Gran angular

El primer Fòrum Econòmic del Mediterrani Occidental

Estem en una etapa en la qual qualsevol activitat en què es trobin la Generalitat de Catalunya i el govern de l'Estat sembla condemnada a veure conflictes i enfrontaments com a conseqüència de les acusacions recíproques després de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya iniciat a Miravet, de les manifestacions pel dret a decidir organitzades a Catalunya i, encara més, després de la Via Catalana cap a la Independència de l'últim Onze de Setembre.

És possible que si els ministres d'Afers Estrangers del grup dels deu del Mediterrani Occidental reunits a Malta l'octubre de 2012 haguessin intuït aquest mal ambient no haurien decidit convocar a Barcelona el Primer Fòrum Econòmic del Mediterrani Occidental, malgrat que aquesta decisió estava plenament justificada pel fet de que el secretariat de la Unió pel Mediterrani (UpM) està al Palau de Pedralbes de Barcelona i que ha estat la UpM la que ha organitzat aquest primer fòrum junt amb l'Institut Europeu per la Mediterrània, la Casa de la Mediterrània i els governs espanyol, portuguès i de Mauritània (aquests dos últims com a copresidents del grup 5+5, en què participen els països del nord de la Mediterrània Occidental del Nord, que són Itàlia, França, Espanya, Portugal i Malta, i del sud, és a dir, Algèria, Líbia, Mauritània, Marroc i Tunísia).

Barcelona està de moda per a l'organització de congressos privats i l'avenç de les obres de l'antic hospital de Sant Pau per acollir diverses organitzacions internacionals ha d'ajudar que també es facin congressos de caire oficial intergovernamental.

Per això cal celebrar que al final es resolguessin les qüestions de protocol, fet que va permetre que el president Mas pogués fer acte de presència en el primer fòrum junt a Rajoy i García Margallo i els ministres d'Afers Estrangers (Itàlia va ser representada pel viceministre) i els líders empresarials dels països del grup 5+5.

Endemés, la manifestació Catalonia is not Spain organitzada a les portes del Palau de Pedralbes no va donar lloc a violència, com alguns havien temut fins a darrera hora.

MÉS DE 300 PARTICIPANTS.

El que era important era que el Fòrum se celebrés amb tres-cents participants i que les banderes de 43 membres de la Unió pel Mediterrani –que feia mesos que no ondejaven a les portes del Palau de Pedralbes- tornessin a fer-ho com a recordatori que al seu interior funciona el secretariat de la UpM, amb un personal plurinacional i amb molts projectes en cartera.

El fet de que el fòrum aprovés formalment la proposta de d'Institut Europeu per a la Mediterrània de crear una xarxa de think tanks dels 5+5 és quelcom que completa els acords previsibles en un fòrum com el que es va celebrar, i que endemés de qüestions de tanta actualitat a la Mediterrània com la gestió del desastre que suposen els morts i refugiats entre els immigrants clandestins a les costes de Lampedusa i de Malta, va donar pas a un intercanvi d'idees per a la reincorporació de Líbia al procés a mesura que vagi avançant la normalització política en aquell país després de la mal anomenada ”primavera àrab”.

ECONOMIA GLOBALITZADA.

A més a més, el Fòrum es va ocupar del paper del Mediterrani Occidental en el context d'una economia globalitzada en què el mare nostrum corre el risc de quedar cada cop més marginat del creixement mundial, de l'enfortiment de la cooperació entre Europa i el Magreb, que -tothom comprèn- s'ha d'estendre a l'Africa subsahariana per evitar els fluxos immigratoris incontrolats que d'altra forma es produeixen, del desenvolupament urbà i de les necessitats de serveis públics que això comporta, la funció de les petites i mitjanes empreses per crear llocs de treball, el finançament de les polítiques de desenvolupament i l'arbitratge comercial a l'àrea, etc.

Per Barcelona la celebració d'aquest Fòrum serveix, endemés, per reforçar el paper de la UpM, que pocs barcelonins saben que té el seu secretariat a Barcelona.

Mentre a Barcelona i a Catalunya semblem distrets amb els problemes polítics entre la plaça Sant Jaume i la Moncloa, ens estem oblidant de la projecció internacional que es pot aconseguir participant dels processos i entitats que el govern espanyol ha batallat amb altres estats perquè estiguin domiciliats a Barcelona. La utopia està bé, però abans de res caldria veure de forma realista el que ja tenim i no sabem aprofitar plenament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.