Eines

SANTIAGO MONTERO

ENGINYER I AUTOR DEL LLIBRE ‘FERROCARRIL'

“Els polítics sempre han tingut dificultat per entendre el tren”

La sostenibilitat i l'estalvi d'energia faran que el ferrocarril torni a ser influent

Vostè divideix la història del ferrocarril en quatre etapes.

Sí. El ferrocarril de vapor respon a la lògica d'una època que s'acaba el 1930, quan comença l'era del tren elèctric, que també té un punt i a part quan el 1970 a l'electricitat se li uneixen tot un seguit d'invents extraordinaris que canvien la lògica del ferrocarril; l'última època la començo arran la crisi del 2008, marcada per la necessitat de reduir el consum energètic i les emissions a l'atmosfera.
Ha estat una evolució lineal
?
Si hem de fer un judici, el ferrocarril ha estat o serà més influent a la primera i a la quarta època que a la segona i la tercera. En la quarta època, el tren tornarà a recuperar la importància que va tenir al principi, perquè és més eficient energèticament per transportar passatgers i, sobretot, mercaderia.
Què hauria de passar perquè això sigui així?

El transport de punt a punt per carretera s'ha de transformar en un sistema multimodal en el qual el primer i l'últim pas es facin per carretera, però en què els passos intermedis es facin amb altres mitjans, especialment el ferrocarril. Però caldrà vèncer la resistència a perdre la comoditat i la independència que proporciona tenir un transport exclusiu. Renunciar a això és molt dolorós, però no queda més remei.
Quina relació ha tingut Espanya amb el tren?

Hem maltractat el ferrocarril. L'utilitzem molt poc i malament.
Per què?

Hi ha una raó objectiva importantíssima, i és que la península té la configuració geogràfica ideal perquè el tren no funcioni. No és només l'orografia muntanyosa i d'altiplans, sinó també el perímetre de costa que fa que el sistema més eficaç de per moure mercaderies sigui el mar.
Tampoc no es va encertar amb l'ample de via?

La decisió inicial es pot justificar per raons tècniques. El drama és que després ningú corregís allò que amb el temps es va convertir en un error.
I per què no es va corregir?

També té la seva lògica. Si el 1880 o 1920 algú proposava que les vies franceses entressin a Espanya, com que les empreses ferroviàries franceses eren set vegades més potents que les espanyoles, la competència se les haurien menjat. El que hi ha hagut a Espanya és un problema històric de mala governança en què el poder públic no ha sabut defensar els interessos generals per sobre dels privats.
Entenen els polítics millor ara el ferrocarril?

Els polítics sempre han tingut dificultats per entendre el ferrocarril, i també els d'avui dia. Però també el conjunt de la societat: hem abraçat molt el cotxe i hem girat l'esquena al tren.
L'avió s'ha entès millor?

Lògicament, la necessitat de connectar les illes ha activat l'aviació. Però també a Madrid li ha anat molt bé entendre's amb l'avió perquè li proporcionava una connectivitat amb la resta del món: per això s'ha jugat la carta de l'avió. Ara tot això s'anirà relativitzant en els temps que vindran, i l'avió quedarà reservat per a les molt llargues distàncies. El que es necessitarà són connexions internacionals en dos o tres grans aeroports i ens homogeneïtzarem amb el món.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.