Gran angular

Oda als fruits saborosos

Fa una mica més d'un segle, quan el Noucentisme era moda, Josep Carner li recitava a Cal·lídia: “El teu esguard s'ha fet un destí que em vigila, semblen més rodons els préssecs en els teus dits.” Els préssecs de la Cal·lídia eren part del poemari titulat Els fruits saborosos, un recull de textos breus on Carner reflexionava sobre la vida i el pas del temps partint de la fruita de temporada: magranes, castanyes, ametlles, síndria, taronges o figues. Aquell llibre ha esdevingut un supervendes.

Ara també es dediquen odes a la fruita perquè el sector fructícola català s'ha convertit en un dels pilars bàsics del sector agroalimentari de Catalunya. Així ho assegurava aquesta setmana a Madrid el conseller d'agricultura, Josep Maria Pelegrí, en l'acte d'inauguració de la fira Fruit Attraction. Pelegrí va destacar que es tracta d'un sector estratègic per a l'economia del país i un dels pilars de la seva internacionalització. Revelava que el sector agroalimentari no queda apartat de la dinàmica exportadora que abraça l'empresariat català (l'any 2012 el cens d'empreses exportadores va créixer en 2.732 companyies, arribant fins a un total de 46.000).

Carretera i manta.

Aquesta tendència a vendre a fora no té aturador, perquè el 2012 va ser el segon exercici consecutiu en què els mercats internacionals van guanyar terreny a l'Estat com a principal client de les empreses catalanes. El 54,3% de les vendes a l'exterior va superar el 45,7% de les que es van quedar al mercat estatal.

El sector agroalimentari n'és un exponent clar: l'any passat, les empreses agroalimentàries catalanes van exportar per un valor de 7.914 M€, un 14,5% més que el 2011 i un 45% més que el 2009. Amb aquests números, es defineix l'agroalimentari com “un dels sectors exportadors més dinàmics de la indústria catalana” i es deixa constància que la taxa de cobertura, que és el percentatge d'importacions que es poden pagar amb les exportacions, “s'ha incrementat d'un 40,25% del 2005 al 2012, i el 2013 gairebé es troba en un punt d'equilibri”.

Segons les xifres aportades pel departament d'Agricultura, en cinc anys Catalunya ha incrementat un 58% les vendes de fruita de pinyol a l'exterior. Com a causa d'aquest increment es destaca que “la producció catalana i especialment la de la zona de Lleida i la vall de l'Ebre, ofereix una qualitat de l'oferta reforçada per una reconversió varietal i una millora dels processos productius que s'està traduint en un increment de la superfície destinada a aquests cultius”.

Les terres de Lleida són, majoritàriament, punt de partida de la fruita catalana que s'envia cap a mercats exteriors i el trànsit és intens: entre els anys 2005 i 2012 les exportacions de Catalunya es van incrementar en gairebé un 60%. Agricultura destaca que aquest volum exportador “ha permès que en els darrers anys Catalunya hagi estat capaç de desbancar Itàlia com a líder en exportacions i la nostra fruita està present a les cadenes europees més exigents pel que fa a qualitat”.

El conseller Pelegrí detallava que els principals mercats exteriors de destinació, tant de poma i pera com de préssec i nectarina, són “per ordre d'importància, França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Rússia i els Països Baixos. I Orient Mitjà també és una destinació que està adquirint importància en els últims anys”.

Els bons resultats deixen bones sensacions en l'entorn agrícola i el sindicat Unió de Pagesos ha admès que aquesta pot ser “la primera campanya viable de la fruita en molts anys”.

L'amenaça.

El malson per als productors de fruita es diu foc bacterià, una plaga que afecta els arbres i que s'ha estès de manera descontrolada per l'Aragó. Els pagesos catalans reclamen que s'actuï per evitar la infecció de les plantacions catalanes. Catalunya té 23.149 hectàrees de fruita dolça susceptibles de ser atacades per foc bacterià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.