EAFI contra burocràcia
Un grup d'empreses d'assessorament financer catalanes crea una plataforma per oposar-se als excessos normatius de la CNMV i vetllar perquè l'intrusisme no malmeti el creixement en volum del sector
La nova normativa
els vol obligar a sotmetre's a auditories internes
Hom pensa que la gran banca fa el possible per evitar l'eclosió de les EAFI
Les empreses d'assessorament financer (EAFI) estan molt esvalotades davant la nova normativa que els vol aplicar la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), una pesant motxilla d'entrebancs burocràtics que pot deixar en suspens el creixement d'aquest sector adreçat a l'inversor mitjà. A Catalunya, un reguitzell d'EAFI ha constituït un plataforma al si del Col·legi d'Economistes de Catalunya per obrir canals de diàleg amb el regulador.
El nou grup, veritable embrió d'una futura associació catalana d'EAFIs, neix, com explica Albert Grau, soci d'Argenta Patrimonios i membre actiu de la nova plataforma, “per fer-nos més visibles, ja que a l'associació estatal, ASEAFI, tot i que hi ha ben bé un 20% d'EAFI radicades a Catalunya, al consell un 100% dels membres són de firmes de Madrid.”
Tanmateix, la principal missió de la nova plataforma, com diu Grau, “és coordinar la pressió per discutir la nova proposta de normativa del regulador, la CNMV”. L'estiu passat, la CNMV va publicar una circular que ha estat molt mal rebuda pel sector d'EAFi, que entenen que endureix innecessàriament les condicions per operar d'aquestes empreses. “Han ficat en el mateix sac les EAFI i les empreses de serveis d'inversió (ESI), quan nosaltres ens limitem a donar consells i recomanacions als inversors i no invertim directament, com fan les ESI, que al capdavall són una barreja d'agència d'inversions i SICAV.”
QÜESTIÓ DE DIMENSIONS.
A parer d'Albert Grau, “el regulador s'ha posat a fer normativa sobre aquesta mena de societats sense haver-se molestat a baixar arran de terra, per veure que la majoria d'EAFI són pimes de no més de tres persones, que no poden assumir determinats costos d'estructura que demanen tots aquests requeriments administratius que estipula la circular. Tot sembla pensat perquè al final només quedin operatives 4 o 5 EAFI de grans dimensions”. Afegeix que “amb l'excusa de protegir l'inversor minorista sembla que vulguin eliminar la competència entre agents financers, hi ha el risc que la diversificació de què ara gaudim es perdi i desapareguin els veritables especialistes”.
Certament, a hores d'ara, en un entorn com el d'Espanya, en què conviuen 134 EAFI arreu de l'Estat, que ofereixen assessorament a 3.455 clients minoristes i mouen un volum de 3.973 milions d'euros, es fa difícil pensar que el sector pugui créixer com a Gran Bretanya o França, on el cens d'aquestes societats es troba entre 5.000 i 6.000.
En un estat com Suïssa, les EAFI ja canalitzen el 40% de l'estalvi de l'inversor minorista. De fet, al sector de les EAFI sempre s'ha interpretat que quan el 2008 la CNMV va decidir dissenyar un marc legislatiu on allotjar les EAFI no ho va fer per donar més opcions a l'inversor minorista, sinó per homologar-se amb Europa, on aquesta figura estava perfectament assentada en l'àmbit financer des de fa anys. En aquest sentit, hom considera que amb tot aquest aparellam normatiu, “s'està posant clarament una barrera d'entrada a un sector que hauria de madurar, perquè en poc temps hi hagués unes 500 firmes al servei del petit inversor”, explica Joan Manuel Casanovas, soci d'Argenta Patrimonios.
En la crítica que fan les EAFI a la CNMV, no es dubta a considerar que el regulador pot haver estat sensible als temors de la gran banca de perdre mercat en aquest camp de l'assessorament financer. Com diu Casanovas, “la gran banca està clarament en contra de les EAFI, que d'alguna manera posen en qüestió el seu model clarament industrialitzat, de col·locació simple de producte”. Casanova explica que és la gran banca la que manté una actitud de certa hostilitat envers les EAFI: “Mentre que podem establir sinergies amb bancs mitjans com Sabadell o Bankinter, no és així amb Santander i CaixaBank.” S'ha de dir, també, que les EAFI que ja comencen a crear productes d'inversió propis, per a clients disposats a invertir 100.000 euros, comencen a ser albirats com a seriosos competidors.
ELS INTRUSOS.
Un model basat en una sòlida confiança
El model d'assessorament financer que propugnen les EAFI, pensat per a un client minorista que situa en la franja que va dels 100.000 als 500.000 euros, de tarannà prudent i que vol comptar amb un company de viatge en les seves inversions d'absoluta confiança. “El client de l'EAFI no cerca obsessivament rendibilitats, sinó que vol algú que el conegui, amb una visió global del mercat i que s'adapti als canvis del seu patrimoni”, com diu Joan Manuel Casanovas. De fet, el 80% dels clients d'aquestes empreses d'assessorament quan entren en la seva cartera, hi romanen. “Si algú marxa és per raons de força major: ha de fer líquid perquè té els fills a l'atur o el seu negoci ha fet fallida.” Tot i que el perfil del client d'EAFI és d'algú prudent que no vol que els seus estalvis estiguin sotmesos a la volatilitat característica de les borses, el cert és que en els darrers temps, les EAFI tendeixen a recomanar als seus clients que prenguin posicions en renda variable i diversifiquin internacionalment, però això sí, “els diem que evitin mantenir-s'hi de forma estàtica, perquè no hi ha la seguretat que algú pugui treure algun dia algun mort de l'armari”, diu Casanova.