Fer-ho fàcil.

A diferència del que passa a les xarxes socials associades a l'oci (que es converteixen, sovint, en un aparador i en un registre minut a minut del que fa l'usuari), en l'àmbit empresarial la privacitat és un dels aspectes que més preocupen. Per això Olivé s'afanya a deixar clar que a la Xepta no hi té accés qui vol sinó “qui les empreses volen que hi tingui accés” i que, en cada cas, l'usuari té l'opció de “triar si el que publica és obert o tancat i només visible per a qui es triï”.

Exclusivament pensada per a “continguts professionals, res de posar-se a explicar com han anat les vacances”, la Xepta assegura que els seus punts forts són els mateixos que converteixen les xarxes socials convencionals en addictives: “Zero manteniment i zero actualitzacions. És tan fàcil de fer servir com ho pugui ser Twitter o Facebook.”

La senzillesa d'ús ha estat prioritat des que fa més d'un any es van posar a treballar en el projecte. Conscients que “és un hàbit nou de treballar i per a les empreses no és fàcil entrar-hi”, calia que, almenys, les que facin el pas de provar-ho no es vegin enmig d'un laberint d'indicacions difícils de comprendre.

La Cepta apunta que la xarxa “està pensada fonamentalment per a les pimes” i té assumit que les grans companyies de la demarcació (el potent ram petroquímic, per exemple) tenen capacitat sobrada per tenir eines pròpies per gestionar-se: “Són empreses tecnològicament molt potents i, francament, el que els oferim potser no ho necessiten.” Sí es confia però que aquestes grans empreses s'impliquin en el projecte per “tenir presència davant tot el teixit empresarial del territori” i com una acció més de la seva política de responsabilitat social corporativa. Salvador Olivé accepta que “necessitem massa, si no aquesta eina no compleix el seu objectiu”.

A mig camí.