Eines

Hisenda sanciona si no es declaren pensions de l'estranger

El govern espanyol ratifica que multarà els emigrants que no han inclòs aquests ingressos en la declaració de l'IRPF

Una altra conseqüència pot ser que es perdi el complements de mínims

Un jubi­lat espa­nyol no està obli­gat a fer la decla­ració de la renda si els seus ingres­sos només pro­ve­nen de la pensió i no sobre­pas­sen els 22.000 euros anu­als. Si cobra una altra pensió -altres ingres­sos- per haver tre­ba­llat a l'estran­ger, el límit per no pre­sen­tar l'IRPF baixa a 11.200 euros. Per des­co­nei­xe­ment, molts pen­si­o­nis­tes que han tre­ba­llat a l'estran­ger no han decla­rat mai aquesta segona pensió, i aquest any s'han tro­bat amb una cam­pa­nya d'Hisenda per detec­tar-los i recla­mar-los els impos­tos no ingres­sats des del 2008, a més de recàrrecs i mul­tes.

A l'error prin­ci­pal de pen­sar que no es té l'obli­gació de decla­rar la pensió estran­gera s'hi afe­geix el de decla­rar però donant per vàlid l'esbor­rany de decla­ració que envia Hisenda, que no necessària­ment ha de saber que un emi­grant cobra una altra pensió.

En res­posta a una pre­gunta del BNG -que dema­nava que s'eli­mi­nes­sin les san­ci­ons perquè els jubi­lats no ho decla­ra­ven per des­co­nei­xe­ment de la nor­ma­tiva, no pas per ganes de defrau­dar- el govern espa­nyol diu que man­tindrà l'acti­vi­tat san­ci­o­na­dora, recor­dant que la llei de l'impost sobre la renda de les per­so­nes físiques esta­bleix que “les per­so­nes físiques resi­dents a Espa­nya tri­bu­ten per la seva renda mun­dial, de manera que han d'incloure, entre els seus ren­di­ments del tre­ball, les pen­si­ons obtin­gu­des, inde­pen­dent­ment del lloc on s'hagues­sin produït i qual­se­vol que sigui la residència del paga­dor”. Afe­geix que quan l'Agència Tri­butària detecta casos de pen­si­ons per les quals no s'ha tri­bu­tat es pro­du­eix “una falta d'ingrés din­tre del ter­mini esta­blert, de la tota­li­tat o part del deute tri­bu­tari, o una sol·lici­tud inde­guda de devo­lució tri­butària”, ambdós supòsits reco­llits en les infrac­ci­ons que pre­veu la llei gene­ral tri­butària.

Hi ha casos en què reclama fins a 15.000 euros, com a suma de les quan­ti­tats dei­xa­des d'ingres­sar, les mul­tes (50% del que es deu si es con­si­dera falta lleu), els interes­sos de demora (5% anual) i els recàrrecs (entre el 5 i el 25%). La Fede­ració Espa­nyola d'Asso­ci­a­ci­ons d'Emi­grants i Retor­nats (FEAER) ini­ciarà acci­ons legals perquè desac­ti­vin aquesta obli­gació de tri­bu­tar per la renda de qual­se­vol país i mirarà, almenys, d'evi­tar els recàrrecs, encara que al final s'hagués de pagar la multa.

Les actu­a­ci­ons d'Hisenda poden tenir, a més, reper­cus­si­ons en la quan­ti­tat que es cobra per com­ple­ment de mínims en la pensió espa­nyola. La Segu­re­tat Social pot reti­rar aquest com­ple­ment -que es paga per arri­bar a la pensió mínima si no s'hi arriba amb el que s'ha cotit­zat- i recla­mar el que s'hagi cobrat inde­gu­da­ment.

COM s'ha de DECLA­RAR.

Els diners que es per­ce­ben per una pensió estran­gera cal incloure'ls en la decla­ració de l'IRPF en l'apar­tat de retri­bu­ci­ons dineràries, dins de ren­di­ments del tre­ball. A més, cal saber si s'han prac­ti­cat reten­ci­ons al país que atorga la pensió: si no n'hi ha en el país d'ori­gen, no cal fer res, perquè tri­buta de forma ínte­gra a Espa­nya; si hi ha reten­ci­ons al país d'ori­gen, s'ha de mar­car en la case­lla número 96, per evi­tar tri­bu­tar pels ingres­sos en dos països.

Si el tre­ba­lla­dor emi­grat ha tre­ba­llat a la Unió Euro­pea, als altres estats de l'Espai Econòmic Euro­peu (Noru­ega Liech­tens­tein i Islàndia) o a Suïssa, les regles del càlcul per deter­mi­nar la quan­tia de la pensió són les pre­vis­tes en els regla­ments comu­ni­ta­ris, la norma gene­ral dels quals és que els tre­ba­lla­dors des­plaçats tenen dret a per­ce­bre una pres­tació equi­va­lent a la suma de tots els períodes de cotit­zació que hagin com­plert en els dife­rents estats. Pel deno­mi­nat meca­nisme de tota­lit­zació, el tre­ba­lla­dor espa­nyol té dret a cobrar pensió d'Espa­nya encara que no hi hagi cotit­zat el mínim gene­ral exi­git de 15 anys. Si per exem­ple ha tre­ba­llat a Espa­nya i a Ale­ma­nya, cobrarà una pensió de les dues segu­re­tats soci­als, que en cada país tindrà un import pro­por­ci­o­nal a la part de les cotit­za­ci­ons totals que hi hagi gene­rat.

Pactes

La importància dels convenis bilaterals

Si s'ha treballat en estats que no siguin de la UE, l'EEE o Suïssa, perquè les cotitzacions que s'hi hagin generat computin a l'hora de calcular la pensió espanyola cal que hi hagi un conveni bilateral. S'han de tenir un mínim de 15 anys cotitzats, i que almenys un ho sigui a la Seguretat Social espanyola. L'Estat espanyol en té subscrits amb Andorra, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, República Dominicana, Equador, Estats Units, Filipines, Japó, Marroc, Mèxic, Paraguai, Perú, Rússia, Tunísia, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.

En el cas que s'hagi treballat en un país sense conveni bilateral, el temps que s'hi hagi cotitzat no es pot utilitzar per arribar al mínim espanyol que dóna dret a una jubilació contributiva, i en tot cas es cobrarà pensió del país de destinació si s'hi compleixen els requisits.

El problema sorgeix quan s'ha treballat en un país amb el qual no hi ha subscrit cap tipus d'acord, i el treballador en marxa abans d'arribar a l'edat de jubilació. L'opció que li queda al treballador estranger que marxa és sol·licitar que amb l'extinció de la seva assegurança social li retornin les contribucions realitzades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.