Gran angular

La cultura ‘start-up'

Les ‘start-ups' no s'han de veure com una cosa moderna o de moda. Ans al contrari, haurien de ser incorporades com una mentalitat dins de la cultura i l'esperit del públic en general, com a mitjà de creixement i progrés de tota la societat. La innovació està ara a les nostres mans com a individus, i la inversió i el foment de la cultura de les start-ups és, sens dubte, un pas important per al desenvolupament d'una ciutat

En con­tra de la creença popu­lar, la paraula anglo­sa­xona start-up no sola­ment sig­ni­fica una nova aven­tura empre­sa­rial. De fet, ni tan sols ha de ser un negoci, i per des­comp­tat, no exclu­si­va­ment en el camp de les noves tec­no­lo­gies. Una start-up pot ser una com­pa­nyia, una divisió interna, una orga­nit­zació o una asso­ci­ació cen­trada en la inno­vació cap a un nou model de negoci amb l'objec­tiu de crear un nou ser­vei o pro­ducte repe­ti­ble i amb un crei­xe­ment ràpid.

En els últims anys, la paraula start-up va molt més enllà d'un feno­men de moda i s'ha con­ver­tit en el man­tra del món empre­sa­rial d'avui dia. Start-up s'ha con­ver­tit en la paraula omni­pre­sent.

Segu­ra­ment, Bar­ce­lona no va a la saga de la tendència. Esde­ve­ni­ments, clas­ses, grups de tro­ba­des bro­llant per­tot arreu, des de Lean start-up fins a Start-up bus, pas­sant per Start-up boot­camp o Start-up weekend, per ano­me­nar sola­ment alguns dels esde­ve­ni­ments a la ciu­tat. Bar­ce­lona està ara immersa per com­plet en el món de les start-ups.

Mapes d'inno­vació.

No obs­tant això, la capi­tal cata­lana està encara lluny de ser el pròxim Sili­con Valley; arti­cles recents d'Entre­pre­neur.com enu­me­ren els vint llocs de moda a tot el món i cap ciu­tat espa­nyola va entrar en la llista, encara que Bar­ce­lona apa­rei­xia en la llista com l'última de les deu prin­ci­pals a Europa (wired.​uk.​co). Lla­vors, què està fre­nant que Bar­ce­lona surti en els mapes?

Com podem veure pels esde­ve­ni­ments, això no és degut a la falta de talents a la ciu­tat. Spains­tar­tup­map.com va fer un cens de 1.429 start-ups només a Espa­nya. Defi­ni­ti­va­ment hi ha un eco­sis­tema que s'està cons­truint al país i, per des­comp­tat, a la ciu­tat.

Sabem també que el pro­blema no és la falta d'inver­sors. Fins i tot enmig de la boira de la crisi hi ha molts indi­vi­dus econòmica­ment capaços i amb poder d'inversió per impul­sar la cul­tura de les start-ups de la ciu­tat fins al següent nivell. Però la tra­dició i la cul­tura tenen molt a veure amb la men­ta­li­tat de les inver­si­ons a la ciu­tat.

Inver­tir a la borsa, amb relació a fer-ho en start-ups, s'han con­ver­tit en la via con­ser­va­dora des que la bom­bo­lla immo­biliària va explo­tar fa una dècada. La gent segueix inver­tint en immo­bles, però només fora d'Espa­nya. Tan­ma­teix el pro­blema prin­ci­pal­ment és que hi ha una clara falta de busi­ness angels, par­ti­cu­lars amb recur­sos i interès a inver­tir en start-ups.

Per això, algu­nes start-ups bus­quen finançament a través del crowd­foun­ding, que per­met als indi­vi­dus no tan rics par­ti­ci­par en el finançament d'idees i pro­jec­tes interes­sants. Sola­ment a Espa­nya, en els últims anys, hi ha més de cin­quanta pla­ta­for­mes de micro­me­ce­natge, com ara Dego­teig, Verkami, Ulule i Seed&Clic. Hi ha casos als Estats Units i al Regne Unit de start-ups, com ara 3d Dood­ler, que van dema­nar ini­ci­al­ment 30.000 dòlars i van acon­se­guir un sor­pre­nent finançament de 2,3 mili­ons en capi­tal. No s'escol­ten aquest tipus d'històries d'èxit aquí a Espa­nya.

