La desconfiança sobre l'accés a les dades privades n'és l'origen. En un món on cada cop s'opera més a través d'internet, ja sigui per accedir, per exemple, a comptes bancaris, a perfils socials o fins i tot a la signatura digital, els noms d'usuaris i les contrasenyes abunden i és habitual que una mateixa persona en disposi de tantes que tingui la necessitat de tenir-les anotades en algun indret. No n'hi ha prou amb el clàssic Post-it i molta gent decideix tenir fins i tot un treball d'Excel a l'ordinador o al núvol. “Jo no volia guardar ni l'usuari ni la contrasenya per entrar al meu banc al núvol”, explica el director general d'Akrocard, Lluc Noëlle. De la recerca d'un mètode segur per emmagatzemar les dades en va sortir finalment la idea de crear primer, ara fa un any, la Safe Keeper Card i tot just ara, la Safe Keeper Card Mobile. D'aquesta manera, Akrocard feia el salt a proporcionar al mercat un producte acabat, afirma Oriol Puente, del departament de màrqueting. Fins llavors, Akrocard, una empresa nascuda el 1996, s'havia dedicat a la fabricació de targetes plàstiques destinades a clients diversos. Fabrica entre 5 i 6 milions de targetes plàstiques al mes, a la meitat de les quals incorpora tecnologia d'última generació. Els seus clients, per exemple, són ajuntaments, consorcis de transports, entitats, cadenes hoteleres i mútues. Són, per exemple, els fabricants de la targeta d'Ikea, o del Bicing i la Girocleta, dels carnets de socis i de control d'assistència de múltiples empreses... “Ara es compagina tot”, diu Noëlle, que tot seguit afegeix que el gran avantatge és que la idea de la Safe Keeper Card està plasmada en una targeta, que és el camp que l'empresa domina.

Akrocard va trigar tres anys a desenvolupar la idea de la primera Safe Keeper Card; per la segona, gràcies a l'experiència de la primera, el temps ha estat molt menor. “No hi ha res així al món, vam veure, i ho hem patentat”, afegeix el director general.

La principal diferència entre la Safe Keeper Card i la darrera Safe Keeper Card Mobile és que la primera funciona en ordinadors a través d'un lector i que, per contra, la segona s'activa automàticament només acostant-la a un dispositiu amb sistema Android, ja sigui telèfon intel·ligent o tauleta i que disposi la tecnologia NFC (Near Field Communication).

Tant l'una com l'altra permeten predefinir accions associades a determinades adreces d'internet o claus. D'aquesta manera, per exemple, es pot fer servir per guardar registres que només necessiten ser visualitzats: números PIN de targetes bancàries, codis d'alarma, combinacions de caixes fortes... Però a més, permet predefinir registres associats a una acció més concreta: entrar directament a una àrea privada de banca en línia, àrees de clients, àrees privades d'internet, xarxes socials... En aquest cas no cal introduir ni la direcció URL, ni el nom d'usuari, ni la paraula de pas perquè en estar predefinit, un sol clic ja du l'usuari directament dins l'àrea. Altres usos són, per exemple, la memorització de les contrasenyes de xarxes Wi-Fi... “No s'ha de patir si es perd la targeta, perquè per accedir-hi és necessari sempre un únic PIN que l'usuari coneix” i així mateix, tampoc deixa cap rastre en l'aparell mòbil que s'hagi utilitzat, insisteix Lluc Noëlle, perquè la informació privada només es guarda en el xip de la targeta.

La Safe Keeper Card Mobile ha suposat una inversió d'entre 350.000 i 400.000 euros, permet emmagatzemar fins a 25 registres de paraula de pas i té un preu de venda al públic de 25 euros. L'aplicació que conté el programa de gestió es pot descarregar de forma gratuïta al Google Play.

La distribució de la targeta es fa a través de clients majoristes i es pot trobar en una vuitantena de botigues de l'Estat que es poden consultar a la plana web. També a través de la web, es poden adquirir les noves targetes.