Una gran roda de ferro amb un eix dóna la benvinguda als visitant de Pont, Aurell y Armengol, l'única empresa tèxtil centenària que queda encara a Terrassa, que ha sabut adaptar-se als mals temps que ha anat patint el sector. I, de fet, no es tracta de cap roda sinó de part d'una màquina de vapor d'un vaixell que els responsables de l'empresa van fer servir per generar energia després de la guerra civil espanyola. És, de fet, un exemple de la capacitat de supervivència de la companyia, que oficialment es va fundar el 1908, però que va sorgir de la unió de les empreses terrassenques Armengol y Hermanos i d'Escudé Gibert, que ja funcionaven el 1875 quan la primera donava vapor a la segona perquè aquesta pogués fer els seus teixits. Era l'època de l'auge de la indústria tèxtil llanera al Vallès i Pont, Aurell y Armengol era un dels molts exponents de la indústria tradicional d'aquest sector a Terrassa que compraven la fibra, feien la filatura, la tenyien, la teixien i en feien els acabats, com explica Ignasi Escudé, conseller delegat de l'empresa, que ja ha arribat a la quarta generació familiar.

L'instint de supervivència i l'adaptació han marcat els seus 138 anys d'història. Van començar dedicant-se se a la confecció de teixits de llana de carda, bates de confecció i també les tradicionals sabatilles d'estar per casa, seguint per la fabricació de les tapisseries de cotxes fins arribar a confeccionar les actuals moquetes, estores, sostres o maleters del sector de l'automoció. La clau va ser apostar pel canvi tecnològic gradual fent el que Escudé anomena “teixit no teixit”, usant fibra que es teixeix amb un sistema de punxonat utilitzant agulles, fet que els va permetre oblidar-se dels telers. Ara treballen exclusivament per al sector automobilístic, que han anat mantenint des que van començar fent tapisseries, per exemple, dels populars Seat 600, fins que se'n van ressentir per la introducció de l'escai. Però lluny de desanimar-se van seguir evolucionant per fer altres productes com les estores, els sostres o els maleters.

Aquests canvi es produïen a la dècada dels anys 70 i 80, quan també van constituir amb socis suïssos l'empresa Saifa Keller (embrió de Rieter Saifa), que va acabar sent més gran que la pròpia empresa mare. Escudé explica que tenien 6 o 7 fàbriques a Catalunya i que finalment el 2006 es van acabar venent el 50% del capital. Ara són proveïdors de segona línia, és a dir que proveeixen els fabricants del sector de l'automoció, entre ells també Rieter Saifa. Aquestes companyies agafen el seu producte, el manipulen, el modelen, li donen forma i l'insonoritzen, i l'acaben venent a les marques automobilístiques. Tot i tenir uns importants laboratoris, Pont, Aurell y Armengol no es dedica a fer investigació i recerca pròpiament, ja que fan les fibres tèxtils i les resines que els clients els demanen.