Els problemes de l'empresa, de pel·lícula
El dramanagement conjumina la ficció cinematogràfica amb la gestió del grup a les organitzacions empresarials
Hom observa que la indústria del cinema té en les empreses una sortida financera
Els experts creuen que el nou gènere pot tenir la repercussió dels videoclips
Dramanagement: un mot exuberant, com molts dels neologismes que la gestió empresarial genera ara i adés per expressar els fruits de la recerca en recursos humans. En aquest cas, es tracta de passar l'organització de grups professionals pel sedàs d'una ficció cinematogràfica.
“Un nou format audiovisual en què es fa servir tota la potència narrativa del cinema per ajudar les empreses a transmetre missatges de manera més emocional i memorable.” Així descriu el nou concepte qui de fet el va patentar, la consultora en management Cookie Box, un dels actors més actius d'uns anys ençà en aquest insospitat maridatge entre cinema de ficció i recursos humans, que ja han experimentat empreses com les farmacèutiques Pfizer, Novartis i Almirall; l'alimentària Danone; Telefónica o la cooperativa metal·lúrgica Ampo. Les empreses han trobat en aquesta nova eina de gestió del grup una manera de redoblar el compromís dels treballadors en l'empresa, alhora que s'hi poden trobar més bé. De fet, abans de culminar en un rodatge cinematogràfic, tot engega com en qualsevol iniciativa de consultoria de management, en què de la interrogació als professionals, l'story finding, es topa amb històries d'una certa insatisfacció amb els protocols de l'empresa, la relació cap-subaltern o en disfuncions sistèmiques de l'estructura. A partir d'aquestes trobades, el guionista ha de bastir una ficció que dugui incorporada alguna via per resoldre problemes.
fills de l'audiovisual.
Però és que aquesta nova eina pot ser una bombona d'oxigen perquè prengui aire un sector, el del cinema, que travessa la pitjor de les conjuntures: en el primer trimestre de l'any, la xifra total d'espectadors a les sales ha caigut un 7% respecte del mateix període del 2012 i durant el mes d'abril, la venda d'entrades va caure un 45,2% (un 16% del gener ençà). Així mateix, el nombre de rodatges ha caigut un 48% des del 2011 fins ara, i el nombre de produccions, un 27,6%. Segons assegura Corbeto, “si les grans empreses s'interessen pel cinema com a eina de recursos humans, podrien arribar a suposar un 15% de l'activitat cinematogràfica.”
Aquest matrimoni, que tantes expectatives ofereix al sector cinematogràfic, ja és clarament visible al circuit de festivals, i certàmens de gran prestigi, com els de Sant Sebastià, Sitges i Sevilla, han incorporat entre les seves seccions una de cinema i empresa.
El director del Festival de Sitges, Àngel Sala, creu que “si fa temps s'hagués creat un vincle amb les empreses, ens lluiria més el pèl. És clar que cal cercar nous receptors, com les empreses, que ens poden ajudar a canalitzar les grans fonts de talent que tenim.” L'ambició de les consultores que, com Cookie Box, s'han endinsat en el dramanagement, és arribar a poder comptar amb noms importants del cinema en aquestes produccions que, com ha passat en alguns casos notoris, poden arribar a tenir 100.000 visites al web de l'empresa.
Cal fer avinent que no estem parlant de cinema publicitari, el que fonamentalment ven marca. Com aclareix José Luis Rebordinos, director del Festival Internacional de Sant Sebastià, “aquí es veuen els problemes de l'empresa, així com les seves grandeses, cosa que no passa en el cinema publicitari”. Corbeto remata que “en aquests curts no es tracta de potenciar la marca, sinó de parlar de la qualitat professional i humana, i per això el que es relata són històries de persones”. De tota manera, el cinema publicitari i els videoclips musicals també han estat expressions de talent de grans noms de la ficció, i han gaudit del reconeixement del públic, com apunta Ángel Sala: “Els espots i els videoclips, si bé al principi tenien una funció simplement promocional, de mica en mica van esdevenir gèneres on mostrar el talent cinematogràfic, fins al punt d'esdevenir bàsics per entendre la cultura d'avui. Per què no pot passar el mateix amb el dramanagement?”
Per a José Luis Cienfuegos, director del Festival de Cine de Sevilla, “aquests curtmetratges sovint poden estar més a prop de la realitat que qualsevol altre tipus de ficció”. Com reconeix el director del festival de Sant Sebastià, és clar que aquest acostament pot ser vital per a la supervivència de la indústria cinematogràfica, que ara mateix, quan les retallades arriben, implacables, al suport a la producció de pel·lícules, malda per trobar finançadors: “Cal anar a cercar les empreses per trobar un nou públic, d'una banda, i el finançament, perquè no oblidem que algunes companyies, tot i la situació de crisi general, encara guanyen molts diners”.
Rebordinos ha interioritzat, com altres agents del món del cinema, que en aquests moment d'extremes urgències cal cercar patrocinadors en el sector privat, amb el benentès, com ell ha pogut comprovar, que “hi ha moltes empreses receptives a treballar amb el sector audiovisual”. És en aquest sentit que creu que hem d'avançar en el marc legislatiu, amb lleis de mecenatge que facilitin l'arribada directa al cinema dels diners de les empreses, mitjançant desgravacions fiscals generoses.
El nou desenvolupament organitzacional
Els departaments de management i recursos humans no s'aturen en la cerca de noves propostes de motivació i exploració de les vies per extreure més productivitat dels empleats. I d'aquesta necessitat d'anar contínuament més enllà neixen aquestes noves estratègies en desenvolupament organitzacional, com les que assagen Cookie Box i altres consultores que marquen l'esperit dels nous temps. Aquestes empreses executen el que s'anomena un transmedia plan, un pla que aplega diversos mitjans, en què la mobilització del pensament dels empleats cristal·litza finalment en un suport de difusió, dins d'un ventall prou ampli: la pel·lícula de ficció (dramanagement); el videojoc, el còmic, l'aplicació digital o la sinergia interdisciplinària, en què l'entorn d'aprenentatge es connecta amb la música, la fotografia o la gastronomia.
En tots els casos, es tracta que l'empresa faci seu el concepte de gamificació, és a dir, que el procés formatiu, sense perdre formalitat i rigor, estigui amarat d'un esperit lúdic. Ja són molts els responsables de recursos humans que veuen en la via del joc el millor sender per formar els directius de les últimes fornades.