Tota la maquinària mediàtica i governamental s'ha posat les piles per salvar al soldat Barajas. Com aquell grup de vuit soldats de l'exèrcit dels Estats Units que van dedicar tots els seus esforços a salvar al paracaigudista James Francis Ryan a la magnífica pel·lícula de Steven Spielberg. I és que l'aeroport d'Espanya, tal i com ha estat concebut per la política aeroportuària d'Aena, té problemes i una trajectòria poc esperançadora, com mostra la caiguda reiterada del seu trànsit. I si Barajas té problemes, Espanya té problemes. Si més no, això és el que s'interpreta de l'aclaparadora dramatització de mitjans de comunicació i responsables polítics espanyols. No sé vostès, però crec que no hi va haver tanta preocupació quan Iberia va decidir centralitzar les seves operacions a Madrid abandonant Barcelona l'any 2006. Com són les coses! Avui l'aeroport de Barcelona augmenta de passatgers recuperant-se d'allò i de la fallida d'Spanair. En canvi, Barajas perd passatgers. La gran Iberia, la companyia que assegurava l'enfortiment del hub de Madrid, ha hagut de fer un pas enrere.

Aquest salvar Barajas pot fer-se per diferents vies. Una, la de sempre, distorsionar les taxes aeroportuàries en aeroports turístics, els rendibles, per obtenir recursos que permetin finançar Barajas. Per això es necessita el model de gestió centralitzat. Per extreure rendes dels que en tenen. Sort que a Fomento algú els ha dit que AENA té un problema important de deute i que baixar taxes no és la millor solució, de moment. Una altra, que sembla que és la nova ocurrència de Fomento és intentar afavorir la complementarietat entre els AVE i l'aeroport amb la construcció d'una estació a Barajas. Els constructors estaran encantats! Si aquesta és la solució el tret els pot sortir per la culata. Si Barajas ha perdut trànsit darrerament, a més dels problemes d'Iberia i de l'augment de taxes derivat del gran endeutament d'AENA, és també per l'entrada en funcionament de rutes d'alta velocitat en distàncies on l'AVE és competitiu. La suposada complementarietat entre l'alta velocitat no es veu del tot clara. Mentre l'alta velocitat permet alimentar Madrid, les companyies de connexió tendeixen a tenir menys necessitat d'alimentar el seu hub (el d'Iberia a Barajas) amb vols de connexió de curt radi no rendibles. Aquests vols, amb una estació d'AVE poden ser encara menys rendibles. En canvi, l'AVE fa la feina d'alimentar els seus vols de llarg radi, els rendibles. El resultat probable d'aquesta política no és que l'alta velocitat aporti més passatgers, sinó que Iberia tendeixi a eliminar vols de curt radi, provocant una caiguda de la connectivitat domèstica de Barajas. La complementarietat pot perjudicar Barajas, potser no Iberia. Dissenyar polítiques sense una visió multimodal produeix efectes no esperats. Invertir en AVE centralitzats a Madrid havia de reduir necessàriament el trànsit de Barajas. Qui no ho veia? I ara tots a córrer. Vostè, quant hi vol posar?