Opinió

Xipre: pitjor impossible... O no

Són realment tan babaus l'Eurogrup, l'FMI i el BCE? Poden posar en perill l'euro i un contagi bancari per un país que representa el 0,2% del PIB de la zona euro?

Amb les nego­ci­a­ci­ons econòmiques a la zona euro sem­pre passa el mateix. Creus que no poden fer-se pit­jor i des­co­brei­xes, en la següent crisi, que tot pot empit­jo­rar. El serial xipri­ota mos­tra fins a quin punt està arri­bant l'espan­tall euro­peu. Durant la set­mana pas­sada tots els par­ti­ci­pants en la nego­ci­ació acu­sa­ven els altres de ser els que havien pro­po­sat la idea del res­cat amb pèrdua per als dipòsits de menys de 100.000 euros quan la rea­li­tat és que tots hi van votar a favor.

Pri­mera qüestió: són real­ment tan babaus com sem­blen, els mem­bres del Euro­grup, l'FMI i el BCE? Poden posar en perill l'euro i un con­tagi ban­cari per un país que repre­senta el 0,2% del PIB de la zona euro? La res­posta és que no són tan babaus, encara que amb mati­sos. Els con­di­ci­o­na­ments polítics naci­o­nals són molt impor­tants. Ale­ma­nya ha de mos­trar-se forta: hi ha elec­ci­ons d'aquí a uns mesos i és con­ve­ni­ent que Merkel es mos­tri ferma. La resta de països de l'Euro­grup fa el que digui Ale­ma­nya. En la part política no queda clar l'interès de Xipre i el de Rússia. Sem­bla que Xipre es va opo­sar al fet que tota la càrrega del res­cat que depe­nia d'ells, 5.800 mili­ons, suposés un “impost” supe­rior al 10% en els dipòsits de més de 100.000 euros. Això resulta bas­tant incom­pren­si­ble tenint en compte que són els inver­sors rus­sos (repre­sen­ten el 30% dels dipòsits), i alguns grecs, qui tenen la majo­ria d'aquests dipòsits. De fet el 42% dels dipòsits superen els 500.000 euros L'única expli­cació podria ser que Xipre no vol per­dre el seu esta­tus de cen­tre finan­cer off-shore. Però això després del que ha pas­sat aquesta set­mana és una vana espe­rança. Els inver­sors estran­gers fugi­ran quan puguin i no tor­na­ran. L'empi­pa­ment de Rússia és també incom­pren­si­ble: per què hau­rien d'opo­sar-se a una qui­tació als rus­sos que han dut els seus diners a un paradís fis­cal? Podrien com­pen­sar els seus naci­o­nals com van fer Angla­terra i Holanda amb les pèrdues a la banca islan­desa, però seria para­do­xal uti­lit­zar diners públics per com­pen­sar inver­sors en para­di­sos fis­cals.

De fet, la jus­ti­fi­cació per ata­car els dipo­si­tants és que la majo­ria són inver­sors rus­sos que uti­lit­zen Xipre com un paradís fis­cal. Es pot argu­men­tar que amb els tipus que acon­se­guien, entorn del 5%, un impost del 10% sig­ni­fi­ca­ria tan sol dei­xar de gua­nyar la ren­di­bi­li­tat de dos anys.

En segon lloc, hi ha la qüestió subs­tan­cial: per quina raó els nego­ci­a­dors deci­dei­xen obviar la legis­lació sobre la pre­lació dels pas­sius en un procés de rees­truc­tu­ració? L'ordre implica que el pri­mer que perd és l'acci­o­nista, i l'últim és el dipo­si­tant amb més de 100.000 euros. És cert que Xipre no té cap altra opció per recap­tar els 5.800 mili­ons que li demana la UE que anar con­tra els dipo­si­tants ja que el seu sis­tema impo­si­tiu és feble, no té gai­rebé deute majo­rista i els seus dipòsits repre­sen­ten el 60% del pas­siu. Però abans que anar con­tra els dipo­si­tants de menor quan­tia, que estan teòrica­ment pro­te­gits, cal liqui­dar tots els dipòsits de més de 100.000 euros. De fet, la pro­posta ini­cial de l'FMI era impo­sar una qui­tació del 40% al deute i els dipòsits de més de 100.000 euros, cosa hau­ria estat sufi­ci­ent.

En ter­cer lloc, cal pre­gun­tar-se per les con­seqüències per a la zona euro de tot el que està pas­sant a Xipre. La pri­mera, si Xipre sortís de l'euro, el prin­cipi bàsic que cap país pot sor­tir de l'euro es tren­ca­ria, amb enor­mes con­seqüències a la resta de la zona. La segona seria cre­uar una línia ver­me­lla si final­ment es fes una qui­tació dels dipòsits de menys de 100.000 euros, cosa que gene­ra­ria un evi­dent con­tagi espe­ci­al­ment en països que puguin ser res­ca­tats en el futur. A més aquesta situ­ació ha posat de mani­fest les difi­cul­tats d'una hipotètica unió bancària.

Dos pen­sa­ments res­pecte a Espa­nya. De l'ajuda con­ce­dida de 100.000 mili­ons d'euros se n'ha uti­lit­zat una mica menys de la mei­tat. Per tant, no seria neces­sari rene­go­ciar les con­di­ci­ons fins que no es con­sumís la tota­li­tat. Per fina­lit­zar, una reco­ma­nació als estal­vi­a­dors que estan intran­quils pel que està pas­sant: adop­tar deci­si­ons pre­ci­pi­ta­des pot por­tar un remei que sigui pit­jor que la por actual. Molts grecs que temien pels seus dipòsits en bancs del seu país els van dur a Xipre. Men­tre que els que s'han man­tin­gut a Grècia no han tin­gut, ara com ara, cap pro­blema, els fons que es van tras­lla­dar a Xipre poden expe­ri­men­tar la qui­tació que s'inten­tava evi­tar tra­ient els fons de Grècia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.