Inde­pendència.

Com­pren­si­ble­ment, com a cata­lans estem actu­al­ment pre­o­cu­pats i dedi­cats a l'ideal de la inde­pendència, a l'auto­no­mia, a la iden­ti­tat com a indi­vi­dus, però d'alguna manera hem obli­dat que hi ha un objec­tiu més alt, la soli­da­ri­tat cap a la lluita econòmica de la gene­ració actual.

La inno­vació és arris­cada, el risc pot por­tar al fracàs, el fracàs és inac­cep­ta­ble, així que la inno­vació, àlies start-up, no és un for­mat d'inversió fia­ble.

Fa algun temps, per inno­var, grans com­pa­nyies, ins­ti­tu­ci­ons i fins i tot enti­tats gover­na­men­tals con­fi­a­ven sobre manera en els seus pro­pis depar­ta­ments d'R+D (recerca i desen­vo­lu­pa­ment), que esta­ven inte­grats per un petit nom­bre d'indi­vi­dus amb molt talent i accés a finançament. Però les coses han can­viat tre­men­da­ment gràcies al resul­tat directe de la revo­lució digi­tal:

1. La infor­mació és omni­pre­sent i ins­tantània.

2. La tec­no­lo­gia és barata i acces­si­ble.

3. El finançament fàcil via recur­sos de crowd­foun­ding.

4. L'auto­gestió de la comu­ni­cació és pos­si­ble a través de mit­jans soci­als.

Tot això per­met als indi­vi­dus o peti­tes enti­tats tenir el poder i la capa­ci­tat d'inno­var sense neces­si­tat de tenir accés a un gran finançament. Aquesta és la base d'una start-up i el perquè algu­nes start-ups estan pros­pe­rant, inno­vant fins i tot molt més que les grans cor­po­ra­ci­ons. Així, grans com­pa­nyies, avui dia, en lloc de gas­tar diners en els seus pro­pis depar­ta­ments d'R+D, poden triar entre milers de start-ups que ja estan inno­vant per a la seva adqui­sició o col·labo­ració.

El que és neces­sari enten­dre és que, entre línies, són molts els aspec­tes ocults dels bene­fi­cis d'inver­tir en la cul­tura de les start-ups. No s'ha d'inter­pre­tar com una cosa moderna o de moda. Ans al con­trari, hau­ria de ser incor­po­rada com una men­ta­li­tat dins de la cul­tura i l'espe­rit del públic en gene­ral, com a mitjà de crei­xe­ment i progrés de tota la soci­e­tat. La inno­vació està ara a les nos­tres mans com a indi­vi­dus, i la inversió i el foment de la cul­tura de les start-ups és, sens dubte, un pas impor­tant per al desen­vo­lu­pa­ment d'una ciu­tat.

Invo­car el canvi.

Com a soci­e­tat, a Bar­ce­lona o en un altre lloc, neces­si­tem ado­nar-nos que com a indi­vi­dus tenim el poder, que el para­digma ha can­viat i ja no som depen­dents de mega­com­pa­nyies, ni de governs, ni grans ins­ti­tu­ci­ons. Tenim la capa­ci­tat d'invo­car el canvi i l'impacte, però pri­mer, i prin­ci­pal­ment, neces­si­tem creure en nosal­tres matei­xos, en la nos­tra soci­e­tat i els nos­tres homòlegs. Bar­ce­lona té tots els ingre­di­ents per ser una ciu­tat amb grans mag­ni­tuds d'inno­vació i ser líder de la cul­tura de start-up, l'única cosa que falta és un canvi d'acti­tud.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.