Fa un parell d'anys el responsable de treball i ocupació de la Comissió Europea, en una trobada amb periodistes d'economia catalans reconeixia que un dels problemes del mercat de treball de l'Estat espanyol era el sistema d'ocupació públic, al qual el govern destinava pocs recursos i que no aconseguia acomplir l'objectiu de reinserir persones aturades ni generar ocupació. Si avui conegués les retallades que estan patint aquests serveis públics es posaria les mans al cap. Segons dades de la UGT, el pressupost destinat a les polítiques actives d'ocupació per a Catalunya ja va patir una retallada d'un 57% l'any 2012, i tot i per enguany van anunciar un augment de dos milions d'euros, en canvi la formació adreçada a persones en situació d'atur s'ha reduït de 2 milions d'euros, de 500.000 euros el pressupost destinat a la formació professional adreçada a ocupades, i d'1 milió d'euros el pressupost destinat a les oportunitats d'ocupació i formació.

A banda del que són les estretors pròpies de la crisi, el servei públic té uns mals endèmics que no l'han fet tan eficient com hauria d'haver estat, ni en temps de vaques grasses.

A Catalunya, és el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) un organisme autònom de caràcter administratiu, adscrit al Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, qui se n'ocupa d'oferir i donar servei a totes les persones que busquen feina i a les empreses, entre d'altres funcions com la d'aconseguir un nivell d'ocupació alt, mitjançant una acció activa juntament amb la promoció i creació de treball.

Marc Carrera, soci de la firma d'advocats Sagardoy Abogados, especialitzats en temes laborals, explica que el problema endèmic del SOC ha estat la manca de recursos i de personal i el resultat escàs de la cassació entre l'oferta i la demanda de treball d'un 3%. Hi ha altres fonts, com el sindicat USOC, que ho eleva fins al 10%. El percentatge resulta raquític si es compara amb altres sistemes públics com l'holandès, mitjançant el qual es vehicula el 85% dels nous contractes del país.

La secretària d'Estat del Benestar i Ocupació d'UGT i membre del consell de direcció del SOC Laura Pelay, explica que aquesta baixa ocupabilitat mitjançant el servei públic és una conseqüència dels pocs recursos que s'han destinat al servei i alhora per la irrupció de noves eines com els portals d'internet o d'altres sistemes com les ETT. I afegeix que el SOC té molt difícil portar endavant les seves funcions amb un model de finançament depenent en la provisionalitat. “Les polítiques d'ocupació o la destinació de recursos per a orientadors estan basades en la provisionalitat econòmica de baixa intensitat que depenen de l'Estat espanyol i del que arribi d'Europa”, descriu Pelay. Aquesta dependència econòmica provoca, segons Pelay, que no es puguin fer polítiques a llarg termini i dóna com a resultat unes oficines raquítiques de personal necessari. Així que uns dels que més pateixen en carn pròpia aquesta estructura són els mateixos orientadors del SOC, els encarregats de guiar els aturats per trobar feina o reorientar-los cap a d'altres àrees, una de les figures clau en qualsevol programa d'ocupació. Un percentatge molt elevat d'aquests tenen contractes temporals que s'escindeixen si no arriben fons. “Pateixen una crua precarietat”, recorda Pelay. I no només això, ara com ara, la ràtio del personal orientador a les oficines de treball per cada aturat és de les més baixes d'Europa, n'hi ha un per cada 5.460 desocupats. Tornem a Europa per situar-nos de la dimensió de la xifra. En el pla de reforma del mercat de treball alemany entre l'any 2000 i el 2005, un dels puntals de les reformes Hartz va ser la millora dels serveis públics d'ocupació. L'Oficina Federal d'Ocupació es va sotmetre a una reorganització i va augmentar el nombre de funcionaris en més de 5.000, en un moment en què el país germànic no passava per una etapa especialment plàcida.

Des del Departament de Treball, que no ha volgut parlar per a aquest reportatge, han iniciat un pla de reorientació del servei. Sense que es coneguin encara els detalls concrets de la modificació, l'objectiu, segons resava la darrera nota de premsa del departament, és que el sistema d'ocupació de Catalunya i el SOC esdevinguin un sistema i administració moderns, que donin serveis a les persones en atur i empreses de manera eficaç i eficient davant l'increment de l'atur produït en els últims anys.

A l'hora de fer propostes de millora Carrera ho té ben clar: “Hem de ser realistes, no és moment per esperar un augment substancial dels recursos, per tant caldria deixar entrada a la iniciativa privada perquè col·labori i millori l'índex de contractació mitjançant el servei públic.”

Pelay considera que la reforma integral del SOC ha de fer del servei públic d'ocupació un organisme que realment tutoritzi la persona aturada, tingui la capacitat per obrir-li itineraris personalitzats i a més li garanteixi una formació que li ho permeti. “Ara això no passa”, diu Pelay.

Un dels socis de la firma d'advocats laboralistes Col·lectiu Ronda, Àlex Tisminetzky, creu que afavorir la privatització del servei públic és una manera sibil·lina de traslladar el problema als aturats, que es veuen forçats a acceptar feines precàries.