cantava amb èxit el Dúo Dinámico durant la dècada dels seixanta una tornada que deia “Resistiré”. El duet manifestava tenir una ferma capacitat de resistència tot i que els vents de la vida bufin fort. Doncs els vents bufen ara tramuntanals per a un altre duet: el president de la Generalitat i el seu company de viatge (encara que viatgi amagat dins el maleter) Oriol Junqueras. Ho desvelava aquesta setmana Artur Mas en sumar els 100 primers dies al govern: “Les finances de Catalunya estan en una situació d'emergència i l'autogovern, en una situació de supervivència.” L'ofec que pateixen les arques de la Generalitat és gasolina per al foc que atia l'espanyolisme en l'intent de socarrimar les aspiracions sobiranistes catalanes. Mariano Rajoy (l'home que fa rodes de premsa a través d'una pantalla de televisió) manifesta que l'Estat estarà al costat de les autonomies que ho requereixin (“col·laborarem amb tots els governs autonòmics”, deia) però, mentrestant, el nucli dur del Partit Popular l'insta a mantenir-se ferm a l'hora d'estrènyer la clau de pas del finançament català.

Si quan s'han d'enginyar solucions per fer quadrar els números Rajoy pot acceptar un estira-i-arronsa negociador, la porta queda absolutament tancada quan es tracta de la consulta sobiranista. En aquest aspecte, Mas manifesta: “El nostre rumb no ha variat. Creiem que la consulta s'ha de fer perquè democràticament és de calaix.” El president avisa, però, que “alguns es pensen que el que està en joc és el govern, però és el país”. Junqueras recollia el guant i afirmava que sota cap concepte votarà uns pressupostos que estableixin un objectiu de dèficit de l'1,5%. El líder d'ERC considera que aquest límit implicaria una retallada de la despesa de la Generalitat de 3.200 milions.

La Setmana Santa ha donat una treva, ni que sigui mínima, en la sagnia de l'atur: ha baixat al març a Catalunya en 1.126 persones i s'ha situat en 664.050 desocupats. Bones xifres d'activitat també per a les estacions d'esquí i per al gremi d'hostaleria.

Hi ha tanta set de notícies tranquil·litzadores que les manifestacions de Mario Draghi, president del BCE, anunciant que “Espanya no és Xipre” han estat acollides amb joia pels entusiastes de la marca Espanya. Un dels qui més ostentació i publicitat en fa és el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, a qui no ha agradat la imputació de la infanta Cristina perquè, diu, “no beneficia la marca Espanya”. No ha dit el ministre quines conseqüències per a la marca tenen les fotos del president gallec compartint iot i banys de sol amb un narcotraficant, ni tampoc ha dit res de les manifestacions d'un alt càrrec del BBVA assegurant que “encara que el ministre Montoro hagi dit públicament que aquest era l'últim any de la crisi, jo penso que el 2014 continuarà”.

La imputació de la filla del rei en el sumari on ja hi consta el seu marit, Iñaki Urdangarin, és el darrer episodi d'un serial sobre la suposada malversació de fins a 6,3 milions d'euros de diner públic valencià i balear. La casa reial, fins ara sempre al marge de les decisions judicials, sí ha aixecat la veu per dir que la decisió del jutge Castro genera “sorpresa”.

La setmana en què ha mort Josep Botet, un dels tres fundadors de Caprabo, ha deixat un ERO temporal per als 900 treballadors de Ficosa a Viladecavalls i Rubí, un de 1.143 treballadors a FCC Construcció (187 dels quals són treballadors a Catalunya) i una amenaça d'acomiadaments a l'Agència Catalana de Notícies. Per la seva part, Bricomart crearà 96 llocs de treball obrint un magatzem a Sant Quirze del Vallès.