La nova llei de cam­bres, que estarà apro­vada a final d'any, ens atorga fun­ci­ons com l'asses­so­ra­ment en la cre­ació d'empre­ses, la gestió de la fines­treta única i la for­mació pro­fes­si­o­nal dual. També farem de medi­a­dors en els con­flic­tes mer­can­tils i aju­da­rem les empre­ses en el procés d'inter­na­ci­o­na­lit­zació.

Fins ara tots els ser­veis que oferíem eren gratuïts. Amb el recurs came­ral que apor­ta­ven les empre­ses grans i mit­ja­nes, en funció dels seus bene­fi­cis, es finançaven tots els ser­veis. Això va des­a­parèixer i les cam­bres hau­rem de viure dels ser­veis que pres­tem, per tant, dei­xa­ran de ser gratuïts. Som una cor­po­ració de dret públic, però la para­doxa és que no tenim cap finançament directe.

Serà molt com­pli­cat. Totes les cam­bres hem fet ajus­tos, a Tor­tosa hem reduït el pres­su­post un 40%. Espero que l'Estat al final s'adone que per assu­mir totes les fun­ci­ons que ens enco­mana cal finançament. Si no es fa així només seran via­bles les cam­bres de Madrid i Bar­ce­lona, tota la resta peri­llen. L'espe­rit de les cam­bres can­vi­a­ria, dei­xa­rien de repre­sen­tar tot l'uni­vers de les empre­ses i es con­ver­ti­rien en lob­bies al ser­vei de les mul­ti­na­ci­o­nals. Les cam­bres són un actiu molt impor­tant i crec que després de més cent anys d'història no es poden dei­xar per­dre.

Això depèn de la nova orde­nació ter­ri­to­rial de Cata­lu­nya. Quan el país es divi­deixi en vegue­ries a cadas­cuna li cor­res­pondrà una cam­bra, lògica­ment la vegue­ria de l'Ebre que­darà ads­crita a la de Tor­tosa.

La cons­trucció de l'auto­via A-7 és fona­men­tal, i men­tre no esti­gui és necessària la gratuïtat dels peat­ges de l'AP-7. Crec que els polítics i la soci­e­tat no fem prou força. Una altra obra impor­tant és el des­do­bla­ment de l'eix de l'Ebre; quan vaig acce­dir a la pre­sidència de la Cam­bra el 2006 ja se'n par­lava, però és un altre pro­jecte atu­rat. La nave­gació flu­vial és una altra de les nos­tres rei­vin­di­ca­ci­ons, però sense recur­sos econòmics no s'hi pot apos­tar.

Em vaig reu­nir amb el pre­si­dent de Renfe a Madrid i ens va dir que no pre­ve­uen ampliar les atu­ra­des de l'Euro­med, perquè és l'únic tren que gua­nya diners. Ens va rei­te­rar que el dia que es faci el des­do­bla­ment de via entre Van­dellòs i Tar­ra­gona millo­rarà el ser­vei.

Serà molt com­pli­cat, el tram entre Tor­tosa i l'Aldea no s'ade­quarà, per tant, caldrà fer un pri­mer trans­bord. I després el tren ens dei­xarà a l'estació del Camp de Tar­ra­gona, lluny del cen­tre de la ciu­tat. S'ha de bus­car una solució pràctica. D'altra banda, recla­ma­rem una reunió amb el con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat perquè ens expli­que quina par­tida es des­ti­narà a l'Ebre del con­veni de Roda­lies.

Depèn del sec­tor, però en gene­ral el pro­blema de les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses és el finançament, tant per fer inver­si­ons com per cir­cu­lant. Hi ha sec­tors molt tocats, com la cons­trucció i el moble. Amb tot, un dels avan­tat­ges de les Ter­res de l'Ebre és que l'eco­no­mia està diver­si­fi­cada, el sec­tor agrícola encara pesa molt i la indústria agro­a­li­mentària és una de les que més resis­tei­xen la crisi. Tinc la sen­sació que les empre­ses que han resis­tit fins ara ja han pas­sat lo pit­jor, no veig brots verds però crec que tin­dran pulmó per empren­dre el futur.

No m'atre­veixo a posar cap data, però penso que pro­jec­tes com el Bar­ce­lona World poden ser un revul­siu per a l'eco­no­mia ebrenca. També la decla­ració de la reserva de la bios­fera serà un incen­tiu impor­tant. Hi ha molta feina a fer, s'ha de poten­ciar la marca i acon­se­guir un pres­su­post. A més, ser reserva de la bios­fera ens per­met recla­mar amb més força un cabal ecològic per al tram final del riu Ebre.

En el cas de la indústria, sí. Hi ha empre­ses que pro­du­ei­xen pro­duc­tes molt com­pe­ti­tius però que el mer­cat esta­tal no pot absor­bir, perquè està satu­rat. Mol­tes vega­des són bons indus­tri­als, però no saben ven­dre el seu pro­ducte a l'exte­rior. Des de la Cam­bra de Comerç els aju­dem a ini­ciar l'expor­tació.

Al ple­nari de la Cam­bra hi ha mol­tes sen­si­bi­li­tats. Els empre­sa­ris que venen a la resta de l'Estat no volen saber res del dret a deci­dir i els altres s'ho miren amb uns altres ulls. Però per no per­ju­di­car ningú hem pre­fe­rit no pro­nun­ciar-nos.