Cap a una assegurança europea d'atur?
L'actual crisi ha mostrat clarament, però, que tots i els avenços realitzats durant aquests 20 anys, l'adopció d'una moneda única sense unió fiscal i sense unió política era una aposta molt arriscada. Les diferències observades en el funcionament dels mercats de treball dels diferents estats membres de la zona euro durant la crisi s'han traduït en unes evolucions tan dispars de la taxa d'atur que cal buscar-ne solucions per al futur. Així doncs, hi ha un cert convenciment a escala europea que és necessari avançar en el disseny de mecanismes que permetin aprofitar els beneficis de la moneda única però, alhora, minimitzar els seus costos. L'aprofundiment del mercat interior i la creació de la Unió Bancària són aspectes positius en aquest context però falta molt camí per recórrer, sobretot tenint en compte la reduïda importància del pressupost comunitari.
El passat 11 d'octubre de 2013 vaig tenir l'oportunitat de participar en una jornada organitzada a Brussel·les per la Fundació Bertelsmann i la Comissió Europea amb l'objectiu de discutir la possibilitat d'adoptar una assegurança europea d'atur, és a dir, un mecanisme a través del qual tots els treballadors europeus aportarien diners a un fons que serviria per finançar les prestacions contributives dels aturats dels diferents estats membres sense que els pressupostos nacionals haguessin de fer front a aquest increment de la despesa. Tal i com van destacar els participants a la jornada, aquest instrument tindria diferents avantatges:
En primer lloc, es tractaria d'un estabilitzador automàtic (i no discrecional) de manera que aquells països on la desocupació augmentés com a conseqüència d'una pertorbació asimètrica rebrien de manera automàtica fons en forma de prestacions per als treballadors que haguessin perdut la seva ocupació des dels estats membres no afectats per aquesta pertorbació. o altres instruments de política econòmica.
En segon lloc, no suposaria un augment global en els nivells de despesa pública i, per tant, no seria necessari incrementar la pressió impositiva.
En tercer lloc, es tracta d'un mecanisme totalment transparent i robust quant al seu funcionament, és a dir, hi ha un escàs marge per a la manipulació estadística. Finalment, aquesta mesura podria contribuir a recuperar el sentiment ciutadà a favor de la construcció europea que s'ha vist seriosament perjudicada per l'actual crisi econòmica i financera però també pel dèficit democràtic de les institucions europees.
GARANTIR LA SOSTENIBILITAT.
En segon lloc, hi ha la possibilitat que alguns països decidissin no dur a terme les reformes necessàries per reduir la seva taxa d'atur ja que així aconseguirien seguir rebent els fons associats durant molt més temps (moral hazard).
En tercer lloc, la necessitat d'harmonitzar els actuals sistemes nacionals per poder implementar l'assegurança europea trobaria sens dubte elevades resistències per part dels agents socials tenint en compte les actuals diferències entre estats en el seu disseny i implementació.
En quart lloc, es van plantejar dificultats relacionades amb la necessitat de reformar els tractats constitucionals de la Unió Europea per poder incloure aquest mecanisme i la lentitud amb què es duria a terme el procés de ratificació per part dels estats membres tal com ja s'ha pogut comprovar en ocasions anteriors. També hi havia dubtes sobre el disseny institucional. Per exemple, es mantindria la possibilitat de l'opt-out per als actuals membres de la zona euro? Podrien participar en l'assegurança estats membres de la Unió Europea que no formessin part de la zona euro?
Finalment, els detractors d'aquesta proposta van plantejar alternatives que també podrien contribuir a estabilitzar la zona euro. Per exemple, es va plantejar la possibilitat d'introduir una assegurança cíclica que actuaria també de manera automàtica basant-se en l'evolució dels outputs gaps dels estats membres. Aquesta alternativa presenta diversos avantatges addicionals als ja esmentats: ja es disposa d'una metodologia comuna i acceptada per calcular l'output gap per als diferents estats membres per la qual cosa la implementació seria molt més ràpida i menys costosa i a més no seria necessari modificar els tractats atès que aquest instrument ja forma part de l'actual Pacte d'Estabilitat i Creixement.
En síntesi, el debat està obert. Potser la mesura no s'implementarà aviat, però la idea hi és per quedar-se. Segons alguns estudis, si aquest mecanisme hagués estat en funcionament durant la crisi actual, l'impacte del xoc sobre l'economia espanyola hauria pogut reduir-se més d'un 30%. Mentrestant, al nostre país, i més enllà dels debats acadèmics i polítics, gairebé 6 milions de persones segueixen patint en primera persona els efectes de la crisi.
Com podrien ser les pòlisses europees de l'atur?
1 Tots els treballadors estarien coberts per l'assegurança europea d'atur.
2 La quantitat assegurada seria el 80% de l'ingrés mitjà dels estats membres.
3 L'import de la prestació seria el 50% de la quantitat assegurada, encara que aquesta quantitat podria incrementar-se a través de les aportacions de cada estat membre.
4 La durada màxima de la prestació seria de 12 mesos.
1 Tots els treballadors estan coberts per l'assegurança d'atur.
2 La quantitat assegurada és el 100% de les bases de cotització que estan en funció de la categoria professional.
3 L'import de la prestació és el 70% de la base reguladora durant els tres primers mesos i el 50% durant el període restant
4 La durada màxima de la prestació és de 24 mesos.
