Focus

Reinventar-se en emprenedor

Cada dia més professionals sèniors fan el pas cap a l'emprenedoria bé perquè els seus sectors estan castigats per l'atur o bé perquè la crisi ha rebaixat les seves expectatives laborals.

La gent que entra ara
a l'emprenedoria té més formació i més accés a finançament
Aquests professionals han de ser innovadors per competir amb les grans empreses
La crisi ha rebaixat molt el cost d'oportunitat d'emprendre
Molts són exempleats de caixes d'estalvis sense expectatives de trobar feina

Majo­ritària­ment home, els 40 ja com­plerts, amb un nivell de for­mació ele­vat i una dila­tada tra­jectòria pro­fes­si­o­nal tre­ba­llant com a assa­la­riat. Aquest és el per­fil d'un nou tipus d'empre­ne­dor que s'ha dis­pa­rat en els dar­rers anys, en bona part com a con­seqüència de la crisi econòmica. El crei­xe­ment de la taxa d'atur entre aquest per­fil de tre­ba­lla­dors hi té molt a dir, és clar, però no ho explica tot ja que de fet el dar­rer informe GEM sobre empre­ne­do­ria des­taca que a Cata­lu­nya -i a diferència del que passa al con­junt de l'Estat- encara avui el 76,6% dels que creen empresa han dei­xat la feina de manera voluntària. En molts casos, doncs, el que ha can­viat és el cost d'opor­tu­ni­tat. “Les pers­pec­ti­ves, les con­di­ci­ons o l'ambi­ent de tre­ball ja no són el que eren i, per tant, al que renun­cies optant per empren­dre és menys”, explica el pro­fes­sor de la UAB i direc­tor de l'informe GEM per a Cata­lu­nya, Yancy Vai­llant.

Les alter­na­ti­ves són menors i menys atrac­ti­ves i deter­mi­nats sec­tors han patit els estralls de la crisi amb durs pro­ces­sos de rees­truc­tu­ració. Exem­ple­ats de cai­xes d'estal­vis però també arqui­tec­tes, engi­nyers o fins i tot peri­o­dis­tes s'han vist abo­cats a un esce­nari advers on les opci­ons de tro­bar feina com a assa­la­riat han cai­gut en picat.

La pro­fes­sora del depar­ta­ment d'Ope­ra­ci­ons i Inno­vació d'Esade, Elena Bou, des­taca que pre­ci­sa­ment el sec­tor dels ser­veis pro­fes­si­o­nals està apor­tant part del boom actual d'empre­ne­do­ria. “Arqui­tec­tes, advo­cats, etc. que han estat expul­sats del sec­tor i que des­ti­nen els diners de la indem­nit­zació a capi­ta­lit­zar la nova empresa o bé que han tin­gut un estan­ca­ment en la seva car­rera pro­fes­si­o­nal i opten per ins­tal·lar-se pel seu compte.” Com des­taca Bou, es tracta de pro­fes­si­o­nals en “procés de rein­ven­tar-se”, que tenen capa­ci­tat per fer-se una car­tera de cli­ents amb certa faci­li­tat per la seva experiència labo­ral prèvia, que neces­si­ten una inversió ini­cial mínima “però que tenen el repte de ser capaços d'inno­var i d'ofe­rir alguna cosa dife­rent per tal de poder com­pe­tir amb les grans fir­mes”.

REEM­PREN­DRE.

No sem­pre, però, l'opció d'empren­dre implica ini­ciar un negoci des de zero. En poc més de 18 mesos el pro­grama Reem­presa de la patro­nal Cecot ha tan­cat 119 ope­ra­ci­ons de traspàs de nego­cis que han ser­vit per donar con­tinuïtat a 300 llocs de tre­ball i que han supo­sat una inversió glo­bal de 5 mili­ons d'euros. El res­pon­sa­ble del pro­grama, Albert Colo­mer, explica que el per­fil majo­ri­tari entre aquests ‘reem­pre­ne­dors' és el d'un pro­fes­si­o­nal d'entre 40 i 45 anys que es veu a l'atur i sense expec­ta­ti­ves de tro­bar feina però amb una indem­nit­zació que li dóna certa capa­ci­tat inver­sora (l'apor­tació mit­jana en les ope­ra­ci­ons ges­ti­o­na­des pel pro­grama és de 40.000 euros). “Molts són exem­ple­ats de cai­xes d'estal­vis, amb experiència en la gestió i que conei­xen bé els pro­ces­sos de nego­ci­ació amb les enti­tats finan­ce­res, cosa que els con­ver­teix en un per­fil idoni per acon­se­guir les reg­nes d'un petit negoci”, des­taca Colo­mer. Com a direc­tor de la xarxa de busi­ness angels BAN­CAT, Colo­mer també explica que alguns d'aquests sèniors expul­sats del mer­cat labo­ral i amb una dila­tada experiència han optat per empren­dre actu­ant com a inver­sors pri­vats i que també han detec­tat en els dar­rers anys un aug­ment dels casos de pro­fes­si­o­nals que opten per esta­blir-se pel seu compte en sec­tors com el de la con­sul­to­ria o la informàtica.

