme de masses que, amb el temps, representaria el 65% del volum de negoci i la dedicació de la quarta generació. L'empresa, amb seu al polígon industrial de Can Patalina des de 1996, és una sòlida estructura familiar amb més de seixanta anys d'història i que combina el treball artesanal de la xocolata, especialment de les mones de Pasqua, amb l'elaboració de dues línies de gelat: industrial i artesanal. Joan Comas, gerent de Gelats Alemany SA, destaca que la filosofia de l'empresa es basa en un principi simple defensat per l'avi: hi ha dues maneres de créixer: una, fer-te gran; l'altra, fer-ho millor. “Els nostres clients industrials són bàsicament grans col·lectius i els artesans, pastissers i gelaters professionals”, apunta Comas, que assegura que l'èxit de la firma cal buscar-lo en el fet de “saber on són els límits”.

Després d'anys d'omplir milions de vasets de gelat –producció d'alta rotació i baix cost– per a la majoria d'hotels de l'Alt Maresme, l'any 2001 l'empresa va voler tornar als orígens i va recuperar la línia de gelateria artesanal. “Es tracta del nostre producte amb més durada en el mercat perquè es ven des que comença el bon temps fins ben entrat l'hivern”, apunta Josep Comas, també propietari de l'empresa. Un gelat artesà en unes instal·lacions industrials? “Independentment de la grandària de les instal·lacions, parlem d'un gelat elaborat amb productes naturals, sense aire forçat i fet per les mans de la gent, no per les màquines”, explica Joan Comas. Aquest gelat es ven principalment a gelateries en envasos de quatre litres i amb més de 40 gustos. Tot i això, com ja passava en temps de l'avi, la vainilla, la xocolata i la maduixa mantenen un lideratge indestructible. “El gelat conegut com a Pitufo pel seu color blau i el sorbet de mojito també tenen un públic fidel”, matisa el gerent de Gelats Alemany SA. Actualment la gelateria artesanal representa un 35% de la producció total i els germans Comas preveuen invertir les proporcions amb el gelat industrial en un futur proper. Per què? “Pel fet diferencial, pel gust de fer-ho millor, per la marca de la casa.” Els arguments són diversos. Tot i això, a Gelats Alemany no reneguen en cap cas del producte industrial: “Ens ha permès continuar treballant i en garantim la màxima qualitat a un preu ajustat.” La gelateria a gran escala els ha permès satisfer la demanda de col·lectius molt diversos. Tot i que l'hostaleria ha estat per tradició en els primers llocs, el producte també arriba als menjadors escolars o a centres penitenciaris, entre d'altres.