Molta. Als EUA ja es parlava de la prevenció de riscos als anys 20 amb la industrialització, però a l'Estat espanyol no va ser fins als anys 50 o 60. Es va començar amb accions de protecció, no amb estratègia de prevenció. Però encara no es pensava en eliminar el risc.

Durant molts anys ens vam centrar en els accidents, però la pressió dels sindicats i també la responsabilitat dels empresaris ha anat modificant aquesta filosofia i ara se sap que el treball no pot ser un motiu de manca de salut. Segons les últimes dades de la VII Enquesta Nacional de Condicions de Treball, un 17% dels treballadors espanyols declara que el seu estat de salut ha estat “regular, dolent o molt dolent”.

És molt més complex. No pot ser que hi hagi només un departament de prevenció sinó que cal vetllar per la integració a tots els nivells i això s'aconsegueix amb la formació la sensibilització amb tota una colla de pautes de bones pràctiques. En aquest camp ha passat com en el de la qualitat. Quan es va introduir hi solia haver un departament de qualitat, a qui els altres departament anaven fent cas, fins que algú va veure que calia integrar-la en els mateixos processos i en les persones.

Sí. Calia que tot desemboqués en un sistema més racional, de prevenció. La Llei Europea de Prevenció de Riscos Laborals, l'any 1995, va portar una acceleració per dues raons: una econòmica: menys accidents, menys cost, i una raó social o ètica. Les conseqüències d'un accident de treball solen ser greus i el cost de la prevenció és més baix. Cal recordar que, segons estimacions de l'INSHT, a l'Estat el cost econòmic dels accidents de treball i les malalties professionals és d'entre 2% i el 3% del PIB.

En els 5 primers anys d'aplicació de la LPRL, el nombre d'accidents de treball amb baixa en jornada de treball es va incrementar en més d'un 50%. Entre 1995 i 2000 van créixer des dels 599.000 fins als 933.000 accidents, iniciant a partir de llavors un descens continuat.

La situació de crisi actual, amb el consegüent descens d'activitat i de la població ocupada, influeix en el valor absolut dels accidents amb baixa. A més, ha augmentat el nombre de treballadors que pateix riscos psicosocials a les empreses.

Unipresalud és un servei de prevenció que cuida que una empresa, entitat, associació o autònom compleixi amb les obligacions que té l'empresa envers la prevenció. Les obligacions sempre són responsabilitat de l'empresari, però aquest pot decidir contractar-nos totalment o parcialment per respondre a les necessitats que té. Les empreses de més de 250 amb risc agreujat o més de 500 treballadors, han de tenir un servei propi, però aquest no cal que tingui totes les especialitats: potser no tenen un ergònom especialitzat o un psicòleg.

Nosaltres oferim sobretot quatre especialitats destacades. Un fa referència a la seguretat laboral, que, en general, afecta sobretot el sector industrial, allò que es refereix a màquines, o condicions de llocs de treball, entre molts altres factors. També hi ha la higiene industrial, que vigila temes com els contaminants, siguin puntuals o a llarg termini com és el cas de l'amiant.

Hi ha la psicosociologia, àrea que vetlla perquè a l'empresa hi hagi una integració de la prevenció.

Sí, aquesta es preocupa de la manera com es produeixen els llocs de treball o de com la persona interactua amb el lloc de treball i que aquest no li produeixi problemes de salut. És una de les noves tècniques que tenen més desenvolupament. S'està comprovant que una part molt important del que són accidents de treball, i sobretot malalties professionals, es produeixen per trastorns esquelètics. Perquè hi ha moviments repetitius, o mals posicionament, per determinada construcció dels equipaments: la manera com ens enfilem en un determinat lloc. L'ergonomia interioritza com es fa el treball i intenta determinar com millorar el lloc de treball perquè no produeixi el problema. De fet, tenim un laboratori d'ergonomia de la mútua, a Navarra.

En moltes ocasions és així. Per exemple, recentment Unipresalud ha analitzat el procés de carregar i descarregar maletes a l'aeroport. Hem filmat com treballen les persones que traslladen les maletes. Hem ajudat a dissenyar un sistema de grues que faciliten l'esforç de la gent. Iberia ens va demanar assessorament. També en un sistema per poder fer els recanvis de les rodes dels avions, on cal molt d'esforç. Fins i tot hem ajudat a dissenyar un nou tipus de ganivet per evitar algunes lesions de les mans i els canells.

En la vigilància de la salut, tant la col·lectiva com la individual. La col·lectiva consisteix a analitzar en una empresa si cal aplicar algun tipus de mesura, que pot no tenir a veure amb possibles accidents que hagin succeït. La vigilància individual, que es fa en funció del risc del lloc de treball. A cadascú se li defineix un tipus de vigilància individual.