On també estan notant aquest boom cap a l'empre­ne­do­ria entre els pro­fes­si­o­nals de certa edat és a la FAJEEC, la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Joves Empre­sa­ris i Empre­ne­dors de Cata­lu­nya. El seu pre­si­dent, Leo Tor­re­ci­lla, explica que les asso­ci­a­ci­ons que agru­pen “estan ate­nent cada vegada més con­sul­tes d'aquest nou per­fil d'empre­ne­dors”. Per a Tor­re­ci­lla, més enllà de les noves neces­si­tats forçades per l'esce­nari de crisi, al dar­rere d'aquest feno­men hi ha un altre fac­tor deter­mi­nant. “Ara tot­hom parla de l'empre­ne­do­ria, hi ha una certa revo­lució social que anima a obrir nous nego­cis.”

Aquests nous empre­ne­dors són en bona part res­pon­sa­bles que Cata­lu­nya esti­gui recu­pe­rant l'índex d'acti­vi­tat empre­ne­dora després d'uns anys a la baixa coin­ci­dint amb l'entrada de la crisi. “Des del 2010 estem en tendència posi­tiva i si mirem els que real­ment ini­cien empresa seguim millo­rant el per­fil, hem fet una neteja molt posi­tiva i la gent que està entrant ara és gent amb més pre­pa­ració i més accés a finançament”, apunta Vai­llant. Segons l'informe GEM, la pro­porció d'empre­ne­dors en fase ini­cial amb estu­dis supe­ri­ors ha pas­sat del 52,9% el 2006 al 68,3% el 2012.

El GEM també posa de mani­fest que l'arri­bada d'aquests nous per­fils està fent pujar la mit­jana d'edat del col·lec­tiu empre­ne­dor, i així l'any pas­sat va ser el pri­mer en què aquesta es va situar per sobre dels 40 anys a Cata­lu­nya.“Fa cinc anys tro­bar-te gent de més de 55 anys era anecdòtic i en canvi avui ja repre­sen­ten prop del 10%”, des­taca Vai­llant. Aquest fet, però, posa en dubte l'impacte real que podran tenir mesu­res de suport a l'empre­ne­do­ria com les apro­va­des recent­ment pel govern del PP i que tenen com a des­ti­na­ta­ris pre­fe­rents els joves menors de 30 anys.

IMPACTE SOBRE EL PIB.

Per mesu­rar l'impacte en l'eco­no­mia de tot aquest movi­ment empre­ne­dor cal ana­lit­zar quin és el per­fil d'empre­ses que estan cre­ant aquests pro­fes­si­o­nals sor­tits del mer­cat labo­ral tra­di­ci­o­nal. I aquí el que ens tro­bem majo­ritària­ment, apunta Elena Bou, “són empre­ses molt micro, sovint uni­per­so­nals” i per tant el seu impacte sobre el crei­xe­ment econòmic glo­bal és limi­tat. Aquest és un pro­blema que ja s'apun­tava en ante­ri­ors infor­mes GEM. “El que vèiem és que a pesar que el per­fil de l'empre­ne­dor millo­rava no ho feia la qua­li­tat dels nous pro­jec­tes bàsica­ment perquè aquests pro­fes­si­o­nals opta­ven per nego­cis fàcils i molt con­ser­va­dors”, explica Yancy Vai­llant. Això, però, matisa el pro­fes­sor de la UAB, ha millo­rat en els dar­rers dos anys amb el crei­xe­ment de pro­jec­tes més inten­sius en inno­vació i tec­no­lo­gia.

Pot­ser al dar­rere d'aquesta millora hi ha un altre nou per­fil d'empre­ne­dor menys con­jun­tu­ral. Es tracta també d'un pro­fes­si­o­nal que passa dels 40, que ha tre­ba­llat sem­pre com a assa­la­riat i que es plan­teja aquest pas “no tant per la neces­si­tat del moment sinó com una cul­mi­nació a la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal”, explica Bou. Es tracta d'empre­ne­dors molt vin­cu­lats a sec­tors alta­ment tec­nològics com l'energètic o la nano­tec­no­lo­gia, sec­tors molt inten­sius en capi­tal i que per tant han de recórrer ja en fases molt ini­ci­als a finançament extern de busi­ness angels o capi­tal de risc. “I aquí l'edat i l'experiència labo­ral prèvia d'aquests empre­ne­dors pot ser molt impor­tant per donar solvència al pro­jecte.”

Aquest grup d'empre­ne­dors apa­rei­xen per la pròpia evo­lució o madu­ració de deter­mi­nats sec­tors, que gene­ren nous nínxols de mer­cat amb la intro­ducció de noves tec­no­lo­gies. Es tracta, per tant, d'un empre­ne­dor més estruc­tu­ral, inde­pen­dent del nou esce­nari labo­ral pro­ducte de la crisi. Però, què passa amb els altres? Què faran aquests advo­cats, arqui­tec­tes, peri­o­dis­tes, etc. que avui han fet el pas a l'empre­ne­do­ria quan la crisi minvi i el mer­cat labo­ral torni a ser atrac­tiu? “Una per­sona de més de 40 anys que hagi fet el pas a empre­ne­dor i que no hagi tin­gut una experiència molt nega­tiva en aquesta aven­tura difícil­ment voldrà tor­nar a ser assa­la­riat”, con­testa Bou. Però és que, a més, en el cas que l'empresa fra­cassi aquest empre­ne­dor tindrà molt difícil rein­cor­po­rar-se al mer­cat labo­ral inde­pen­dent­ment que la crisi esti­gui superada “perquè en gene­ral les empre­ses no valo­ren aquesta experiència i això és un dels pro­ble­mes més greus que detec­tem en el moment actual”, apunta Vai­llant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.