El govern espanyol usa la commemoració del dia de la Constitució per emfasitzar la seva vigència i el seu nul interès a retocar-la. El rerefons de tota la solemnitat que s'ha volgut donar a aquest 35è aniversari és que el procés sobiranista va agafant forma i Mariano Rajoy ahir va voler contrarestar el discurs que la carta magna ha deixat de ser una eina útil per a les aspiracions catalanes assegurant –a través d'un missatge institucional emès pel canal Youtube– que és un espai de llibertat en què tothom es pot sentir còmode. La seva defensa aferrissada vol aturar també la reclamació del PSOE perquè, tres dècades després, es permeti fer una revisió del text legal.

La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, insistia ahir que falta “un nucli de consens” que permeti obrir el meló constitucional amb garantia d'èxit. I, de fet, tornava a esmentar com a element dissuasiu la disparitat d'opinions dels grups sobre quins canvis s'hi han d'introduir, que van des de la recentralització fins al reconeixement del dret a decidir. En tot cas, i més enllà que és cert que no hi ha un comú denominador, el govern espanyol va deixar molt clar que reformar la Constitució no serà mai una prioritat per al PP.

Mentrestant, des de fa unes setmanes el PSOE ha decidit posar la banya en l'exigència de la reforma del text del 1978 i fins i tot farà una gira –Alfredo Pérez Rubalcaba va fer un míting diumenge passat a Catalunya– per convèncer els territoris que cal avançar cap al model federal i incloure-hi allò que la sentència del TC sobre l'Estatut va deixar pel camí. El full de ruta dels socialistes inclou demanar que s'obri immediatament la ponència constitucional –després d'un acord previ entre el PP i el PSOE al qual la resta s'haurien de sumar– perquè els treballs poguessin concloure en un màxim de dos anys. L'objectiu és que el nou text se sotmeti a referèndum el 2015.

La qüestió, però, és que per obrir el procés es necessita el vistiplau del PP, i el PSOE ha pogut constatar, tant en públic com en privat, que els de Rajoy no obriran cap negociació. Els dos partits estatals admeten que a hores d'ara una reforma constitucional no satisfaria les exigències sobiranistes, però mentre que el PP ha decidit instal·lar-se en l'immobilisme i anar portant al Tribunal Constitucional (TC) tota mesura que surti de la Generalitat o del Parlament, el PSOE insisteix a defensar-la amb el benentès que consideren que és l'únic que dóna una mica d'oxigen al PSC i que justifica que es continuï parlant d'una tercera via.

Avui al Congrés, en tot cas, es repetirà l'escena de cada any: apel·lacions a l'esperit de la Transició, defensa aferrissada del text acordat en aquell moment –demanin o no introduir-hi canvis– i missatges al govern català per avisar-lo que les seves reclamacions estan fora de la llei. A banda del recompte habitual dels diputats, amb més presència del PSC i les absències de CiU, ERC o el PNB. Tampoc no es traslladaran a Madrid la major part dels presidents però, exceptuant Artur Mas i Íñigo Urkullu, ho justifiquen pel fet que organitzen celebracions als seus territoris.