Hisenda sanciona si no es declaren pensions de l'estranger
El govern espanyol ratifica que multarà els emigrants que no han inclòs aquests ingressos en la declaració de l'IRPF
Una altra conseqüència pot ser que es perdi el complements de mínims
Un jubilat espanyol no està obligat a fer la declaració de la renda si els seus ingressos només provenen de la pensió i no sobrepassen els 22.000 euros anuals. Si cobra una altra pensió -altres ingressos- per haver treballat a l'estranger, el límit per no presentar l'IRPF baixa a 11.200 euros. Per desconeixement, molts pensionistes que han treballat a l'estranger no han declarat mai aquesta segona pensió, i aquest any s'han trobat amb una campanya d'Hisenda per detectar-los i reclamar-los els impostos no ingressats des del 2008, a més de recàrrecs i multes.
A l'error principal de pensar que no es té l'obligació de declarar la pensió estrangera s'hi afegeix el de declarar però donant per vàlid l'esborrany de declaració que envia Hisenda, que no necessàriament ha de saber que un emigrant cobra una altra pensió.
En resposta a una pregunta del BNG -que demanava que s'eliminessin les sancions perquè els jubilats no ho declaraven per desconeixement de la normativa, no pas per ganes de defraudar- el govern espanyol diu que mantindrà l'activitat sancionadora, recordant que la llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques estableix que “les persones físiques residents a Espanya tributen per la seva renda mundial, de manera que han d'incloure, entre els seus rendiments del treball, les pensions obtingudes, independentment del lloc on s'haguessin produït i qualsevol que sigui la residència del pagador”. Afegeix que quan l'Agència Tributària detecta casos de pensions per les quals no s'ha tributat es produeix “una falta d'ingrés dintre del termini establert, de la totalitat o part del deute tributari, o una sol·licitud indeguda de devolució tributària”, ambdós supòsits recollits en les infraccions que preveu la llei general tributària.
Hi ha casos en què reclama fins a 15.000 euros, com a suma de les quantitats deixades d'ingressar, les multes (50% del que es deu si es considera falta lleu), els interessos de demora (5% anual) i els recàrrecs (entre el 5 i el 25%). La Federació Espanyola d'Associacions d'Emigrants i Retornats (FEAER) iniciarà accions legals perquè desactivin aquesta obligació de tributar per la renda de qualsevol país i mirarà, almenys, d'evitar els recàrrecs, encara que al final s'hagués de pagar la multa.
Les actuacions d'Hisenda poden tenir, a més, repercussions en la quantitat que es cobra per complement de mínims en la pensió espanyola. La Seguretat Social pot retirar aquest complement -que es paga per arribar a la pensió mínima si no s'hi arriba amb el que s'ha cotitzat- i reclamar el que s'hagi cobrat indegudament.
COM s'ha de DECLARAR.
Si el treballador emigrat ha treballat a la Unió Europea, als altres estats de l'Espai Econòmic Europeu (Noruega Liechtenstein i Islàndia) o a Suïssa, les regles del càlcul per determinar la quantia de la pensió són les previstes en els reglaments comunitaris, la norma general dels quals és que els treballadors desplaçats tenen dret a percebre una prestació equivalent a la suma de tots els períodes de cotització que hagin complert en els diferents estats. Pel denominat mecanisme de totalització, el treballador espanyol té dret a cobrar pensió d'Espanya encara que no hi hagi cotitzat el mínim general exigit de 15 anys. Si per exemple ha treballat a Espanya i a Alemanya, cobrarà una pensió de les dues seguretats socials, que en cada país tindrà un import proporcional a la part de les cotitzacions totals que hi hagi generat.
La importància dels convenis bilaterals
Si s'ha treballat en estats que no siguin de la UE, l'EEE o Suïssa, perquè les cotitzacions que s'hi hagin generat computin a l'hora de calcular la pensió espanyola cal que hi hagi un conveni bilateral. S'han de tenir un mínim de 15 anys cotitzats, i que almenys un ho sigui a la Seguretat Social espanyola. L'Estat espanyol en té subscrits amb Andorra, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, República Dominicana, Equador, Estats Units, Filipines, Japó, Marroc, Mèxic, Paraguai, Perú, Rússia, Tunísia, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.
En el cas que s'hagi treballat en un país sense conveni bilateral, el temps que s'hi hagi cotitzat no es pot utilitzar per arribar al mínim espanyol que dóna dret a una jubilació contributiva, i en tot cas es cobrarà pensió del país de destinació si s'hi compleixen els requisits.
El problema sorgeix quan s'ha treballat en un país amb el qual no hi ha subscrit cap tipus d'acord, i el treballador en marxa abans d'arribar a l'edat de jubilació. L'opció que li queda al treballador estranger que marxa és sol·licitar que amb l'extinció de la seva assegurança social li retornin les contribucions realitzades.