Opinió

‘Independentzia osoa!'

Ho deuen haver deduït: és euskera i el seu significat és Independència Total. Després de 1975 la frase solia veure's abundantment en improvisats o elaborats cartells que decoraven murs i parets de totes les localitats d'Euskadi. Vist en perspectiva sorprèn ara la proliferació d'aquest lema i el que suposava: que ja es descomptava que algun tipus important d'autonomia es tindria, però es desitjava més, i ho desitjaven bastants, els ho asseguro.

El sentiment independentista a Euskadi va tenir una manifestació molt visible fins als anys 90. La il·legalització, al març del 2003, d'Herri Batasuna i de la plataforma electoral Euskal Herritarrok va suposar un punt d'inflexió.

El PNB, el partit majoritari a Euskadi, havia mantingut des de la legalització dels partits polítics un to ambivalent pel que fa a la independència, sobretot perquè en el seu si convivien tendències molt diverses. D'alguna manera, la bandera institucional de la identitat basca va ser recollida pel pla Ibarretxe. Anunciat pel lehendakari Juan José Ibarretxe el 2001, va ser presentat al Parlament Basc al setembre del 2003. (Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi).

El pla Ibarretxe dedicava molt poc espai a l'economia, fonamentalment perquè Euskadi ja disposava, de forma efectiva des del 1981, d'autonomia fiscal i financera a través del concert econòmic després de recuperar l'autonomia. En síntesi, el concert faculta la Hisenda basca a recaptar tots els impostos amb excepció de les rendes de duanes i algun altre referent a activitats que transcendeixin el territori basc, com les rendes de no residents i, anualment, el govern d'Euskadi ha de lliurar al de Madrid el 6,24% del recaptat, percentatge equivalent al pes del PIB d'Euskadi en el d'Espanya. Amb la diferència el govern d'Euskadi pot procedir segons cregui convenient. Paral·lelament -o independentment, segons es miri- al concert, i des del moment posterior a la signatura de l'Estatut de Gernika el 1979, amb major o menor intensitat, tots els governs d'Euskadi han reclamat al govern espanyol la transferència d'una sèrie de competències, algunes de les quals el seu traspàs encara es troba pendent. (La llista de tals competències la tenen aquí). Penso que el clamorós èxit de la Diada del passat 11 de Setembre seria positiu contemplar-lo tenint en compte el succeït a Euskadi. Euskadi es troba en un procés de reclamació d'unes competències quan ja disposa de la major autonomia que es pot tenir: la financera. Catalunya, a més de lamentar-se del que podria haver tingut i no va tenir, és a anys llum del que Euskadi ja té, ja no diguem del que podrà tenir quan obtingui el que reclama. Euskadi va plantejar el pla Ibarretxe quan feia 20 anys que tenia autonomia econòmica; sense disposar del concert el pla mai hauria estat dissenyat. Catalunya ni tan sols ha arribat a alguna cosa remotament semblant a tal concert. Es deuen preguntar si el sentiment independentista ha declinat a Euskadi. Pel que sé, no, però ara es veuen molt pocs cartells als seus carrers amb la llegenda Independentzia osoa!. Possiblement és perquè ja no fa falta pregonar-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.