opinio

Terminis de pagament

La dificultat de l'accés al crèdit per part de les empreses ha portat que el govern torni a legislar seguint la idea que es fomenti l'autofinançament, és a dir que les empreses acompleixin fermament els terminis de pagament de les seves factures, per així allunyar la necessitat de buscar finançament bancari. Així doncs, l'executiu aposta de nou per reforçar les mesures de lluita contra la morositat i per aquest motiu ha modificat, a través del Reial Decret 4/2013, de 22 de febrer, alguns dels punts més importants de la Llei 3/2004 de lluita contra la morositat que va ser novedosa al seu moment però de resultat insatisfactori. Si bé és cert que està baixant el nivell d'endeutament, no és essencialment perquè les empreses paguin abans les seves factures, sinó perquè els bancs han tancat l'aixeta del crèdit.

El Reial Decret essencialment estableix, en primer lloc, que d'ara endavant el període de pagament aplicable serà, en defecte d'acord exprés entre les parts, de 30 dies comptats des de la data de recepció de les mercaderies o la prestació dels serveis, ara bé, com s'ha apuntat, aquest termini és aplicable sempre que les parts no hagin decidit allargar l'esmentat termini, però aquest pacte entre les parts en cap cas no podrà ser superior a 60 dies.

En segon lloc, es preveu que l'interès legal de demora serà l'interès aplicable pel Banc Central Europeu més 8 punts. El govern acompleix així les directives establertes a la normativa europea, per així combatre la morositat i penalitzant el deutor amb un interès moratori més elevat que el previst a la normativa anterior.

Així disposem ja d'un marc legal per lluitar contra la morositat, no obstant això, la norma arriba prou tard i continua essent insuficient, tenint en compte que per exemple l'administració segueix sense acomplir amb els seus terminis de pagament. Encara que es potenciï un marc regulador com el descrit, ens trobarem davant de situacions on la dependència del proveïdor amb certs clients fa que, de fet, difícilment aquest proveïdor pugui pressionar perquè es compleixin els terminis de la llei, a costa de perdre el client. Tot i així, la mesura és ben rebuda, però potser el govern també pot donar un altre cop de mà per alleugerir les necessitats de les empreses: que tal si comença a pensar seriosament a definir un marc clar i efectiu perquè es puguin, per exemple, compensar les deutes amb l'administració a mode d'exemple entre diferents impostos a pagar i a retornar, o efectivament, fer un pas endavant en matèria d'IVA i únicament ingressar aquest impost per les factures efectivament cobrades durant el període, o anar mes enllà i poder compensar deutes i crèdits que les empreses puguin tenir amb diferents administracions. Totes aquestes mesures contribuirien igualment a reduir la pressió sobre les empreses i la seva aplicació no sembla que sigui impossible en un termini raonable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.