Eines

Per Sant Jordi, economia de la competitivitat

L'avantatge competitiu dels països ve determinat per les característiques de la seva base productiva nacional. En especial, per la combinació de factors avançats i especialitzats (ciència i investigació, tecnologia i innovació, força de treball altament formada i especialitzada, i infraestructures específiques). A escala regional, l'avantatge competitiu també ve determinat per les condicions econòmiques del territori

Segur que el lector d'aquest espai ha sentit infinitat de vegades que l'economia catalana és poc competitiva i que ha de fer esforços per millorar les seves quotes d'avantatge competitiu. Malauradament, aquest és un concepte utilitzat amb molt poca concreció i que moltes vegades indueix a interpretacions errònies. S'assenyala que és un joc de suma zero, que el guany de competitivitat d'un país, d'una regió o d'una empresa s'assoleix en detriment d'un altre país, regió o empresa, que la competitivitat és la capacitat de vendre productes als mercats internacionals, o que s'assoleix a través de les caigudes de salaris, els ajustos o la devaluació de la moneda. Però la competitivitat és molt més que tot això. És el conjunt d'institucions, polítiques i factors que, en un context d'obertura internacional, determinen els nivells de prosperitat material d'un país, d'una regió o d'una empresa. La competitivitat és el conjunt d'elements que expliquen la productivitat.

Un exemple de la mala interpretació del concepte. Sovint es diu que una reducció de salaris fa més competitiva l'economia perquè la reducció de costos ens fa més competitius i així podem vendre més als mercats internacionals. A banda de la confusió entre els costos i l'eficiència, cal tenir clar que les reduccions salarials no són un mecanisme automàtic de millora de la competitivitat perquè, a la pràctica, redueixen la renda disponible del conjunt de l'economia. Només és possible afirmar que aquestes pràctiques milloren la competitivitat quan s'associen amb canvis en els fonaments de la productivitat, per exemple quan la millora de les exportacions s'explica per un nou patró d'eficiència a les empreses. És clar, doncs, que la competitivitat té poc a veure amb el curt termini i molt a veure amb el llarg, que té poc a veure amb la conjuntura i té molt a veure amb l'estructura, que té poc a veure amb els costos i molt a veure amb la productivitat, i que té poc a veure amb l'interès particular i molt a veure amb el col·lectiu.

Precisament, amb el professor Ángel Díaz acabem de publicar un llibre titulat Nous factors de competitivitat: conceptes, teories i mètriques per a l'economia i les empreses de Catalunya. Segur que no estarà entre els best-sellers de Sant Jordi, però ens donem per satisfets si és d'utilitat als lectors a l'hora de revisar i donar llum sobre els nous aspectes que expliquen l'assoliment d'avantatge competitiu per al nivell agregat, regional i empresarial. A continuació, alguns dels principals resultats de la investigació:

Primer. L'avantatge competitiu dels països ve determinat per les característiques de la seva base productiva nacional. En especial, per la combinació de factors avançats i especialitzats (ciència i investigació, tecnologia i innovació, força de treball altament formada i especialitzada, i infraestructures específiques). A escala regional, l'avantatge competitiu també ve determinat per les condicions econòmiques del territori. Els trets territorials comuns que expliquen la competitivitat regional es poden entendre en termes dels recursos propis que poden ser explotats per les empreses allí establertes i que influeixen en la seva capacitat innovadora, eficiència i dinamisme. Tant a escala nacional com regional, la política pública, sovint i erròniament, ha prioritzat la promoció de determinats clústers d'activitat. Però l'economia de la competitivitat ens assenyala la importància d'incidir més sobre com es fan els negocis que no pas prioritzar determinats negocis.

ELS USOS DE LES TIC.

Segon. El procés de transició cap a l'economia del coneixement ha alterat profundament les fonts de la competitivitat. Per al nivell nacional, s'ha constatat que la inversió, i especialment els usos de les TIC i dels fluxos de coneixement, expliquen, cada vegada més, els avenços tant de la productivitat del treball com de l'eficiència del conjunt del sistema econòmic. Per al nivell regional, l'adveniment de l'economia del coneixement ha alterat el concepte d'espai. D'un espai físic heterogeni hem passat a un espai cognitiu, en el qual les externalitats del territori s'assoleixen a través de les capacitats dels agents econòmics per compartir fluxos de tecnologia, coneixement i innovació. Finalment, i per al nivell empresarial, les noves fonts de l'avantatge competitiu s'associen amb la idea de la xarxa de negocis.

Tercer. El patró de competitivitat de l'economia catalana no és el més adequat per competir a l'economia del coneixement. Només amb una major intensitat tecnològica, una força de treball en formació contínua, una estructura econòmica innovadora i la construcció d'una xarxa de negocis serà possible evolucionar cap a un model de creixement més intensiu.

NOVA AGENDA.

I quart. Aquests arguments semblen suggerir la necessitat d'instaurar una nova agenda en la política pública de promoció de la competitivitat, que tingui una visió de conjunt i una naturalesa integral i coordinada. A l'economia del coneixement, la principal funció d'una política de competitivitat és capitalitzar l'economia i les empreses que representa. I això vol dir dotar-la dels instruments necessaris: capital físic, humà, organitzatiu, tecnològic, emprenedor, institucional i social. I si això vol dir fomentar la globalització de l'activitat més enllà d'on s'efectuï la producció, doncs endavant, perquè no fer-ho és perdre potencial competitiu. I si això vol dir transformar les bases del sistema financer, administratiu, polític, educatiu i tecnològic, i xocar amb els interessos creats reactius a la competitivitat, doncs endavant. I si això vol dir pujar a la tercera onada en lloc de cantar un rèquiem, doncs també endavant.

Els nostres fills ens ho agrairan. I si vostès regalen el llibre, nosaltres també. Per Sant Jordi, economia de la competitivitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.