La banca es converteix en veí morós quan embarga pisos
El 16% de les quotes de manteniment que es deuen a les comunitats de propietaris corresponen als béns executats per les entitats financeres
Bona part dels administradors proposen poder reclamar cinc anys de quotes
El Consell General de Col·legis d'Administradors de Finques xifra en 1.606 milions d'euros el volum de deutes que a final de l'any passat tenien els propietaris de pisos i locals amb les respectives comunitats de propietaris de tot Espanya (256 milions d'euros a Catalunya). En el cas d'impagament d'un copropietari, la comunitat pot iniciar un procediment de reclamació de deute i amb molta probabilitat el jutjat li donarà la raó, però una altra cosa és que s'acabi cobrant. Un 47% del que es deu correspon a particulars, i molts estan en una situació econòmica delicada que acaba amb una execució hipotecària perquè no paguen a l'entitat financera, que es queda l'immoble. Un 37% d'aquesta morositat correspon a les promotores, que es troben en una situació semblant a l'anterior. El 16% restant són deutes de bancs i caixes, que en instar les execucions per impagaments es converteixen en propietaris dels pisos, amb els mateixos drets i obligacions que els seus veïns, tenen diners per pagar les quotes... però no ho fan.
“El banc s'adjudica en subhasta un immoble per un preu molt inferior al de mercat, es converteix en el nou propietari i no assumeix ni les quotes comunitàries generades per l'anterior propietari ni les que es van generant des del moment de l'adquisició”, assenyala l'advocat Ignasi Vives, del despatx barceloní Sanahuja&Miranda, que anualment porta una cinquantena de casos d'aquesta mena. Els deutes dels bancs són els que amb més probabilitat es poden cobrar, ja que tenen solvència, però Vives recomana que abans s'intenti cobrar mitjançant una reclamació extrajudicial. En primer lloc, perquè aquest impagament és conseqüència moltes vegades del desgavell i el descontrol que tenen les entitats financeres amb els pisos que han embargat; no saben el que tenen, i quan trobes l'interlocutor adequat acaben pagant el que deuen i continuen pagant les quotes futures. Un altre motiu és no acabar fent el negoci d'en Robert i les cabres, perquè amb unes despeses comunitàries de 100 euros anuals de mitjana anar al jutjat no compensa si no s'han acumulat els deutes de tres o quatre anys, ja que una demanda d'aquest tipus costa entre taxes i honoraris entre 300 i 400 euros.
DEUTES HERETATS.
No registrar fins que paguin
El Consell General de Col·legis d'Administradors de Finques d'Espanya estima que el deute per impagament de quotes a les comunitats de veïns augmentarà aquest any un 19%, fins als 1.900 milions d'euros, dels quals més de 300 milions correspondran a Catalunya, on els bancs devien l'any passat 40 milions a aquestes entitats: 29 milions a Barcelona, quatre a Tarragona, quatre a Girona i dos a Lleida).
El grup de CiU al Congrés va més enllà que els administradors de finques i ha presentat una proposició no de llei per modificar la llei hipotecària i els apartats de la llei d'enjudiciament civil relatius als processos de subhasta, de manera que no es pugui dur a terme la inscripció de la carta de pagament o la inscripció registral de l'acte d'adjudicació de la finca mentre no s'hagin cancel·lat les despeses de comunitat en els supòsits en què l'habitatge o local es troba en règim de propietat horitzontal.