Algunes conseqüències de la crisi. Una dada a destacar és que en el seu inici (2008) el 20% de la població espanyola més rica concentrava cinc vegades més riquesa que el 20% de la població més pobra. Avui aquest nombre s'ha multiplicat per 7,5 vegades. Un altre fet és que en aquests moments a Espanya tres milions de persones viuen solament amb 307 euros al mes, una quantitat que s'ha duplicat des del 2008 (Càritas).

Les dades anteriors ens mostren que la crisi econòmica ha servit perquè un sector petit de la societat s'enriqueix més i perquè el sector més pobre vagi augmentant i empitjori la seva situació cada dia. Davant les polítiques macroeconòmiques plantejades pels governs d'austeritat, sacrifici i dolor, han sorgit, des de diferents segments de la societat, actituds de rebuig i una clara intenció de canviar els valors vigents. Per això, les persones s'agrupen per intentar crear els seus espais de llibertat i satisfacció, on predominen valors diferents a la competitivitat, l'avarícia del diner o el consumisme com a indicador de benestar. Es podrien anomenar accions micro. Una petita llista d'aquestes accions de canvi, que ja s'estan realitzant, seria la següent:

A) Finances ètiques. A causa de l'avarícia i la inhumanitat que predominen en l'actual sistema financer, hi ha persones que estan optant per canviar d'entitat i treballar amb entitats financeres ètiques, la banca ètica (Fiare, Triodos, Cop57...). Aquests ciutadans no esperen aconseguir grans beneficis dels seus diners. Saben que els seus ingressos vénen del seu treball i volen senzillament que els guardin els estalvis. Amb els dipòsits, es financen projectes socials i ètics. Aquests tipus d'entitats han de complir una sèrie de requisits, com per exemple el respecte pel medi ambient o que potenciï el cooperativisme. El benefici no és el principal objectiu, però sí la seva viabilitat. No potencien l'enriquiment ni l'especulació. No financen cap projecte armamentista, ni que destrueixi el medi ambient. B) Energia alternativa. Sorgeixen per fer front als abusos de les grans empreses elèctriques, que mantenen una forta relació amb el sistema financer i, a la vegada, tenen estrets vincles amb la classe política. L'actitud alternativa d'aquestes persones és donar-se de baixa de l'empresa hidroelèctrica de sempre i canviar-se, per exemple, a Som Energia (a Catalunya). Tot i que el cost sigui similar a la resta, és una cooperativa. Potencien el respecte pel medi ambient i no formen part de l'entramat polític i financer. C) Producció responsable. Cada vegada més pagesos treballen el camp respectant el medi ambient i les persones: productes agraris ecològics, no fitosanitaris, no transgènics... D) Consum responsable. Estan apareixent cooperatives de consum, amb la política de km 0, consum de proximitat, menjar de temporada i la no adquisició de productes que hagin recorregut milers de quilòmetres, de gran impacte ambiental (emissions de CO2). E) Habitatges dignes. Construcció d'habitatges per poder viure dignament respectant el medi ambient i en règim de cooperativisme, per evitar un gran endeutament de les persones i evitar els intermediaris. Per exemple, Sostre Cívic. F) Creació d'empreses d'economia social. L'objectiu és aconseguir uns ingressos dignes per poder viure i integrar les persones a la societat. Les cooperatives laborals en serien un exemple. Amb la crisi algunes empreses han fet fallida i els treballadors, que coneixen el negoci, s'han fet propietaris, així mantenen el lloc de treball. G) Moneda social. Per substituir la moneda especulativa del sistema econòmic actual i potenciar l'economia local: a Catalunya l'Eco Sol, l'Ecoxarxa del Bages; Sol Violette, a Tolosa; Bristol Pound... I) El banc de temps, o com aconseguir gaudir de béns i serveis bescanviant el temps de treball per temps de treball d'una altra persona. J) Accions de voluntariat, per posar el gra de sorra a fer un món millor: menjadors populars, bancs d'aliments, etc. Deixant en evidència la incapacitat dels nostres gestors polítics. Existeixen moltes més iniciatives. Totes han de ser benvingudes per aconseguir que tots ens sentim membres de la societat i existeixi així una cohesió. Aquest comportament és el que segurament tem una determinada classe dirigent. Però, atès que les institucions polítiques actuals no estan responent a les necessitats reals de la ciutadania, resulten molt importants aquests petits passos que ajuden a fer via cap a una societat més justa i solidària. L'expressió sí que es pot ens l'hem de creure. Per gran que sembli el mur que s'ha d'enderrocar. S'ha d'exigir als dirigents polítics que donin suport a aquestes idees i no posin traves per frenar-ne l'expansió.