La llum més cara d'Europa
S'encarirà un 3,2% a l'agost i l'alça ja serà automàtica si els costos creixen
Rajoy endossa 900 milions a clients, 900 al pressupost i 2.700 a elèctriques per eradicar el forat del dèficit tarifari
en borsa per la reforma de Rajoy
Els ciutadans de l'Estat espanyol tenen el dubtós honor de pagar la llum més cara d'Europa –només Xipre i Irlanda la paguen més cara, encara que són dues illes–, i a partir de l'agost les llars patiran aquesta primacia amb un altre encariment del rebut d'un 3,2%. És una de les solucions que el govern de Mariano Rajoy ha ideat per posar fi al forat del dèficit de tarifa, un controvertit decalatge entre els costos de produir l'electricitat i l'insuficient preu que les elèctriques cobren per ella en el rebut, i que amenaça els comptes públics perquè puja a 26.062 milions, que les companyies s'anotaven com a pendents de cobrar. Després d'un tens debat, amb una dura pugna entre el ministre d'Indústria i el d'Hisenda, el principi és el de tothom paga. Mentre que la reforma elèctrica de Rajoy endossa 900 milions als clients i 900 més al pressupost, el càstig per a les elèctriques és de 2.700 milions.
Conscient d'exposar l'aprovació de l'enèsima mesura impopular, tant la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, com el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, es van aturar en les explicacions d'aquestes funestes alternatives. Per evaporar els 26.062 milions que hi ha acumulats en dèficit de tarifa, Soria va explicar que caldria apujar l'electricitat un 19% i que el govern no ho vol fer. El més dramàtic de les xifres és que les llars han passat de pagar 360 euros anuals per la llum el 2003 a 588,5 el 2011, un 63% més en plena recessió que no ha servit per desfer una bola de neu elèctrica que el 2012 va créixer encara en 5.609 milions més.
La causa principal és que el client paga moltes coses en el rebut de la llum i sovint sense saber-ho, com ara la subvenció a les renovables i l'addicional cost de portar l'electricitat a les Canàries, a més de l'IVA. Només en sis anys, per exemple, les primes –pagades del pressupost públic– a les renovables s'han disparat un 497%, amb un encariment afegit perquè la renovable és d'obligat consum sempre que està disponible, encara que hi hagi una tecnologia més barata com els cicles combinats (cremen gas per obtenir electricitat) també disponible. La tisorada de 2.700 milions a elèctriques i renovables (en distribució i pagament de capacitat instal·lada) es traduïa aviat a l'Íbex 35 en desplomament general, amb Acciona perdent un 8,5%; Gas Natural, un 8,%; Red Eléctrica, un 7,5%; Enagás, un 6%; Endesa, un 4,5%, i Iberdrola, un 3,3%. “No ens casem amb ningú”, sentenciava Soria.
“Una ‘peazo' reforma”
“És una peazo reforma”, va arribar a presumir la vicepresidenta Sáenz de Santamaría sense estalviar-se el seu barbarisme castís. En el si de l'executiu, Montoro s'ha imposat a Soria impedint que el pressupost de l'Estat assumís més dels 900 milions finals (és una dècima del PIB que va a dèficit), perquè la seva única batalla és reduir els números vermells del 6,5% al 5,8% el 2013. “De tensions n'hi ha hagut, però no amb el ministre d'Hisenda, sinó amb les empreses energètiques, i jo entenc que a elles no els agradi la reforma”, es va esforçar a suavitzar Soria davant les travesses que el situen com a perdedor del tour de force amb l'estricte Montoro.
Increments automàtics
Si en nom del consumidor Facua xifra en 2,5 euros al mes el recàrrec, la novetat radical de la reforma és que el sistema incorpora uns automatismes perquè ja no sigui el govern de torn qui decideixi les alces de la llum, sinó que ara, si els costos del sistema pugen, el preu de la llum també s'encarirà. “S'han acabat els augments per ordre ministerial”, celebrava Soria, Alhora, però, el ministre va ser molt enigmàtic informant del canvi de nom de la tarifa d'últim recurs (TUR), que acull la majoria de clients i que ara s'anomena “preu voluntari al petit consumidor”. “Però no canvia res”, va emfasitzar, deixant clar que per a les llars més vulnerables hi haurà el bo social.
LA XIFRA
LA FRASE
Litigis i llocs de treball en joc
La patronal que agrupa les grans elèctriques (Unesa) no va dissimular l'enuig que ha causat la reforma de Rajoy i va expressar-hi el seu “total desacord” alertant que “les retallades i la inseguretat regulatòria” posen en crisi els actuals llocs de treball. “Ens obliguen a una dràstica reducció d'ocupació i a replantejar-nos les inversions a Espanya”, va amenaçar Unesa.
La patronal elèctrica xifra en 1.000 dels 2.700 milions el cost de la reforma per a les seves empreses associades, un “sacrifici” davant la suma “absolutament insuficient” que aporten els pressupostos de l'Estat. “Ni tan sols es fa càrrec de les partides que estaria obligat a afrontar per llei”, etziba la patronal. Des de l'Associació Empresarial Eòlica (AEE), la reforma és vista com a “tremendament injusta” perquè vulnera els principis sobre la rendibilitat raonable de les inversions.
