La Seguretat Social busca diners
El mes vinent podrà embargar telemàticament sense límits els comptes corrents a la vista dels seus deutors
També s'escurça la periodicitat amb què es demana informació sobre els deutors
La Tresoreria General de la Seguretat Social ha dictat una resolució segons la qual l'1 de març queda eliminat el topall de 6.000 euros que pot embargar per mitjans telemàtics en els comptes oberts en entitats financeres. Així, els procediments d'embargament per mitjans telemàtics s'equiparen als que es realitzen per altres mitjans, que no tenen límit de quantitat.
En la resolució, que en modifica una d'anterior de juliol de 2001, la Tresoreria explica que ha pres la decisió de suprimir aquest topall per guanyar “eficàcia” en la gestió de recaptació executiva, evitant la presentació de diligències d'embargament en suport paper davant les oficines de les entitats financeres. A més, s'escurça de 30 a 20 dies naturals la periodicitat amb què la gerència d'informàtica de la Seguretat Social genera i transmet a cada entitat de dipòsit un fitxer identificant els deutors dels quals requereix informació, i el resultat haurà de ser tramès en el termini màxim de dos dies hàbils comptats des del que s'ha fet la retenció dels diners (ara són 4).
També es fa esment en la resolució a “la necessitat d'adaptar els procediments de gestió d'embargament a les creixents exigències econòmiques i socials”. I una de les exigències és que la Seguretat Social ha de buscar diners on sigui per reduir el seu dèficit. El 4 de febrer, el secretari d'estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, va avançar que, quan encara falten les dades definitives de liquidació, el sistema -sense comptar els Serveis Públics d'Ocupació (SEPE), que paguen les prestacions d'atur i el Fogasa, que paga part dels salaris i les indemnitzacions dels treballadors acomiadats- va tancar l'any 2012 amb un dèficit de 5.800 milions d'euros, l'equivalent a un 0,5% del PIB. Des de la secretaria d'Estat s'apunta que una vegada s'incorporin els resultats de Sepes i Fogasa, la desviació podria arribar a l'1% del PIB. La previsió per a 2012, recollida en pressupostos generals de l'Estat, era que la Seguretat Social acabés l'any sense dèficit.
L'embargament per la via telemàtica dels comptes corrents es va començar a fer el juliol de 2001, quan la Seguretat Social va al·legar que la presentació de diligències en suport paper exigiria un “considerable esforç” de gestió tant per a la Tresoreria com per a les entitats financeres, que a més d'estar obligades a subministrar informació a la Seguretat Social han de procedir de forma immediata a la retenció de l'import que es deu. El procediment d'embargament en comptes a la vista s'inicia quan la Tresoreria procedeix a seleccionar els deutors en situació de constrenyiment, i demana informació a les entitats financeres col·laboradores sobre els comptes que tenen oberts a les seves oficines. La Seguretat Social precisa l'import que ha de ser embargat i cada diligència es refereix a un màxim de tres comptes a la vista d'entre els oberts a la mateixa sucursal. Per aquesta via, la Seguretat Social va ingressar 246 milions d'euros l'any 2011; 289 milions el 2010; i 231 milions el 2009.
Un altre indicador que la Seguretat Social busca diners a sota les pedres és que ha canviat el telèfon d'atenció que dóna informació sobre qualsevol tipus de sol·licitud, documentació o tramitació de prestació: del 900166565 gratuït ha passat al 901166565, de pagament compartit.
Retards en el pagament de l'atur
J.PMilers de treballadors i treballadores inclosos en expedients de regulació d'ocupació (ERO) de tot tipus (de suspensió, de reducció de jornada o d'extinció) han d'esperar llargs períodes de temps abans de percebre la prestació per atur -l'endarreriment supera el mig any en algunes direccions provincials-, segons ha denunciat CCOO.
El sindicat explica que el SEPE al·lega en primer lloc l'augment del nombre d'ERO presentats, sobretot a partir de la reforma laboral que va entrar en vigor el febrer de l'any passat i que flexibilitza les causes que els justifiquen i que potencia els expedients temporals o de reducció. I, en segon lloc, el fet que l'eliminació del requisit d'autorització administrativa prèvia que va introduir la reforma ha provocat que sigui el mateix SEPE qui hagi de comprovar que els ERO presentats estiguin justificats.
Tot i incrementar-se la feina del SEPE (el nombre d'ERO presentats l'any passat a Catalunya va augmentar un 72%, fins a 5.494 expedients, i es va duplicar el nombre de persones afectades en relació amb el 2011), les plantilles del SEPE no s'han vist incrementades de manera proporcional. “Tot el contrari, com està imposant-se en les administracions públiques, s'ha paralitzat la incorporació de treballadors i les baixes mèdiques no són substituïdes”, diu Comissions, que reclama que l'administració “ha assumir la seva responsabilitat davant les persones perjudicades pels seus endarreriments i establir mecanismes de compensació que evitin possibles situacions irreparables com pot ser un desnonament en cas d'impagament hipotecari o interrupcions dels subministraments bàsics per rebuts no abonats”.
Els expedients de regulació d'ocupació comunicats a les autoritats laborals de l'Estat espanyol l'any passat van augmentar un 56,3%, fins als 33.075, mentre que el nombre de treballadors afectats per mesures col·lectives d'extinció, suspensió i reducció de jornada es va situar en 451.893, amb un increment del 31,5% sobre l'any anterior, segons les dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. L'any passat es van registrar 5.237 ERO d'acomiadament (un 21% més), 15.216 de reducció (un 45% més) i 12.622 de reducció de jornada (96% més). El 91,11% dels expedients van ser pactats, enfront del 8,89% de no pactats.
Els ERO en els quals es van al·legar causes econòmiques (problemes de tresoreria o finançament, restricció de contractes, fallida, deutes o suspensió de pagaments, baixa productivitat o aplicació de mesures econòmiques) gairebé es van duplicar el 2012, en passar dels 12.568 de 2011 a 24.257. Per causes tècniques es van registrar 285 expedients, un 31,81% menys, mentre que per causes organitzatives o de producció se'n van registrar 8.110 (un 7,9% més), per força major 338, i 85 per altres causes.