Montserrat Satoca manté en tot moment el somriure. És amable i transmet confiança. Als 16 anys ja ajudava la mare, Maria Font i Deu, a la botiga familiar i sap com tractar els clients. Remou cel i terra per trobar el que la gent busca i s'ha guanyat la fama de tenir-ho tot. “Si vols alguna cosa, vés a Ca la Riteta”, diu una clienta mentre explica que la seva germana “que viu en una gran ciutat” sempre li encarrega coses perquè confia en la bona traça de Montserrat Satoca per aconseguir-les. Només és una anècdota, però descriu bé la bona relació que manté la merceria amb els veïns de Sant Boi de Llobregat. Fundada l'any 1886 per la seva besàvia Rita Priu i Farrés, la botiga ha aconseguit mantenir-se al poble com a comerç de proximitat i de referència durant més de cent anys. Priu va començar venent mocadors de pagès semblants als que Montserrat Satoca té ara guardats en un calaix a sota d'un dels taulells i que formen part dels centenars d'articles de merceria, de cotilleria i teixits que hi ha als 90 metres quadrats que té la botiga. La besàvia venia a peu de carrer fins que van obrir un primer comerç a la cruïlla entre la rambla de Rafael Casanova i el carrer O'Donell. “A la botiga de la Rambla es venia de tot, fins i tot joguines”, explica l'actual propietària. Fa 80 anys, la seva àvia Joaquima Deu i Priu va traslladar el negoci a l'actual local després que el seu home construís l'edifici que feia i encara fa de negoci i casa familiar. Amb Maria Font i Deu va arribar la tercera generació de dones a Ca la Riteta i l'especialització del comerç. La mare ja despatxava a la merceria amb poc més de dotze anys. “La meva dona vivia a la botiga. Obríem a les 8 del matí i tancàvem a les 10 de la nit. Els diumenges, però, descansàvem. La vam tirar endavant amb molta feina i esforç”, recorda Jordi Satoca, el pare de la Montserrat.

Entrar a Ca la Riteta és fer un salt al passat, al comerç tradicional i al caliu de les botigues plenes de gènere però ordenat. “La mare em va ensenyar a despatxar. Pots treure, si cal, tot el que tens per a un client, però els taulells sempre han d'estar nets quan acabes i comences amb un altre”, diu Satoca, abans de concloure: “Intento donar consells i buscar solucions sempre. El 95% dels clients, de fet, busquen que els assessoris.” Entre els compradors hi ha gent gran de Sant Boi, “la de tota la vida”, com diu el pare, però també joves i veïns d'altres poblacions properes com Cornellà i Viladecans.

Tant el negoci com la clientela han canviat en els darrers anys. Pare i filla recorden com la botiga s'omplia de modistes que compraven teles i fils per fer la roba. Ara, són poques les que encara cusen professionalment però, en canvi, hi ha més demanda de merceria i de cotilleria. Així, per exemple, ha augmentat la clientela que busca gènere per fer patchwork o punt de creu.

La crisi també ha fet, a més, que canviïn els hàbits dels clients: “Abans la gent comprava roba i quan se'n cansava o es feia malbé la llençava. Ara, no. Vénen a la botiga a buscar una solució.” El que no ha canviat és el caliu que desprèn la botiga, plena de fils, teles, mitges, pijames, botons, alguns paraigües i, fins i tot, pitets amb l'escut del Barça o la senyera. La botiga només s'ha reformat una vegada. L'any 1966, l'avi i el pare de Montserrat Satoca van fer obres al comerç per actualitzar-lo. Jordi Satoca encara recorda com les riuades de l'any 1962 havien fet malbé tots els baixos de la botiga i obligat la família a netejar a consciència i a posar a l'entrada unes fustes perquè l'aigua no tornés a emportar-s'ho tot.

Cada dilluns, Satoca tanca la botiga per anar a Barcelona a comprar tot el que falta i recollir els encàrrecs. Des de fa deu anys, quan va marxar la dependenta que treballava amb la família, ella és l'única que atén a Ca la Riteta. De fet, gairebé ho fa tot des de fa tres dècades. Despatxa, porta les comandes, ordena el gènere, gestiona els estocs i prepara els aparadors. El pare destaca “la paciència” que té la filla amb els clients i apunta que, com la mare, passa moltes hores a la botiga. “Viure al mateix lloc on es treballa té avantatges i inconvenients”, comenta Satoca a l'hora d'explicar que, tot i tenir un horari de botiga, hi ha èpoques com les festes del poble o Nadal que obliguen a treballar més tant de cara al públic com una vegada es tanquen les portes, a l'interior. Diu, però, molt segura: “S'ha de treballar però també descansar. No estic d'acord a obrir el diumenge. Bé, només si aquest coincidís amb dies com ara la nit de Reis.”

La malaltia de la mare la va posar al capdavant del negoci quan era molt jove. És la quarta generació de la família que tira endavant Ca la Riteta i li agradaria que hi hagués una cinquena malgrat que, de moment, el futur no està clar. En aquest sentit, afirma: “Quan em toqui jubilar-me ja ho veurem. De moment, vivim el present.” I el seu present és preparar la botiga amb vista a les festes i continuar compartint un somriure amb tothom que creua la porta de Ca la Riteta.