Empreses

El llegat d'una emprenedora sense límits

La carnisseria i xarcuteria Can Martri de Sant Cebrià de Vallalta, amb 141 anys de vida, és tota una institució en un municipi que ha alimentat amb carns i embotits selectes.

Els inicis cal buscar-los en l'economat per als treballadors d'una fàbrica tèxtil
La gent que ve a casa repeteix, perquè tenim un producte de màxima qualitat

Comprar la carn directament al criador. Rebre les grans peces i trossejar-les amb cura i experiència per obtenir el millor tall i, alhora, elaborar-ne els embotits tradicionals i també les combinacions sorgides de la imaginació i de l'esperit d'innovar. A la carnisseria i xarcuteria Can Martri de Sant Cebrià s'hi arriba de manera natural, perquè és al bell mig del poble i perquè tothom hi acaba passant tard o d'hora. Malgrat que l'ànima de l'establiment és la carn, l'oferta es completa amb un petit supermercat dels que et salven la vida quan t'adones que a casa no hi queda res per menjar. Al capdavant del negoci, la tercera i la quarta generació comparteixen responsabilitats darrere del taulell. El pare, Joan Montasell, prepara la carn; les filles, Marta i Núria, s'encarreguen més dels números. Ells són l'última baula d'una cadena que va començar amb la Maria Mataró, una dona amb coratge i inquietuds que va saber aprofitar les oportunitats i fer-se valer en una època en què el paper de la dona estava limitat a la casa i la família. “Els inicis cal buscar-los en l'edifici del davant, una fàbrica tèxtil que també tenia un economat per als treballadors”, explica Marta Montasell. El negoci pertanyia a Francesc d'Assís Mataró i la seva dona, Joaquima Romà. El fill, Pere Màrtir, va morir als trenta anys, i amb ell, l'esperança de mantenir en actiu la fàbrica. La seva germana Maria, casada amb un fabricant de lones de Canet, va arribar a Sant Cebrià buscant un nou futur després de separar-se del marit i d'haver-se d'allunyar del seu únic fill, que moriria en la Guerra Civil. “El nom de Màrtir va derivar en Martri, i la Maria va acceptar el nou nom i en va acabar fent bandera”, puntualitza.

L'enèrgica Maria Mataró va anar sempre un pas endavant de l'evolució del poble, amb la vista posada a respondre a les necessitats alimentàries i de serveis del municipi. “A Can Martri s'hi comprarien tots els productes, però també hi hauria un bar, un restaurant, una sala de ball i un cinema”, enumera Joan Montasell.

La successió.

Els anys quaranta, la Maria Mataró va convèncer la seva neboda Maria Dolors Gel que li calia ajuda a la botiga. Ella era casada amb Francesc Montasell, fill del forner de Canyamars. Era un home inquiet, amb ganes d'explorar altres opcions abans que passar-se la vida coent pa. “El matrimoni va acceptar marxar a Sant Cebrià i, de fet, el meu pare, Francesc, seria el millor complement per a la Maria Mataró, perquè duia l'emprenedoria a la sang, era molt treballador i un gran estalviador”, argumenta el fill. L'època de màxima esplendor del negoci portaria la compra d'immobles i la posada en marxa d'altres negocis. “La Maria va fer fins i tot de banquera, perquè fiava diners a molta gent”, destaca Joan Montasell.

Els anys seixanta Can Martri va canviar d'edifici i va passar a l'altre costat del carrer. A la carnisseria i xarcuteria, amb obrador inclòs, s'hi va afegir un supermercat que complementava la botiga. La Maria Mataró va morir l'any 1969 amb la continuïtat de l'establiment garantida no només amb en Francesc Montasell, sinó també amb el seu fill Joan, i, ara, amb les dues nétes. El renom i la llarga història de la botiga, segons defensen els actuals propietaris, tenen les arrels en una màxima que s'ha mantingut inalterable: “Bon producte i màxima qualitat”, recita Joan Montasell. De matar-se ells mateixos els porcs a Sant Cebrià han passat a comprar directament el gènere a un productor de Girona “que garanteix que les bèsties han estat ben alimentades i ben cuidades”. I si la carn és bona, els embotits artesans fan embogir els clients. “Vam començar amb la catalana i la mortadel·la tradicionals, i hi vam anar afegint altres propostes elaborades, moltes amb productes de temporada i del territori”, assenyala Montasell, que hi afegeix: “La gent que ve a casa, repeteix.” Una plantilla de quinze persones dóna fe del volum d'un negoci pròsper en un moment“en què no és fàcil continuar”. En els últims temps, la innovació també té un lloc al taulell de Can Martri. Si no s'han acabat, cosa molt probable, l'oferta de botifarres inclou delicatessen fetes amb maduixes del Maresme, préssecs o xocolata.

La botiga

L'establiment inicial, davant de l'actual, va començar com a botiga de comestibles a la planta baixa, i a la resta de l'edifici hi hauria un magatzem, un celler, una sala de ball i fins i tot una pensió

La protagonista

La Maria Mataró va ser una dona avançada al seu temps. Separada del marit, tenia un nas molt fi per als negocis i va saber treure la màxima rendibilitat de tots els que va començar

El relleu

La Maria Mataró va trobar en el marit de la seva neboda, en Francesc Montasell, el mateix esperit emprenedor i el millor successor



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El llegat d'una emprenedora sense límits

Publicat a