ecolasetmana

Esquivant la crisi tèxtil sobre rodes

La terrassenca Pont, Aurell y Armengol ha sobreviscut des del 1908 abandonant els tradicionals telers per elaborar els teixits per a les moquetes i maleters del sector de l'automoció.

Tenim fàbrica a Txèquia i a mitjan de l'any que ve n'obrirem una altra al Marroc

Una gran roda de ferro amb un eix dóna la benvinguda als visitant de Pont, Aurell y Armengol, l'única empresa tèxtil centenària que queda encara a Terrassa, que ha sabut adaptar-se als mals temps que ha anat patint el sector. I, de fet, no es tracta de cap roda sinó de part d'una màquina de vapor d'un vaixell que els responsables de l'empresa van fer servir per generar energia després de la guerra civil espanyola. És, de fet, un exemple de la capacitat de supervivència de la companyia, que oficialment es va fundar el 1908, però que va sorgir de la unió de les empreses terrassenques Armengol y Hermanos i d'Escudé Gibert, que ja funcionaven el 1875 quan la primera donava vapor a la segona perquè aquesta pogués fer els seus teixits. Era l'època de l'auge de la indústria tèxtil llanera al Vallès i Pont, Aurell y Armengol era un dels molts exponents de la indústria tradicional d'aquest sector a Terrassa que compraven la fibra, feien la filatura, la tenyien, la teixien i en feien els acabats, com explica Ignasi Escudé, conseller delegat de l'empresa, que ja ha arribat a la quarta generació familiar.

L'instint de supervivència i l'adaptació han marcat els seus 138 anys d'història. Van començar dedicant-se se a la confecció de teixits de llana de carda, bates de confecció i també les tradicionals sabatilles d'estar per casa, seguint per la fabricació de les tapisseries de cotxes fins arribar a confeccionar les actuals moquetes, estores, sostres o maleters del sector de l'automoció. La clau va ser apostar pel canvi tecnològic gradual fent el que Escudé anomena “teixit no teixit”, usant fibra que es teixeix amb un sistema de punxonat utilitzant agulles, fet que els va permetre oblidar-se dels telers. Ara treballen exclusivament per al sector automobilístic, que han anat mantenint des que van començar fent tapisseries, per exemple, dels populars Seat 600, fins que se'n van ressentir per la introducció de l'escai. Però lluny de desanimar-se van seguir evolucionant per fer altres productes com les estores, els sostres o els maleters.

Aquests canvi es produïen a la dècada dels anys 70 i 80, quan també van constituir amb socis suïssos l'empresa Saifa Keller (embrió de Rieter Saifa), que va acabar sent més gran que la pròpia empresa mare. Escudé explica que tenien 6 o 7 fàbriques a Catalunya i que finalment el 2006 es van acabar venent el 50% del capital. Ara són proveïdors de segona línia, és a dir que proveeixen els fabricants del sector de l'automoció, entre ells també Rieter Saifa. Aquestes companyies agafen el seu producte, el manipulen, el modelen, li donen forma i l'insonoritzen, i l'acaben venent a les marques automobilístiques. Tot i tenir uns importants laboratoris, Pont, Aurell y Armengol no es dedica a fer investigació i recerca pròpiament, ja que fan les fibres tèxtils i les resines que els clients els demanen.

Canvi de Seu.

Des de l'any 2000 l'empresa està ubicada en una nau industrial d'uns 14.000 m² als afores de Terrassa, fet que els va permetre deixar el centre del municipi, concretament el carrer Sant Francesc, unes instal·lacions que els havien quedat molt obsoletes, ja que estaven mig en ruïnes i donaven mala imatge i eren de difícil accés per als camions. Actualment s'hi ha aixecat una promoció de pisos en un sector de nova urbanització que manté el nom de Pont, Aurell y Armengol i una de les xemeneies de la fàbrica.

L'any 2005 també van obrir una fàbrica a Txèquia i entre les dues seus tenen una plantilla d'un centenar de treballadors, tot i que havien arribat a ser uns 700 quan compartien instal·lacions amb Saifa. Com a Pont, Aurell y Armengol, en les èpoques que es necessitava molta mà d'obra per fer les filatures i fer anar els telers havien arribat a ser uns 250 empleats. Per a mitjan de l'any que ve l'empresa té previst obrir una fàbrica al Marroc. I és que, com explica Escudé, els proveïdors del sector de l'automoció s'han de desplaçar on les marques fan les fàbriques per fer nous models, ja que els productes que produeixen fan molt volum i els surt més car el cost de transportar-lo. Per això els fabricants de cotxes volen tenir els seus proveïdors al costat, explica Escudé. La companyia també ha estat mirant d'obrir al mercat brasiler, tot i que de moment no hi ha cap operació en ferm. Tot i que la venda de cotxes afecta directament la producció dels seus proveïdors, l'empresa terrassenca ha anat mantenint unes facturacions estables entre els 25 i els 30 milions d'euros anuals.

Els inicis

Ignasi Escudé Galí, Emili Armengol Solà, Josep Aurell Petit i Ramon Pont Bas són els socis fundadors de l'empresa Pont, Aurell y Armengol l'any 1908, hereva de la unió de la vaporista Armengol y Hermanos i la de teixidors Escudé i Gibert, de les qual es té constància l'any 1875.

Feina i oració

L'empresa va donar feina a uns 250 treballadors quan tenia telers i la filatura, ja que es necessitava molta mà d'obra per fer tot el procés des de la compra de la fibra fins tenir el teixit acabat i, com en molts vapors d'aquella època, també s'hi feien misses al seu interior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Esquivant la crisi tèxtil sobre rodes

Publicat a