Gran angular

Atur, inflació, dèficit, deute... i el benestar?

Si un economista hagués analitzat la situació a Tunis fa només 5 anys, hauria pogut comprovar que les seves xifres macroeconòmiques eren millors que les d'Alemanya: creixement elevat del PIB, baixa inflació, dèficit i deute públics sota control i baixos nivells d'atur. El que l'economista no hagués demanat era informació sobre el nivell de benestar o de satisfacció amb la vida dels ciutadans, però si ho hagués fet s'hauria adonat que la situació no era tan idíl·lica com semblava. No és casualitat que Tunis fos un dels països on la ‘primavera àrab' es va viure amb més intensitat

Les xifres d'atur regis­trat el mes de maig han estat rebu­des pels nos­tres gover­nants amb una gran satis­facció i inter­pre­ta­des com a sig­nes que (per fi) l'evo­lució del mer­cat de tre­ball comença a can­viar. Dei­xant de banda si aquesta lec­tura de les dades és cor­recta o no, no deixa de sor­pren­dre'm l'atenció que cada vegada més reben les xifres macro­e­conòmiques rela­ci­o­na­des amb la con­jun­tura econòmica: el ja esmen­tat atur, la inflació, el PIB, el dèficit públic, el deute públic, les expor­ta­ci­ons, les matri­cu­la­ci­ons de vehi­cles... i la llista podria seguir gai­rebé fins a l'infi­nit. En l'Any Inter­na­ci­o­nal de l'Estadística (vegeu http://​soc​esta​dist​ic.​org), aquesta no deixa de ser una bona notícia. De fet, un dels objec­tius d'aquesta cele­bració és aug­men­tar la consciència pública sobre el poder i l'impacte de les estadísti­ques a la soci­e­tat. Ara bé, crec també que cada vegada és més impor­tant exa­mi­nar aquesta infor­mació amb mirada crítica i inten­tar ampliar el procés de pro­ducció d'infor­mació estadística a aque­lles que real­ment pre­o­cu­pen la soci­e­tat.

Segu­ra­ment, els eco­no­mis­tes tenim bona part de res­pon­sa­bi­li­tat en la manera com uti­lit­zem i pre­sen­tem la infor­mació estadística. A les XV Jor­na­des d'Eco­no­mia Mun­dial cele­bra­des recent­ment a San­tan­der, Mario Pez­zini, direc­tor del Cen­tre de Desen­vo­lu­pa­ment de l'OCDE, va posar un molt bon exem­ple d'aquesta situ­ació. Si un eco­no­mista hagués ana­lit­zat la situ­ació a Tunis fa només 5 anys, hau­ria pogut com­pro­var que les seves xifres macro­e­conòmiques eren millors que les d'Ale­ma­nya: crei­xe­ment ele­vat del PIB, baixa inflació, dèficit i deute públics sota con­trol i bai­xos nivells d'atur. El que l'eco­no­mista no hagués dema­nat era infor­mació sobre el nivell de benes­tar o de satis­facció amb la vida dels ciu­ta­dans, però si ho hagués fet s'hau­ria ado­nat que la situ­ació no era tan idíl·lica com sem­blava. No és casu­a­li­tat que Tunis fos un dels països on la “pri­ma­vera àrab” es va viure amb més inten­si­tat.

A LES BECE­RO­LES.

Avui en dia, però, les orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals estan començant a reco­pi­lar infor­mació sobre la feli­ci­tat al món. En un dels dar­rers tre­balls de l'OCDE es mos­tra com hi ha una relació posi­tiva entre el nivell de renda d'una soci­e­tat (el que nor­mal­ment mesu­rem a través del PIB per càpita) i el nivell de satis­facció dels ciu­ta­dans, però també que, quan s'asso­leix un deter­mi­nat nivell de renda, incre­ments d'aquesta vari­a­ble no aug­men­ten la feli­ci­tat dels ciu­ta­dans. Tal com es pot veure al gràfic, Espa­nya se situa molt a prop de la mit­jana dels països de l'OCDE pel que fa al nivell de renda per habi­tant, però el nivell de satis­facció amb la vida està clara­ment per sota del que es cor­res­pon­dria a aquest nivell. Les dades són per al 2010. Pro­ba­ble­ment amb infor­mació més recent la distància encara seria supe­rior.

Aquesta nova pers­pec­tiva també s'està adop­tant a casa nos­tra en entorns i pro­blemàtiques més pro­pers. En un tre­ball clara­ment inno­va­dor des d'aquesta pers­pec­tiva , que es va pre­sen­tar recent­ment a dos actes orga­nit­zats per l'Asso­ci­ació Cata­lana de Ciència Regi­o­nal a l'Òmnium Cul­tu­ral i a l'Ate­neu, els eco­no­mis­tes Àlex Costa i David Royo ana­lit­zen la sepa­ració entre Txèquia i Eslovàquia a prin­ci­pis de la dècada dels anys 90 del segle pas­sat per tal de veure si és pos­si­ble extreure'n alguna lliçó per al procés que viu Cata­lu­nya.

L'anàlisi de l'evo­lució de les prin­ci­pals macro­mag­ni­tuds macro­e­conòmiques no mos­tra que aquesta sepa­ració hagi tin­gut cap efecte sig­ni­fi­ca­tiu sobre cap dels dos països. A par­tir d'aquests resul­tats i fins i tot tenint en compte les pecu­li­a­ri­tats del cas català i espa­nyol, con­clo­uen que el més pro­ba­ble seria que no hi hagués una millora subs­tan­cial per a Cata­lu­nya en el cas de la sepa­ració.

Per tant, si l'evo­lució macro­e­conòmica no sem­bla l'indi­ca­dor subs­tan­cial per deter­mi­nar un pos­si­ble esce­nari futur, cal anar més enllà i ana­lit­zar i plan­te­jar alguns aspec­tes que són real­ment impor­tants i pro­po­sen cen­trar el debat en dife­rents indi­ca­dors rela­ci­o­nats amb el benes­tar. Com afec­ta­ria una pos­si­ble inde­pendència el benes­tar de la soci­e­tat cata­lana? Segur que ben aviat apa­rei­xe­ran nous estu­dis que inten­ta­ran donar res­posta a aquesta pre­gunta.

La importància de la ‘replicabilitat' quan analitzem estadístiques

Un dels estudis acadèmics més referenciats a l'hora de justificar les polítiques d'austeritat i consolidació fiscal com a condició necessària per impulsar el creixement en un context de crisi és el de Reinhart i Rogoff, en què concloïen que quan la taxa d'endeutament públic d'un país superava el 90%, el creixement econòmic es reduïa brutalment fins a situar-se en valors negatius. Recentment, Hendorn, Ash i Pollin van demostrar que aquesta conclusió no es mantenia quan es corregien alguns errors en les fórmules d'Excel que havien utilitzat Reinhart i Rogoff. Aquesta nova evidència no qüestiona l'existència d'una correlació negativa entre endeutament i creixement, però sí que desmenteix clarament aquest límit del 90%. Aquest exemple posa de manifest la importància que té la transparència amb les dades utilitzades i els procediments aplicats en la recerca científica. La possibilitat de replicar estudis previs és el que permet identificar aquest tipus d'errors i avançar en el coneixement.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.