La Llei 11/2013, de 26 de juliol, va ratificar que els terminis de pagament no podran ser ampliats mitjançant pacte de les parts per sobre dels 60 dies naturals, tal com va establir la Llei 15/2010, de 5 de juliol. No obstant això estudis de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM)revelen que el termini mitjà de pagament es troba entorn dels 94 dies i que en els últims quatre anys tot just ha disminuït. El motiu és que molts compradors segueixen imposant terminis de pagament de 90 dies als seus proveïdors ja que no existeix control estatal a aquestes pràctiques abusives.

El filòsof René Descartes, que era matemàtic, físic i llicenciat en dret per la Universitat de Poitiers, va escriure: “Els Estats més ben organitzats són els que dicten poques lleis, però de rigorosa observança.” En un altre ordre de coses, el jurista Federico de Castro i Bravo va expressar en una ocasió la següent màxima: “A Espanya, l'abundància de lleis es mitiga amb el seu incompliment.” Cal fer notar que el professor Federico de Castro va ser catedràtic de dret de diverses universitats, acadèmic, investigador i jutge del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia. La profunditat i subtilesa dels textos del professor de Castro han influït diverses generacions de juristes. Les seves teories han estat objecte d'amplis treballs per part de la doctrina jurídica. La majoria del seu pensament jurídic està ja tan assumit per la doctrina i la jurisprudència que s'ha convertit en cultura legal comuna de la majoria de lletrats.

El fet que un dels primers juristes de la segona meitat del segle XX pronunciés aquesta lapidària sentència ens duu a pensar que el professor Federico de Castro va establir una irònica regla no escrita de dret; les lleis es publiquen en el BOE però després ningú no s'encarrega de realitzar una funció coercitiva per assegurar el compliment de la norma jurídica. En el nostre segle l'Estat espanyol legisla cada vegada més sobre qüestions implicades en l'activitat empresarial. Cada any es produeix un al·luvió legislatiu impossible d'assimilar fins i tot per al jurista més docte, tret que tingui memòria fotogràfica per recordar la exagerada quantitat de normes promulgades. Un altre punt és que el preclar polític Álvaro de Figueroa i Torres –més conegut com comte de Romanones–, que va ser president del Congrés dels Diputats, ministre i tres vegades president del Consell de Ministres durant el regnat d'Alfons XIII, va dir en una ocasió: “Senyories, facin vostès les lleis i deixin-me a mi els reglaments.” El cèlebre polític liberal sabia per experiència que el poder legislatiu té el seu espai fent les lleis però l'executiu pot reservar-se l'última paraula mitjançant els reglaments. Un reglament ben redactat és decisiu perquè es pugui implementar en la pràctica una llei promulgada.

En 1540 l'escriptor gal François Rabelais va escriure: “Les lleis són com les teles d'aranya, ja que les mosquetes i les petites papallones queden atrapades però els grans tàvecs nocius les trenquen i travessen.” El mateix pensament va ser expressat en el segle XVIII per Jonathan Swift, escriptor satíric irlandès, que va escriure en els seus llibres les crítiques més amargues que s'han publicat contra la societat i que va saltar a la fama universal gràcies a la seva obra Els viatges de Gulliver, i va escriure la següent màxima: “Les lleis són com les teles d'aranya, que atrapen les mosques petites, però deixen passar a través d'elles les vespes i borinots.” En 1837 Honoré de Balzac va manifestar la mateixa idea a través d'aquest adagi: “Les lleis són com les teles d'aranya, a través de les quals passen lliurement les mosques grans i queden enredades les petites”.

Ara bé la legislació antimorositat vigent pateix la síndrome de la tela d'aranya i a més l'escollit pel professor de Castro; ens trobem davant una important manca jurídica que impedeix que s'implanti el termini màxim de pagament de seixanta dies; en particular per a les grans corporacions empresarials. Per solucionar aquesta situació d'incompliment de la llei, i parafrasejant el comte de Romanones, cal fer un reglament perquè es compleixi la llei, ja que una norma jurídica no aplicada és sens dubte alguna cosa pitjor que l'absència de norma. Per tant, un punt de vital importància per combatre la morositat en la pràctica empresarial és la promulgació d'un règim sancionador que penalitzi l'incompliment de la llei. Els estudis realitzats per la PMcM han arribat a la conclusió que sense penalitzacions administratives a les empreses insubmises, serà impossible aconseguir el compliment efectiu de la legislació antimorositat. Conseqüentment, seria desitjable que com més aviat millor el govern plasmi en un reglament el règim sancionador.